Bandera vermella a la platja de Badalona – context, explicacions i possibles solucions


D’això de les banderes vermelles a la platja de Badalona d’aquests darrers dies, aquest apunt intenta aclarir algunes coses i situar el context de perquè passa el que passa… i sobretot, què podem fer per tenir una millor capacitat de resposta.‬

  1. ‪la platja és segurament el nostre més gran capital, l’espai més democràtic de tots (paraules que repeteix sovint l’alcaldessa, i que comparteixo); dit sigui això a l’avançada.
  2. les banderes vermelles com les que han sovintejat per culpa de les pluges aquests darrers dies restringeixen el bany, tot provocant un important contratemps en molts veïns en una època de l’any molt sensible). Les banderes, però, no es posen perquè sí. Hi ha protocols de seguretat i salut pública molt estrictes que es segueixen per al bé de tots.‬
  3. tanmateix, els episodis de prohibició del bany no són cap fet excepcional ni a Badalona ni a altres indrets de la costa. Aquest estiu s’han produït situacions similars a Castelldefels, Sant Adrià, Masnou i diferents platges de les comarques meridionals). 
  4. el mal estat puntual de la platja en plena temporada l’han hagut de gestionar governs de tots els colors, i sempre han portat de bracet descoratjadores picabaralles polítiques. És veritat que aquest agost s’ha viscut amb més intensitat. És important reconèixer-ho i fer la crítica i autocrítica que pertoqui. El que ha passat és culpa del govern? Segur?

‪Perquè passa el que passa? Què s’hi pot fer? Intento respondre, però abans d’entrar en matèria, dues consideracions.

En primer lloc, una obvietat que potser no ho és tant. Els nostres fabulosos 5 km de platja estan en un entorn altament densificat i encara avui arrossega significatives carències d’infraestructures de sanejament. Les platges urbanes (la nostra és una platja urbana) poden patir per definició moltes més incidències que les -diguem-ne- naturals. Això no vol dir que ens haguem de conformar, sinó que la gestió i manteniment d’aquests espais és molt més complex i obert a alguns imprevistos que, per molt que hi invertim, sempre es podran produir.‬

En segon lloc, un reconeixement, avui que és tan poc popular parlar del que sí que s’ha fet bé en el passat. Recordeu quan la bandera vermella era… sempre!? Avui tenim la depuradora de Besòs fent bona feina i un interceptor precari però que va aguantant (malgrat el trencament de principis de febrer). ‬Això no ha passat perquè sí i toca subratllar-ho (i agrair-ho).

‪L’EDAR Besòs (depuradora) tracta una mitjana diària de 3,7 m2 d’aigües residuals per segon. Funcionen al 75% de la seva capacitat per assumir cabals extraordinaris en casos de tempestes.‬ ‪Fixeu-vos en aquesta dada: en 30 anys hem passat de concentracions de bactèries fecals del 0,01 el 1984 (no aptes pel bany) a 0,001. Des de la perspectiva de la recuperació de l’espai i la salut pública aquest pas és espectacular. S’ha fet molt bona feina en l’àmbit local i metropolità i també per part de les empreses concessionàries.‬

‪Per cert, cada ciutadà produeix diàriament 110 litres d’aigua residual. Els abocaments de tovalloletes, i altres materials impropis, perjudiquen el maneniment de les estacions de bombament i tendeixen a embussar altres infraestructures. No tot és culpa de les tempestes sobtades o d’una mala planificació pública. ‬(*)

‪Tornem al tema i a la pregunta que avui ens ocupa i ens preocupa:‬

‪Així doncs, perquè es produeixen els abocaments d’aquests dies?‬

‪En cas de tempesta sobtada, l’agüa que va per la claveguera no pot ser assumida per la xarxa i surt pels sobreixidors: s’aboca directament, per tant. Això no passa sovint, només quan hi ha avaries o obturacions al col.lector o quan plou, en general a partir dels 5 l/m2. Aquestes darreres són dades facilitades per l’exregidora Mercè Rius al seu twitter fa uns anys.‬ Això és el que va passar el passat divendres i que ha provocat els problemes amb la bandera vermella aquest darrer cap de setmana.

‪L’aigua que surt pel sobreixidor és, per tant, aigua contaminada, que cal analitzar bé per una raó eviden de salut pública. És aquí quan es produeix alguns cops la situació, viscuda aquests dies: aigua aparentment ‘perfecta’ després d’un dia de tempesta que, amb tot, conté bactèries fecals. Aquestes es dissolen en hores, però cal assegurar-ho i la manera de fer-ho és a través d’analítiques que triguen un temps a fer-se. ‬

‪La regidoria de Medi Ambient controla la qualitat de l’aigua de bany a mitjançant la recollida de 4 mostres d’aigua que s’analitzen al propi laboratori Municipal; i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fa aquesta mateixa gestió quinzenalment. També s’analitzen altres aspectes de la qualitat de l’espai (la sorra, per exemple).‬ (**)

‪Aquest estiu, la polèmica ha estat sobretot pels abocaments d’aigües fecals relacionats amb episodis de pluges fortes, altres temporades les queixes venien d’elements surant en determinades hores del dia. L’explicació en aquest cas és més complexa (té a veure amb actituds incíviques, amb corrents i amb la presència de determinats residus enterrats en alguns punts de la costa). Una de les primeres accions d’aquest govern, per cert, va ser renovar i reforçar l’embarcació que els va recollint i assegurar una bona neteja del clavegueram.‬

‪Què podem fer? Tenim prou infraestructures? Perquè aquesta situació no passa igual a Barcelona?‬

‪A Badalona tenim mancances, sí. No són d’ara. Són estructurals. De fet, tenim un pla director d’infraestructures guardat en un calaix de fa anys… i que ara estem revisant dins el marc del projecte europeu Bingo en el qual participem. Hauríem de parlar més de clavegueram i sanejament (malgrat aquest govern ha reforçat a nivell de pressupost) però aquest és i ha estat a la ciutat un debat malaurdament absent en l’agenda política més enllà dels dies d’agost amb bandera vermella. ‬

Per cert, les primeres conclusions dels treballs indiquen que el clavegueram de #Badalona no està preparat per fer front a la intensificació de la precipitació que es preveu amb el canvi climàtic.

A partir d’aquí, coses que hem fet com a govern:‬

  • hem assegurat i reforçat puntualment la neteja extraordinària del clavegueram davant les possibles tempestes estivals. Aquí una notícia amb una de les actuacions que es va fer fa unes setmanes.
  • hem mantingut l’embarcació que recull sòlids flotants a la platja de #Badalona. + info.
  • I darrer i més important: el pressupost de clavegueram ha passat dels 249.000 euros durant el mandat Albiol-PP a més de 2 milions al pla d’inversions actual. Un terç del clavegueram data dels anys cinquanta i seixanta i, evidentment, s’han de renovar i actualitzar. Són molts diners d’augment, però segurament no són suficients. Tenim més de 300 quilòmetres de clavegueram.‬

‪Pel que fa a les coses que s’han de fer… els deures són enormes: ‬

  • ‪Traslladar, reforçar i ampliar el col·lector transversal. Hem situat el tema damunt la taula i ara està ja en fase tècnica de redacció per part del Consorci del Besòs. Aquesta és una obra importantíssima en la qual participa també el Departament de Territori i l’AMB. Com a govern hem exigit i insitit en el tema… davant el conseller Rull i davant els responsables de Costes de l’Estat (en aquest cas pel que fa a la sorra). La lenta tramitació administrativa s’ha començat a moure… per fi. + info, aquí.
  • Recuperar el pla de clavegueram. El reforç de la inversió amb clavegueram ha estat importantíssim en aquest pressupost però queda feina per fer i és evident que a la ciutat hi falten dipòsits de regulació pluvial (com els 13 que existeixen a Barcelona i el que tenim nosaltres a l’Estrella). També s’ha de sospesar el desdoblament d’aigües pluvials (rieres i pluja) i aigües residuals que algunes veus sostenen. Estaria bé que aquest ‬tema fos un dels ‘temes’ en la campanya electoral del 2019 a Badalona, no? Al final, en la nostra capacitat per desplegar aquest pla trobarem una millora substancial de les condicions de bany.


(*) Aquestes dades les he obtingut d’aquesta publicació d’Aigües de Barcelona concessionària de les infraestructures de sanejament.
(**) Espai web específic sobre l’estat de les platges a Badalona, a la pàgina corporativa de l’Ajuntament.
(***) Totes les gràfiques d’aquest article són dels plafons visibles al dipòsit de l’Estrella, i que resumeixen comunicativament el més destacat del pla de clavegueram de l’Ajuntment. Ho podeu veure aquí.


 
ACTUALITZACIÓ 22 D’AGOST:




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.