Com a individu i com a individu que pertany a una col·lectivitat tinc tot el dret d’opinar dels meus veïns. Així, puc dir amb tota la calma del món que hi ha espanyols que em deixen indiferents i d’altres que em cauen molt malament. Si hagués de jutjar el col·lectiu espanyol, no dubtaria ni un moment a dir-li el nom del porc. És un poble que no em desperta cap simpatia, més aviat el contrari. Tota la gent que crea opinió allà són uns ases. En verità com deia Jesús són una merda. Una merda caòtica. El seu cervell és un brou de pèsols. Moriren mormolant arriba España fins i tot quan vegim que això es desintegra. Hi ha uns quants elements que mai han deixat la caverna. Són sòmines, tòtils, carallots, aixafaterrosos, idiotes, imbècils, malparits, fills de sa mare, curts de gambals, els falta un bull i dos i tres, tenen el sostre baix, tan baix que no veuen més enllà de la seva merda. Es van aturar intel·lectualment fa tres-cents anys i allà romanen, cofois de la seva ignorància i matant-se a palles unitàries. Aquests ja no els salva ni la a ni la p ni la z ni la p ni la s ni la o i sobretot aquests ja no els salva l’estúpida e.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si no fos per què no es mereixen el castig de patir unes olimpiades, que sols serveixen per lluir el tratje d’uns politics i polítiques tant carcamals, que tenen que patir, sofrir i empasar-se.
Si opinar vol dir insultar de forma gratuïta aleshores no se de que ens queixem quan el Jimenez Los Santos llança la seva bilis cada matí. Parlar dels espanyols en general és tan ruc com parlar-ne dels catalans. O potser podries entendre, i empassar-te, un post que digués el mateix que has dit tu dels españols però dels catalans?