Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

22 de febrer de 2007
0 comentaris

D’on ve la musica?

Algú s’ha preguntat d’on ve la música?

Normalment les nostres característiques i comportaments tenen alguna relació amb l’evolució humana.

Per exemple, sabem que tenim un bon sentit de la vista i l’oïda per que ens ha ajudat a sobreviure en la natura com animal de presa o com a caçador, tenim però poc desenvolupat el sentit del olfacte si comparem amb altres animals, ja que no hem necessitat seguir el rastre d’altres animals per poder caçar-los, amb la vista ja tenim prou. Tampoc tenim una pell o pelatge que ens permet viure en condicions extremes de fred, en canvi tenim una intel·ligència tècnica que no la tenen els altres animals que ens ha permet adaptar-nos millor que cap altre espècie en tots els ambients de la natura.

Però la música, quina avantatge evolutiva ha tingut per l?espècie humana?.

Tots els homes actuals, siguin d’on siguin, tenen el mateix sentit musical bàsic, es ha dir, hi ha unes notes que ens produeixen plaer, mentre que altres ens produeixen angoixa, por o fins i tot dolor (el soroll).

Perquè serveix la música?

No he llegit encara mai cap estudi seriós al respecte, però l’altre dia llegint un article sobre la domesticació d’unes guineus a Sibèria, vaig tenir questa teoria, que modestament ara l?explico:

La teoria actual de la domesticació dels actuals animals domèstics diu que es deguda a la selecció expressa feta pels humans del animals salvatges.

Per exemple el gos actual, ve de la selecció ara fa uns 15.000 anys per part dels nostres avantpassats humans a partir d’algunes especies de llop.

S’han fet experiments amb unes guineus platejades a Sibèria  per part de científics russos, que han aconseguit només fent criar durant 8 generacions les espècimens que tenien una predisposició dòcil envers al home, una nou grup de guineus que son quasi tant dòcils i servicials com els gossos. Curiosament aquestes guineus presentant també altres característiques que no foren seleccionades, però en canvi han aparegut com la de pujar i remenar la cua quan es parla amb elles, la de tenir les orelles baixades (no sempre aixecades com les guineus salvatges) i aixecar-les com els gossos quan algú també parla amb elles. Malgrat tot aquestes guineus mantenen un punt d’independència envers l’home més semblant als gats que als gossos.

Es creu que hi ha gens que tenen associats altres gens, de tal manera que si seleccionem una de les característiques, automàticament les associades als altres gens son també transmeses.

La especia humana, es creu que fou auto domesticada arran de espècimens de homínids que presentaven característiques més favorables a la socialització per viure en grup i per tant aquest individus tenien més probabilitat de sobreviure que els individus agressius que foren expulsats.

Es molt possible que el sentit musical, no sigui rés mes que una conseqüència col·lateral associats als gens de l?intel·ligència i la socialització, i d’igual manera que en les guineus s’ha passat junt amb els gens de la docilitat els gens d’aixecar les orelles o de remenar la cua, en el home, el gen o gens que determinen el sentit musical, ha estat passat junt amb els gens de l’intel·ligència i la socialització.

Si això li adjuntem que l?espècie humana des de el moment que aconsegueix crear el que diem Societat, les regles que determinen l’èxit del individu han anat canviat amb el temps cap a unes regles que tenen poc a veure per la supervivència en la natura, no es descabellat pensar que gràcies a certes religions i regles socials, la música ha esdevenint unes de les manifestacions humanes universals que més ens diferència dels resta de  es altres especies animals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!