Des de l'Exili
Per una nació catalana independent, republicana i pròspera
Aquest cap de setmana llarg he tornat a casa i he tingut la sort de poder viure uns moments emocionants. El dissabte a les deu del matí hi havia una reunió de coordinadors a Girona, concretament a la Seu de Reagrupament. Era la primera vegada que hi anava. La Seu està excel·lent situada i és gran, amb una sala per fer conferències per 70 persones.
Vaig arribar tard, uns 15 minuts i només quedava un seien lliure. Va ser molt emotiu retrobar-me a tots els coordinadors i els membres de la Junta Nacional. Però també vaig poder conèixer personalment al company de la Vegueria d’Exteriors, l’Albert Marti, després d’estar més d’un any només parlant per Skype. Ens van donar una forta abraçada, com si fóssim amics de tota la vida. L’Albert ha estat durant aquests anys a Mèxic i a Sud-àfrica. Ara està per fi a tornat casa una vegada ha acabat la feina. L’Albert és un patriota com pocs. Ha fet dos conferències a Mèxic, concretament a Mérida – Yucatán i a Guadalajara explicant els beneficis d’una Catalunya Independent. Ara estem preparant un altre conferència internacional amb ell. Aviat la podrem anunciar, una vegada ho tinguem tot lligat. Ell s’encarregarà de tot. També l’Albert està a disposició full time per ajudar a Reagrupament durant aquest mes a la campanya. En comptes d’anar-se de vacances, o començar una altra feina, ha estimar dedicar-se a Reagrupament. Com que és enginyer de telecomunicacions, però també és músic i expert en vídeo, s’ha ofert voluntari a manipular i editar vídeos per la campanya. Albert hi dedica temps i diners per Reagrupament, i ho fa no per cap càrrec ni res semblant. Ho fa perquè creu que Reagrupament és un projecte seriós i creïble.
Però l’Albert no és l’únic company de la Vegueria d’Exteriors que està dedicant el seu talent, temps i diners per ajudar la campanya de Reagrupament. Des de fa unes setmanes, estem treballant en un projecte a on el disseny gràfic és la peça clau. En Miquel Marzabal d’Àmsterdam , expert i professional del màrqueting gràfic, està coordinant un equip de voluntaris experts en disseny gràfic, que també dedicaran el seu temps per a fer-ho possible. Si ho haguéssim de contractar i pagar-ho, el cost seria de desenes de milers d’euros. També és un exemple d’excel·lent de professionals que dediquen hores i diners per Reagrupament. Això només és possible perquè Reagrupament és com és: Un projecte seriós i creïble.
Més tard, quan anàvem caminant pels carrers de Girona, per anar a l’acte a la llibreria Les Voltes per presentar el llibre “Carretero. Retrat d’un metge que fa política” de l’autor Francesc Orteu, amb l’Albert Marti ens hem dedicat a repartir uns fulletons de Reagrupament. L’Albert m’ha fet veure que quasi tothom, jo diria uns 90%, no només ho agafaven amb curiositat, sinó que s’ho llegien.
Quan hem arribat al lloc, he parlat una estona amb en Joan Carretero i m’ha felicitat per la feinada que estic fent per Reagrupament. Li he contestat que no, que les gràcies és per a ell, per fer possible que Reagrupament sigui un projecte creïble. No calia dir res més.
Jo, el mateix que els meus companys, si dedico temps i diners, no és a canvi de cap agraïment, ni encara menys de cap càrrec o res semblant. Ho és perquè Reagrupament és un projecte creïble i seriós que pot aconseguir traduir en escons el sentiment independentista i de regeneració política que reclama la societat catalana, per així començar preparar el camí cap a la nostra llibertat.
(continua)
Els meus companys del Maresme, em van organitzar un acte el mateix dissabte per la tarda a la Seu de Vallalta a Sant Pol. Em vam proposar que parlés sobre la Radicalitat democràtica. És un tema que puc parlar una mica amb propietat perquè vaig ajudar a redactar aquest capítol del nostre programa “Organitzem el nostre futur lliure”. Abans de venir d’Alemanya vaig agafar un resum del capítol. Em vaig imprimir dotze, onze per els que vinguessin i un per mi, com a guia. No vaig fer-ne més perquè la meva experiència anterior amb Esquerra, als actes que hi havia organitzat quan era el President de la Secció Local de Malgrat durant la dècada dels 90, aconseguir que vinguessin més de 15 persones era ja tot un èxit, tot i portant gen coneguda.
Quan vaig arribar, una mitja hora abans, ja hi havia gent. El local, situat al carrer Riera 6-7 de Sant Pol, havia estat una galeria i botiga d’art. El Jordi Roig i la seva muller, ho han habilitat com a Seu de Reagrupament. El local està molt ben decorat i es molt acollidor. El Jordi Roig és també un exemple de patriota que dedica temps i diners per ajudar a Reagrupament. A part de cedir-nos el local, es dedicar a conduir la furgoneta de Reagrupament per a molts pobles de Catalunya. Si ho fa, és perquè creu que Reagrupament és un projecte seriós i creïble.
El lloc per fer xerrades és pensat per fer-les en petit format. Hi havia una quinzena de cadires. Vaig deixar en onze d’elles una copia del resum. Estava nerviós pensant quanta gent vindria. Poc a poc va començar venir molta gent. Vaig conèixer companys que fins aquell moment només ens havíem conegut pel Facebook. D’altres ens havíem vist a la manifestació de l’onze de setembre. La sorpresa va ser quan van venir un parell d’amics d’aventures d’Esquerra de Calella i Mataró de fa més de 15 anys. Però molts no els coneixia de res. Tot una sorpresa molt agradable.
Passades les 8 del vespre el local estava tan ple, que es va d’haver de treure més cadires. Quan estava a punt de començar va entrar el meu cossi. Feia al menys 5 anys que no el veia. El meu pare el va trucar perquè hi anés. Jo no volia que ho fes. El pare és convergent i independentista, però d’aquells que s’ha empassat la imatge de que CiU és un partit seriós que treballar per aconseguir-la encara que ho dissimuli la mar de bé. Va ser una sorpresa que vingués el meu cossi. Ell no és reagrupat, de fet no sé si votarà a CIU també
Al final érem 26 persones que van voler venir a escoltar-me, a mi, un perfecte desconegut dins del món de la política, en un dissabte dues hores abans que comencés el partit del barça que feien en directe per TV3, d’un llarg cap de setmana a la petita però preciosa vila de Sant Pol de Mar.
Ostres, quin honor. Això em va emocionar. Durant una hora llarga vaig anar desglossant els principals punts sobre la radicalitat democràtica que Reagrupament proposa pel seu programa electoral. Per fer-ho més amè, vaig explicar vivències pròpies cercant exemples per demostrar que aquestes mesures no són per fer demagògia populista, sinó que són mesures ja provades en altres democràcies més consolidades. Unes mesures que a Espanya i a Catalunya no existeixen, justament perquè interessa que no hi hagi un pam de net. Al cap i a la fi, és una de les millor maneres de mantenir la injusticia que representa la situació de Catalunya dins d’Espanya.
Entre una cosa i l’altre, vaig acabar que mancaven 40 minuts per les deu, l’hora de començar el Barça-Sevilla. Durant el torn de preguntes, el debat va ser molt interessant i viu. A tresquarts de deu però,vaig decidir tancar-lo, per deixar que la gent pogués marxar a veure el partit. Però tot i així, fins un quart d’onze passades, no vaig poder marxar de Sant Pol.
Al sortir, vaig parlar amb el meu cossi que viu a Sant Pol. Espero que la meva xerrada el convencés perquè voti Reagrupament. No li vaig demanar que ho fes, ni a ell, ni a ningú dels que hi havia a l’acte. No sóc d’aquells que vaig al darrera insistint que votin Reagrupament directament. M’agrada convèncer per mitjà d’arguments i que sense que jo ho demani, s’apuntin a votar-nos. El meu cossi, durant el debat em va fer una pregunta d’aquelles que podem dir que no eren fàcils de contestar. A la sortida em va dir que l’hi havia agradat molt bé la meva resposta. Xerrant d’altres coses, em va dir que feia poc també havia anar a veure la presentació de SCI a Sant Pol, amb el Alfons Lopez Tena i Uriel Bertran. Per sorpresa meva, em va dir que hi havia més o menys el mateix nombre de persones que els que havien vingut avui.
Renoi, vaig pensar. Les mateixes persones que a l’acte d’avui? No es pot comparar el renom i el coneixement que té la gent d’aquests dos politics professionals que de la meva humil persona. Li he demanat que li va semblar, i m’ha dit que el Beltran li va caure molt malament, molt prepotent. Ostres!! Doncs si aquest ho és, com serà el Tena? vaig pensar. Em diu a continuació, que ell es un fan del Tena per com va portar el referèndum de Mataró, però que també es va passar molt quan quasi va engegar a la merda a una persona gran que li va fer una pregunta poc adient. No li he preguntat si la meva xerrada havia estat millor que la de SCI, però ell m’havia dit ja abans que la meva havia estat molt bé.
Com que jo no em crec que la gent que van venir a escoltar-me ho feren per la meva notorietat mediàtica, estic segur que ho van fer perquè Reagrupament cada vegada està agafant més força. No importa molt qui fa l’acte. El que importa és el projecte que representa Reagrupament. Un projecte que cada dia que passa, més catalans són més conscients que som el projecte seriós i creïble que complirà el que ha promès: La independència i la regeneració política. No tots poden dir el mateix.
Mentre anava amb el cotxe, tot sol cap a Blanes, vaig estar meditant sobre el que havia viscut aquest dissabte, tan a Girona com a Sant Pol. Cada vegada estic més convençut que Reagrupament donarà la gran sorpresa el 28N. Cada vegada hi ha més companys, disposats a dedicar temps i diners per Reagrupament. Ho fem perquè creiem amb el projecte seriós que representa Reagrupament. Creiem que la independència només depèn de nosaltres. Creiem que hi ha una altre manera de poder fer política.
Reagrupament entrarà al Parlament amb força, perquè tenim els millors treballant per fer-ho possible. Des del nostre President, de la nostra Vicepresidenta, de tots els membres de la junta nacional, nosaltres els coordinadors i membres de la juntes comarcals, de districte i de Vegueria, fins el darrer associat, tenim un capital humà que està convençut que el projecte de Reagrupament, es seriós i creïble. Això farà possible que superem totes les adversitats i per això vencerem!!
Endavant les atxes!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si la gent sabes que, a les anteriors eleccions al Parlament, un partit que hagues tret, tan sols, 13200 vots tindria representació per Girona, desmitificariem el tema del vot util. ( I si n’hagues tret 29955, serien dos els representants que tindria.)
A cada elecció els números son diferents, però ho tenim mes a la ma del que sembla.