Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

27 de setembre de 2007
4 comentaris

¿Qui son els intel·lectuals?

Arran de la noticia apareguda al diari l?Avui de ?Intel·lectuals pròxims a CiU i a ERC creen un fòrum sobiranista? i després amb el post ?Fòrum pel dret a Decidir? del company blocaire Jordi Carbonell, m?ha vingut una reflexió que fa temps que tenia rondant pel cap.

En principi no volia fer un post respecte aquest tema, però com que també vaig rebre un comentari d?un tal ?simplicissimus?, per cert divertit i punyent, en el post Una bona noticia: No saber de la missa la meitat, què té tota la pinta de venir d?un que es considera intel·lectual, he decidit escriure aquest post vers aquest tema:

¿Qui son els intel·lectuals?, ¿Qui atorga aquest títol?, ¿Existeix una carrera universitària, per exemple : Llicenciat en Intel·lectualitat??, ¿Quines característiques tenen els intel·lectuals?, ¿Quin valor té el que diuen i fan els intel·lectuals?

Moltes preguntes i cap resposta clara…

(continua)

Si cerquem els diferents diccionaris en línia la paraula ?intel·lectual?, tenim aquests resultats tan poc clarificadors

Gran Diccionari de la Llengua Catalana:

Persona dedicada a les coses intel·lectuals.

DIDAC Diccionari de Català:

Un o una intel·lectual és una persona que es dedica a l’estudi, que investiga, que escriu, etc.

El primer diccionari ens dona una definició òbvia; només faltaria què fos una persona dedicada a les ?coses? religioses o econòmiques o policials o de la construcció. Us podeu imaginar que el diccionari hi fiqués que un policia és una persona dedicada a les coses policials?. Lògicament no, de fet la definició de policia que hi dóna ens diu que és: ?qui pertany a una organització amb reglamentació internes d’un estat, d’una col·lectivitat establerts per al manteniment de l’ordre i la seguretat pública.? (Mireu però la definició que dóna a ?agent de policia?; es per morir-se de riure). En contraposició a la definició d?intel·lectual, la definició de policia està clara i delimitada.

Tornem al terme intel·lectual. , ¿que vol dir dedicada a les ?coses? intel·lectuals?, anem per pams ¿què vol dir ?coses??. Si mirem al mateix diccionari la paraula ?cosa? ens quedem totalment sorpresos amb el munt de ?coses? que pot arribar a significar la paraula ?cosa?. Fins i tot ?coses? contradictòries pot arribar a significar la paraula ?cosa?.

Si anem a mirar que vol dir l?adjectiu ?intel·lectuals? el diccionari ens diu que es ?Relatiu o pertanyent a l’intel·lecte o a la intel·ligència?. És a dir, qualsevol persona que es dedica a les ?coses? que pertanyen a l?intel·lecte o a la intel·ligència és un intel·lectual.

Ja tenim quelcom més concret, anem ara a veure que vol dir primer ?intel·lecte? i després la ?intel·ligència?.

La definició d??intel·lecte? en el diccionari ens diu que és la ?Facultat de comprendre, enteniment oposada a la sensació i a la intuïció.?.

Si mirem el significat de la Intel·ligència relativa a les persones ens diu que és la ?Persona, ésser, intel·ligent, que excel·leix per la seva capacitat intel·lectual?

Segons això podríem arribar a la conclusió que una persona intel·lectual és: ?aquella persona intel·ligent que excel·leix dels altres dedicant-se a les coses relatives a la facultat de comprendre o d?enteniment oposada a la sensació i a la intuïció?.

Home! Per fi tenim quelcom concret, però segur que ho és?. Un metge és una persona que excel·leix pel fet de comprendre o entendre (però no seguint la sensació i a la intuïció, ja que a les hores seria un més aviat un ?curandero?) les ?coses? que ens afecten a la nostra salut i en canvi no tots els metges son considerats intel·lectuals.

Perquè la definició de Intel·lectual es tan poc clara?, no serà perquè no existeix la Intel·lectualitat?.

Anem pel segon diccionari, la definició és una mica més concreta, ja ens diu què és una persona que és dedica a l?estudi, que investiga, que escriu, etc. ¿Però ens aclareix quelcom?, un micòleg que és una persona que és dedica a l?estudi dels bolets, els investiga i escriu llibres al respecte, ¿també és un Intel·lectual?.

Per a mi el títol d?intel·lectual bé donada quan un grup de persones que formen més o menys un cercle tancat donen aquest títol a un altre persona que és acceptada per a formar part d?aquest grup. Aquest grup de persones varen ser elegides prèviament a pertànyer a aquest grup d?intel·lectuals també amb el mateix procediment.

Segons a quina professió pertanyeres és molt més fàcil que et sigui atorgat aquest títol, per exemple els advocats, periodistes, professors, professionals de qualsevol carrera humanista i sobretot els escriptors que escriuen qualsevol cosa que no sigui sobre l’economia, la tecnica o la ciència, ho tenen molt fàcil de superar l?examen. Mentre que els científics, enginyers, matemàtics, metges, químics, biòlegs, físics, economistes… ho tenen realment molt més difícil de superar-lo malgrat que possiblement fan servir tant la Intel·ligencia com (fins i tot potser més) els altres.

Per a mi, una persona que no tingui facilitat de paraula i sobretot d?escriptura, es a dir, que no excel·leix en la comunicació i sobretot no es dedica a les "lletres", té moltes dificultats per a poder ser considerat un intel·lectual. Per això no dono més importància el que diuen els que s?anomenen intel·lectuals quan parlen de temes no relacionats amb les humanitats.

Pel que fa a temes relatiu a la política, el títol d?intel·lectual no garanteix que no es cometin els mateixos errors que els altres, és més, possiblement en certs aspectes crec que els intel·lectuals tal com avui dia han estat i son ?escollits? en la nostra societat, son les persones menys indicades per a poder fer front al repte més important que els Països Catalans tenen sobre la taula: La Independència.

  1. Moltes vegades l’adjectiu intel·lectual,s’utilitzar per prestigiar algú, de la mateixa manera que el meu avi deia ‘aquest noi te lletra’ per reconèixer la seva admiració envers aquella persona.Els que em estat educats a l’EGB,encara no sabem distingir entre un llicenciat i un intel·lectual o dit d’un altre manera el que ha estudiat una professió-llicenciat- del que a triat la via de ser ‘aprendiz de todo maestro de nada’ -perdoneu la utilització del castellà,però reconec que tinc una mancança de dites amb català-, que el nostre pares deien que ‘aquest noi no arribarà en lloc’ o ‘fa volar coloms’ i que jo anomeno un home del Renaixement, ja que ells cercaven el coneixement de totes les disciplines -i per cert no ho aconseguien-,per tant sempre s’ha associat la intel·lectualitat a una carrera, i el qui no la té senzillament es queda en un ‘bocamoll’.

    Una anècdota personal si m’ho permets, a tall d’ilustraciò. Jo tinc un cosí germà, que va ser nº 1 a nivell estatal de la seva promoció en Telecomunicacions, i actualment es soci-directiu de la firma Accenture,doncs bé, el meu cosí quant érem adolescents no va entendre mai per què sempre li guanyava al Trivial, un noi com jo que en aquella època encara no tenia clar el que volia ser de gran-ara tampoc-,però que tot el dia estava llegint.Doncs be aquesta creença encara persisteix.

    Per cert Manel, no hi podre anar al Congrés, per motius professionals.Ho sento m’hagés agradat tenir una xerrada en viu amb tu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!