Des de l'Exili
Per una nació catalana independent, republicana i pròspera
Segons les prospeccions que es diu per Alemanya la crisi mundial durarà al menys fins el 2014
Una de les avantatges de treballar per una multinacional tant gran com la que jo treballo a aquí a Alemanya , és que tinc informació força bona de com està l’economia del món. L’empresa en qüestió té oficines per tot els països a on hi ha lliure mercat i això li dóna una informació que potser no tenen certs governs. També aquesta multinacional té un porfoli de productes i serveis que fa que els seus números siguin bastant indicatius del que està passant en totes les activitats econòmiques en general.
Com podreu comprendre, no difondré quina és l’empresa, ni cap informació relativa a les activitats com encara menys els números. Però si que puc explicar les meves deduccions després del que he vist amb la reunió que avui el sindicat i la direcció de l’empresa conjuntament ha fet a tots els seus treballadors.
(continua)
:
En un gràfic a on es mostrava els diners aconseguits amb les comandes entrades a nivell mundial d’ençà el 2005 fins ara i la prospecció fins el 2012, he pogut deduir el següent:
En primer lloc, les dades que ens han ensenyat és que la crisi en el 2009 no ha tocat fons. Es preveu que fins al final del 2010 no haurà una lleugera recuperació.
En segon lloc, en molts serveis i productes, el nivell de comandes i vendes del 2009 ha baixat fins al mateix nivell del 2005. És a dir, que en només un any s’ha ventilat tot el mercat que s’havien aconseguit en 3 anys de créixer, que en aquests sectors havia estat d’una manera espectacular. És a dir, la caiguda de l’activitat econòmica ha estat brutal en el 2009 i encara no ha parat de caure.
En tercer lloc, només a partir del final del 2010, i sobretot el 2011 es preveu un creixement sostingut, però lleu, que farà que s’arribi com a molt el 2012 als nivells d’entrada de comandes del 2006. Les prospeccions per després no ens les han ensenyat, però si agafo la pendent de creixement del gràfic i ho allargo, em dóna que fins el 2014 o 2015 no haurem recuperat el mateix volum de diners en comandes entrades.
La conclusió per mi, és que fins el 2014 al menys no ens haurem recuperat, al menys mundialment, de la caiguda brutal que hem patit des dels finals del 2008 i que no ha acabat de tocar a fons encara.
Altra curiositat, és que ens han dit que a Europa i els Estats Units la crisi farà que no siguin un mercat bo durant aquestos anys venidors i que ens hem de concentrar amb aquests quatre països: Xina, Rússia, Brasil i Índia.
Si aquests són els números que es diuen per una empresa multinacional alemanya que treballa per tot el món, imagineu quina és la prospecció de la crisi a Catalunya, sobretot si segueix amb el llast que representa l’espoli fiscal que estem sotmesos per Espanya. Penso que tenint en compte l’activitat econòmica catalana darrerament estava basada molt amb la construcció i el turisme europeu, tot això farà que es tardi més en sortir de la crisi.
La meva opinió, però que consti sense cap argument basat en dades, és que una Catalunya independent, també patiríem la crisi fins ben bé el 2017 o 2018, malgrat els beneficis que obtindríem de no haver de pagar 21.000 milions d’euros a Espanya. Penso que els darrers deu anys, Catalunya ha perdut molta competitivitat per la manca d’inversions en infraestructures i sobretot per la descapitalització industrial que ha fet que moltes empreses estiguin ara, en una posició dèbil per poder resistir la competència de la globalització. Encara que disposéssim d’aquests diners que Espanya ens roba cada any, fer les inversions que fa anys que s’haurien d’haver fet en infraestructures, centres d’investigació, reconversions industrials ben fetes i no oblidem, en educació i formació de nous joves preparats per la globalització, requereix d’un temps. Però també fer-se un nom, com a nou benvingut, dins del mercat mundial, necessita varis anys per demostrar que el que ofereixes és millor que el Made in Spain que encara avui a Europa és sinònim de mala qualitat. Penso que al menys tres o quatre anys més que Alemanya per superar la crisi, si el 2010 obtinguéssim la independència i després es fa una total regeneració democràtica de la política desprenent-se de tots els vicis agafats amb Espanya.
No em puc imaginar quan podrà sortir de la crisi Catalunya si continua sotmesa a l’espoli fiscal d’Espanya per sempre. Potser entrarà dins una dinàmica com el Japó que ha tardat més de 15 anys per recuperar-se de la bombolla immobiliària que va viure als finals dels 80. Una vegada semblava que Japó es recuperava definitivament després de patir un decreixement cada any de la seva econòmica, ara pobra, està patint de nou una davallada per culpa de la crisi mundial. Hem de tenir en compte que Japó tenia grans multinacionals quan va patir una crisi semblant a l’espanyola i tot amb això li ha costat molt sortint-se. Penseu quantes Yamaha, Honda, Kawasaki, Toyota, Nissan, Suzuki, Mitsubishi, Sony, Fujitsu, Toshiba…etc. hi ha a Catalunya de semblant? I a Espanya?
Bé, les comparacions són sempre odioses, i que Japó són 4 vegades més població que Espanya i 20 vegades més que Catalunya. Però és mal pensar veien tot això, el que ens pot espera si continuem dins d’Espanya.
La independència de Catalunya, econòmicament parlant, potser és l’única possibilitat que hi ha per poder afrontar la crisi mundial amb prou garanties per sortir-ne el menys mal parat possible. Amb Espanya, no ho tinc pas tant clar que ens sortim ben parats si és que ens en sortim.
Endavant les Atxes!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ostres, Manel! Quin panorama que ens pintes. Si a nivell mundial, l’agonia s’allarga, a nivell nacional encara més i en el nostre petit país va per llarg… que ens queda en l’àmbit local. Ens recomanes encomanar-nos a Deu?
Hòsties, amb el que estem lluitant per tirar l’empresa endavant i, pel que sembla, no podrem ni buscar l’aixopluc de l’esperança!
De totes maneres, penso, que no van per aquí les coses. El sistema ha de canviar. Aquest ha quedat obsolet, com s’ha demostrat. O és que, potser, volem tornar a ensopegar amb la mateixa pedra? Considero que les coses, són pitjor de com les pintes. I a nosaltres, a tots, en ha agafat enmig.
Una abraçada i molts ànims.