D’això de la Diputació…

No m’escandalitzen els pactes i he celebrat les sumes que en alguns municipis han pogut desbordar blocs amb projectes de govern. Però a la DIBA no és ben bé això, no? Quina estratègia nacional i/o social compartida justifica acord PSC-JxC? Perquè s’ha desestimat l’alternativa?

Una alternativa q assegurava continuar la modernització de la institució iniciada el 2015 i q implicava una representació més real de la demarcació; una alternativa q, a més, assegurava q a les portes de la sentència la tercera institució del país mantenia compromís amb drets.

És veritat que ERC ha pactat amb els socialistes a 18 municipis de 947 (bé q alguns han estat prou importants, cal dir-ho), però en cap de significatiu l’acord ha estat per bloquejar alcaldies sobiranistes; en tots hi havia una lògica explicable de regeneració, projecte. Aquí no.

L’acord està signat, però queden encara uns dies; el treball polític pot i ha de continuar. I si finalment la tercera institució del país és en mans del PSC gràcies a JxC, doncs farem una senyora oposició i continuarem treballant pel país des del món local, on tant ens juguem.

Fil d’Ernest Maragall.
Entrevista a Dionís Guiteras.

Tuits actualitzant la situació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *