Cultura i projecció. El cas de l’Estraperlo

Sobre el poder de projecció (=oportunitats) que té la cultura. Reflexions al voltant de la programació inquieta i especialitzada de la Sala Estraperlo del polígon de Can Ribó, a Badalona, i que fa uns pocs dies reunia 55.000 persones en un concert online. Amb cita a altres esdeveniments culturals que salten el terme municipal i que mostren com música, cinema i arts són també eines per a la reactivació cívica i econòmica. El vídeo cita també el festival Blues i Ritmes, el Filmets, el Li Chang, la Fàbrica de Creació de la Mobba, el Cryptshow, la Tertúlia Flamenca, el Taller BDN… però també podem sumar els casos de la Fundació Èpica de la Fura dels Baus, de múltiples experiències d’art urbà, per exemple vinculades amb Kognitiff, etc.

La sala l’Estraperlo de Badalona, situada al polígon de Can Ribó, és des de fa anys un referent de la cultura al nostre país, també des d’una vessant internacional. En aquest espai de música en directe, amb una programació especialitzada, continuada i de molt de nivell, amb gran valor afegit, s’hi apropen regularment moltíssims aficionats al punk, a l’ska i a altres músiques alternatives. Tot això ha passat com una iniciativa sorgida del sector privat, per tant al marge de les subvencions públiques, també al marge de la —diguem-ne— la cultura més oficial… i en canvi és un dels nostres referents en clau de cultura.

Hi ha moltes lliçons al voltant de l’Estraperlo Una d’elles la donava aquest passat cap de setmana amb el Festival Fem d’Aquí, en el qual tres grups de punk molt coneguts a nivell de l’estat van actuar amb una sala buida però que en canvi connectava amb les llars de més de 55.000 persones.

Al voltant de la cultura, per tant, tenim singularitat i al voltant de la singularitat, projecció internacional, i per tant oportunitats.

L’Estraperlo és un exemple, però n’hi ha molts més de com Badalona es projecta cap a fora. El Festival Blues i Ritmes, el Filmets des de fa molts anys, el degà d’aquesta projecció cap a fora, el Li Chang, també el Cryptshow, aquest festival de cinema fantàstic i de terror… també la tertúlia flamenca i tot el que ha sortit al voltant d’aquest espai; també el que bull i ha bullit al voltant de la fàbrica de creació de la Mobba, que ha fet circular tants i tants espectacles, tantes i tantes propostes més enllà de les nostres fronteres. També el tallerBDN, també altres espais.

Crec que hem de ser crítics, i és molt important ser crítics, però això no vol dir oblidar i passar per damunt d’allò que ja tenim, aquells elements de singularitat. I des de la perspectiva de l’Ajuntament i de la política municipal doncs hem d’incorporar aquesta vessant de les indústries culturals i també dels creadors els hem de fer molt més presents en l’agenda política vinculada amb la cultura.

Aprofitem-ho, aprofitem-ho en clau de ciutat i que tot el debat que tenim al voltant de la reactivació econòmica i de ciutat inclogui la cultura com un element central.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.