Publicat el 5 de novembre de 2017
Resiliència i resistència: arribar allà on necessitem arribar
- Hem d’assegurar que el proper #Parlament està preparat x al llarg hivern, amb tots els accents, que és capaç de defensar gir social des del govern; objectiu refer i bastir ponts. Continuar ‘parlant’ en la línia del que explica el Toni Soler en el seu article de l’ARA.
- És precisament per això que em sembla que la millor manera d’anar-hi és amb llistes separades amb acord per amnistia (#llibertatpresos), institucions pròpies i en defensa REPÚBLICA. Veurem com evoluciona aquest debat, però és així com ho veig jo a hores d’ara amb la informació que tinc.
- I tanmateix, davant nostre resten anys de resistir i construir, de ser ferms i dúctils, de resiliència i resistència, de sumar i de sumar. … i precisament pq no hi ha via ràpida no renunciem a cap eina x República, les necessitem totes: la mobilització i la internacionalització, naturalment; també les accions… i si cal (cal) les eleccions, i si ens convé (ens convé, malgrat tot) el #referèndum o la feina per incidir encara i fins que ens sigui útil en la política espanyola.
Sé que expressat així no és molt engrescador… però personalment prefereixo afrontar de cara els escenaris que ens venen. Necessitem la República… no m’importa si la via és lenta o ràpida, m’importa que sigui ‘via’. Que ens permeti arribar, vaja.
Tot això ho explica millor en Jordi Muñoz aquí.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Aquest país és tan petit | s'ha etiquetat en 1o, 21d, independència per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent