(Algunes) dades i reflexions sobre la seguretat a Badalona

Res del que passa a #Badalona és molt diferent del que passa a altres llocs de l’àrea metropolitana, la diferència és que la ‘seguretat’ a #Badalona és tema de debat (pimpampum) polític. El PP ha construït projecte inflamant percepció, i el PSC li ha fet seguidisme.

“#Badalona té 58 delictes per cada 1.000 habitants. Això la situa en la meitat alta de les ciutats grans amb més delinqüència, amb nivells semblants a Mataró o Castelldefels, però allunyada de ciutats com L’H (64) i Sant Adrià (92) o BCN.” (120). Podeu ampliar més informació en aquest article de Roger Mancho a l’Independent.

Us diran que situar aquests elements de context fer un discurs negacionista. No. És cert: hi ha sectors de #Badalona on pateixen punts calents. De fet, els indicadors de seguretat van a la baixa, excepte el de robatoris amb violència q van augmentant (+15%, febrer 2020).

Per cert, que els fets d’ahir a #Badalona es situen en l’illa encerclada. Les zones marrons fosc són les que tenen menys rendes (mapa de l’INE, tractat per El País, el setembre 2019). Objectiu polític, acabar amb la ciutat dels dos colors.

Això no ho arreglaran els antidisturbis de l’Omega (no ho van arreglar, de fet, mentre estaven en actiu) ni la política espectacle del ‘que torni al seu país’ (q per cert obvia q els delictes comesos per estrangers són poc més del 20% del total, segons darreres dades 2017).

La recepta és policia de proximitat, tasca policial no reactiva, governança reforçada de les decisions policials (Consell de Seguretat amb entitats i veïns) i molta coordinació de polítiques públiques (laboral, formació, joventut, urbanisme) en els barris amb més desigualtats.

odeu ampliar info al perfil de Roger Mancho o de Ricard Ruiz al Twitter o al blog de seguretat de la sectorial d’ERC. Mentrestant, i en clau #Badalona, esperarem la convocatòria del Consell de Seguretat, com la presidenta del GM d’Esquerra Badalona reclamava:

I a més…