Els reptes pendents de l’independentisme

La majoria independentista a Catalunya ha sobreviscut a les trampes de l’estat, al joc brut, a la mobilització total de la societat i a una participació rècord; “fins i tot, s’ha pogut sobreposar als seus propis errors, dubtes, esquerdes i contradiccions”. El politòleg Jordi Muñoz reflexiona avui al Diari ARA (📝 accediu a l’article) sobre l’independentisme i apunta a “notícies no tan bones que plantegen, cruament, els reptes pendents”, per bé que és cert que en termes absoluts s’ha produït un petit avenç de 112.832 vots que confirma una tendència lenta però segura de creixement de la base.

Segons l’article:

  • en percentatge de vot, l’independentisme és pràcticament allà on era: al voltant del 47%. Tres punts per sota del 50%. La gran mobilització no ha aconseguit acabar amb la majoria independentista, però sí que n’ha neutralitzat el creixement. Això ja no és, per tant, tan bona notícia.
  • l’independentisme necessita encara una acumulació més gran de capital democràtic. Superar el 50% potser no serà suficient, però segurament sí que és necessari.
  • no sembla que puguem esperar, a curt termini, grans transvasaments de vot entre blocs: les posicions sobre la independència estan força cristal·litzades. Si hi hagués canvis significatius en la correlació de forces vindrien, en tot cas, per la desmobilització d’algun sector. I, més a llarg termini, per l’efecte de la
    lògica demogràfica, favorable a l’independentisme.
  • més enllà de l’aparent estancament general observem dins les zones urbanes una pauta força consistent. L’independentisme avança lleugerament a les zones populars metropolitanes -allà on és més feble-, s’estanca als feus tradicionals i retrocedeix a les zones més benestants.
  • probablement l’independentisme hauria de preocupar-se de revertir la creixent distància emocional amb la part del país que no s’hi ha sumat encara.
  • preservar la cohesió social té un gran valor per si mateix, però també estratègicament serveix per mantenir marges de possible creixement per a l’independentisme. En un escenari de gran polarització, el marge de creixement tendirà a zero i això ens abocaria a una situació, gairebé, d’empat infinit.

Per tant, i en la línia que també expressa el mateix Muñoz en un altre article al diari digital Nació Digital (📝 accediu a l’article) es tractaria d’evitar el ‘frontisme’ i de treballar en nous espais de trobada amb la ciutadania —des del govern i des del carrer— al voltant dels temes que sí generen consens: polítiques socials més justes i defensa de la qualitat democràtica en l’actual context d’involució i corrupció sistèmica. La República ha de revelar-se aquí com l’eina, l’única eina possible.

Un pensament a “Els reptes pendents de l’independentisme

  1. Jo penso que l’independentista aconseguirà el salt quantitatiu necessàri quan les esquerres governin a Madrid (PSOE+PODEMOS), i continuint fent les mateixes polítiques centralitzadores que el PP. Aleshores a l’univers dels comuns de Catalunya s’els podrà caure la bena dels ulls.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *