Victor Terradellas

El bloc d'en Victor Terradellas

17 de novembre de 2010
Sense categoria
0 comentaris

La desaparició del president invisible


La por, la incomoditat i els dubtes del president Montilla l’han fet
desaparèixer i amagar-se durant bona part del seu mandat i sembla que només
revifa ara quan pot expressar de forma nítida, amb veu alta i clara, la seva
opció espanyolista i la seva rotunda oposició a qualsevol procés d’alliberament
nacional.

Fins i tot aquells que s’esforcen a defensar la seva presidència,
s’avenen a acceptar que ha estat un president atípic. Un personatge força
desconegut abans del seu pas pel ram ministerial espanyol, conegut i temut a
Cornellà i rodalies, amb presència constant a les cambres privades de decisió
del partit socialista però amb poca dimensió pública nacional.

 

La grisor de Montilla no rau en la manca de formació o en la incapacitat
oral de mantenir un discurs sense desesperar els oients. La grisor de Montilla
neix de la incapacitat de generar empatia més enllà dels acòlits i de la
percepció continuada d’incomoditat manifesta que ha demostrat al llarg de tota
la seva presidència.

 

La serenitat i contundència amb què el ministre Montilla negava els
drets històrics de Catalunya va convertir-se en nerviosisme i titubeig -quan no
clara indisposició- a l’hora de pronunciar-se a favor dels drets i de la
dignitat de la llengua, la cultura i la nació catalanes.

 
La por, la incomoditat i els dubtes del president Montilla l’han fet
desaparèixer i amagar-se durant bona part del seu mandat i sembla que només
revifa ara quan pot expressar de forma nítida, amb veu alta i clara, la seva
opció espanyolista i la seva rotunda oposició a qualsevol procés d’alliberament
nacional.

 

Tot una forma de fer que s’ha materialitzat en aquest inici de campanya
amb la fotografia dels candidats al diari Avui. L’històric diari català va
convocar tots els candidats de les formacions parlamentàries i finalment a la
foto hi són Mas, Puigcercós, Herrera, Sánchez-Camacho i Rivera. El peu de foto
aclareix que Montilla no hi va poder ser ‘per problemes d’agenda’.

 

Podem imaginar les presses de maquillatge i perruqueria si els
convocants haguessin estat ‘El País’ (el seu) o ‘El Mundo’ (que no entenem).
Però Montilla marxarà de la presidència de la Generalitat amb la mateixa grisor
i desconeixement amb què hi va arribar i amb la mateixa pell dura que ha fet
impossile cosir-lo a la nació. Sense entendre què significa la premsa nacional
ni cap qüestió nacional que no pot deixar de considerar perifèrica.

 

I parlo de la fotografia de l’Avui perquè és la millor metàfora de
Montilla. Un president invisible que arribat el seu ocàs desapareix de les
fotografies com en les millors novel·les de ciència ficció.

 

No el trobarem a faltar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!