Connexions des de #Badalona
"Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva." (Joan Argenté)
De les estratègies divergents en l’independentisme, reflexions al vol
De de les controvertides accions dels CDR en diferents partits, en especial per la seva significació a la seu d’ERC (📰 notÃcia al diari ARA), un seguit de reflexions, inicialment compartides a Twitter. Aquà van:
L’ensulsiada d’octubre i les eleccions en estat de xoc van fer que les diferències estratègiques de l’independentisme NO es poguéssin comptar bé en les eleccions. El 155 i la repressió judicial van mantenir excepcionalitat. Guerra pel relat, encara.
L’independentisme, que tant va excel·lir (potser tb abusar) en la gestió de les emocions, es confronta avui al seu mirall invers, la gestió de la frustració. En part, els CDR surten d’aquÃ. Alguns creuen que poden ‘pescar’ en aquestes aigües barrejades. Irresponsables.
La ‘unitat’ com la vam viure no tornarà per molt temps; això no està al caure; calen acords fora del perÃmetre; la independència no és només qüestió de desitjar-la i la polÃtica espanyola és encara un camp on fer feina. SÃ, costa de pair. I per molts és indigerible.
El que ha passat avui ha estat depriment, però segurament no és tan greu, o no és més greu del que ja fa dies que passa, també en altres espais. El paÃs no s’agrada (en general) i la democrà cia en estat d’excepció genera una incertesa brutal, on molts busquen eslògans i solucions fà cils.
No hi haurà normalitat mentre hi hagi presos i exiliats, cert; estem condemnats a una falsa ‘escape room’, cert. Però això, lluny de situar-nos en el fatalisme, hauria d’esperonar-nos a afinar intel·ligència polÃtica. El pragmatisme no és signe de retirada, sinó de proactivitat.
De moment els que hem dit ‘cal q siguem més’ hem apuntat el ‘com’ (a costa de ser titllats de traïdors, per cert), però els que defensen la proclamació immediata… continuen ben còmodes en la proclama, sense que s’observin diferències objectives en les accions concretes.
Eleccions avançades? Potser al final serà l’única solució. El problema serà com hi arribarem; potser havent malbaratat l’oportunitat PREUADA de fer ‘bon govern’ i amb bona part dels actius de l’independentisme (inclusivitat i diversitat) enterrats per una generació.
De tot això en parlava una mica amb en Joan Serra en aquesta entrevista que em va fer fa uns dies al Nació Digital.