Ho volem fer per coherència i per dignitat nacional i ho
volem fer, sobretot, perquè en un moment en què Catalunya encara una dècada
crucial per al nostre futur nacional és impossible generar complicitats i suports
internacionals mentre a casa nostra cada cap de setmana un senyor vestit de
ballarina tortura un animal per goig del turista japonès i del nostàlgic
franquista de bigotet prim.
El debat sobre els ‘toros’ -perquè parlem de ‘toros’, de
‘fiesta nacional’ i no de bous ni de correbous- hem de suposar que no és
identitari i que es mou sobre l’eix de l’ecologisme i del conservacionisme. Deu
ser per això -per la seva llarga tradició en aquests camps- que ja s’han
posicionat clarament en contra de l’ILP per prohibir les ‘corridas’ partits
verds com ho són el Partit Popular i Ciutadans. Deu ser per això que el PSOE ja
ha cridat a files el conjunt del PSC amb Montilla al capdavant per dir-los que
la llibertat de vot acaba on comença la possibilitat real d’una resolució
favorable del Parlament de Catalunya en contra d’aquest costum bàrbar i
espanyol.
Perquè aquesta és la qüestió de fons i aquest és el fet que
provoca el debat polític. Hi ha una certa idea casposa i antiga que es
correspon amb Espanya i, sobretot, amb l’espanyolisme. Una idea que necessita
un univers compartit de valors i contravalors per mantenir l’essència jacobina,
centralista i certament bàrbara del sentiment espanyol.
Els partits unionistes amb presència al Parlament de
Catalunya ho han entès i per això els ha faltat temps per compartir estratègia
política per mirar de boicotejar l’ILP. A l’altra banda, Convergència, Esquerra
i Iniciativa farien bé d’adoptar la mateixa línia però en sentit contrari. No
cal bastir d’arguments profunds tenyits de color verd una qüestió que és simple
i rasa per a la majoria de la societat catalana: volem fugir de la imatge de
“flamenco y toros” perquè és impròpia, perquè és imposada i perquè és indecent.
Ho volem fer per coherència i per dignitat nacional i ho
volem fer, sobretot, perquè en un moment en què Catalunya encara una dècada
crucial per al nostre futur nacional és impossible generar complicitats i suports
internacionals mentre a casa nostra cada cap de setmana un senyor vestit de
ballarina tortura un animal per goig del turista japonès i del nostàlgic
franquista de bigotet prim.
Fa un temps vaig tenir l’oportunitat de compartir conversa
amb la politòloga Montserrat Guibernau i em refermava com n’és de transcendent
per a la premsa i l’opinió internacional que Catalunya es desmarqui dels
‘toros’ i evidenciï l’Espanya antiga i caduca que practica aquest costum
bàrbar.
Potser cal deixar de banda fineses i filigranes retòriques
per dir, clarament i amb veu alta, que Catalunya no vol ‘toros’, ‘corridas’ ni
‘toreros’. Dir-ho sense por i dibuixar, una i altra vegada, el mapa d’una
nació, Catalunya, que vol viure dignament molt més enllà del jou espanyol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!