Ahir vam anar a dormir relativament
d’hora després de fer un mojito, que no és típic
venecià però ens venia de gust. Aquest matí ens
hem llevat tardet, ha sigut la primera nit que hem pogut descansar de
debò.
Només sortir de l’hostal hem
parat a un forn per tastar algunes especialitats locals per esmorzar,
i hem mirat alguna cosa per comprar demà al matí abans
de marxar. Jo n’he clixat uns de pistatxo. Hem esmorzat en una de les
mil escales dels mil ponts que passen pel damunt dels mil canals de
la ciutat de Venècia. Hem anat tot passejant admirant els
carrers, edificis i canals, una mica decadents però preciosos.
Hem comentat que viure a Venècia comporta una sèrie de
dificultats. Per començar tots els ponts tenen moltes escales,
i cap rampa. Circul·lar per la ciutat en cadira de rodes o
cotxet, és una odissea. Els repartidors els veus suar pujant i
baixant graons amb els seus carretons especials per pujar i baixar
escales. Si t’agafa un atac, no sé com et deuen portar els
serveis sanitaris d’urgència…
Després de voltar, entrar a
milers de botigues de vidre de Murano (l’illa d’aquí al
costat) i de màscares (són realment impressionants),
hem entrat a una esglèsia petita en la que per variar no
s’havia de pagar ja que l’estaven restaurant. Allà hem vist
els paletes en les seves bastides restaurant uns relleus de fusta
força vistosos. També hem vist una noia que restaurava
unes peces metàl·liques, i m’ha recordat quan feia
l’escola taller de pintura al Raval de Barcelona, on vaig fer algunes
coses similars, com ara pintar els suports de ferro d’un vitrall de
l’església de Santa Maria del Mar, o ajudar a treure la capa
de pintura de la capella de Sant Llàtzer de la plaça
del Padró dalt d’una altíssima bastida per veure les
pintures barroques de sota.
Tornant a Venècia, hem acabat a
la plaça de San Marco, plena a vessar, i hem entrat a la
catedral. Hem hagut de fer una cua bastant llarga, però per
sort ha avançat ràpid. La catedral de San Marco
realment és impressionant. De fora ja es veu la façana
amb tot d’elements, quatre cavalls (reproducció, els originals
són al museu interior) d’or, un lleó daurat en un fons
de mosaic d’atzur, i tot de coses més. A dins hi destaquen els
mosaics daurats i la cúpula, amb els dotze apòstols amb
les llengües de foc al damunt del cap. Els mosaics tenen unes
tessel·les petitíssimes, són molt espectaculars.
M’han encantat també els terres de marbres de colors, amb
molts motius abstractes i figuratius. Al darrera l’altar hi ha el
Pala d’oro, un retaule fet tot d’or amb pedres precioses
incrustrades. Es pot pujar al museu i a la terrassa, des d’on es veu
tota la plaça.
Després de visitar San Marco hem
anat a dinar a una trattoria. He dit que no podia menjar ceba però
el cambrer no s’ha informat prou bé, i al cap d’una mitja hora
m’estava morint, però ara ja estic molt millor. He anat a una
farmàcia a comprar un protector d’estòmac per la resta
del viatge.
Sortint de dinar, hem agafat un
vaporetto pel gran canal, i hem pogut admirar tot de cases senyorials
que hi tenen l’entrada principal. Moltes ja són museus.
Hem anat a descansar a l’hostal i
després a fer les darreres compres i prendre alguna cosa. S’ha
posat a ploure, i de fet tot el dia estava força rúfol.
Finalment hem anat a dinar a un xinès,
que no té gastronomia local però tampoc té preus
locals. I després al mateix bar amb wi-fi d’ahir, amb un
còctel sense alcohol (ja n’he tingut prou amb el vi i l’spritz
d’abans) i actualitzant el bloc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!