Ja el tenim aquí. I no és bonic el Nadal. Sí home sí el Nadal. No el socialista, no, el Nadal de cada any, aquella època que posa trist als tristos i alegres als contents, el Nadal usat i gastat, consumit i fregit, embolcallat i desfés, cagat i paït, rotat i pixat el Nadal d’àpats obligats començant pels de l’empresa. L’altre dia anava al tren i tot d’una sona un mòbil. L’home tot emprenyat etziba a l’altra persona: sí, ja està aquesta merda de dinars d’empresa. Allà tots drets… sí un pollastre… i després tot els capitostos dient-nos magarrufes… de pena… casumdena! En fi, el Nadal la repetició més denostada i més estimada i més golafra i més caganera i més il·lusionant i els nens o els nens!, que no és bonic veure els nens que encara fan que es creuen que el cagatió baixa de la muntanya. Bon Nadal i que siguem una mica més dolents que demà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!