La ‘nova normalitat’ que cal discutir

[Aquest apunt és la transcripció del diari de confinament #48, que podeu veure aquí]

Aquests dies es parla molt de ‘nova normalitat’, un concepte que es presenta com a merament descriptiu però que en canvi té una agenda al darrera, una agenda que hem de desvelar i denunciar. De fet, hi ha aquest intent d’associar normal amb natural; per tant si una cosa és natural és una cosa que no es discuteix, que es dona per descomptada perquè ve imposada per un acord tàcit o una llei divina… doncs no, precisament al contrari.

Viure en societat és una altra cosa. Des de la perspectiva republicana defensem que viure en societat surt d’aquesta conversa continuada sobre qui som, cap on anem i per tant quins són els valors que conformen la societat. Aquesta crisi del Covid19 no ens ha portat més desigualtat, de fet ha revelat les desigualtats que ja existien, aquells punts que ja eren vulnerables com a sistema, com a acord.

Crec que és interessant recuperar una idea, si m’ho permeteu, i és la del procés constituent, molt vinculada amb la lluita per la independència, en el procés d’emancipació nacional, però que en el fons sempre l’ha desbordat. Doncs aquí és on tornem a estar, on hauríem de fer per estra, i per tant lluitar per posar totes les peces damunt la taula, també tots els interrogants per generar aquest espai constituent, de tornar a mirar-nos al mirall i veure cap on anem.

És per això que ‘nova normalitat’ tanca la discussió que hem de veure més oberta. Com seran les nostres ciutats i pobles? Com serà el nostre país? El debat sobre la sobirania, el debat sobre la redistribució de la riquesa, el debat sobre com ens organitzem a nivell de l’administració, sobre com decidim les coses, i per tant al voltant de l’aprofundiment de la democràcia… i sobretot, sobretot, el debat de com ens blindem davant de les noves paranoies, davant d’aquest autoritarisme que ja fa anys que genera noves estratègies. I per això mateix la informació, la transparència, el contrast d’idees, el dubte, la generositat, la modèstia… però també el compromís amb la justícia social, amb la igualtat i amb l’humanisme. I hem de baixar aquests conceptes del podi de les paraules boniques i convertir-les en eines.

A continuació alguns articles d’aquesta darrera setmana que van en aquesta línia de repensar-nos: