Connexions des de #Badalona

"Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva." (Joan Argenté)

Sant Jeroni, un patrimoni que cal defensar (més)

(c) Carles Guinot.
(c) Carles Guinot.

Sant Jeroni ha saltat a l’actualitat aquest matí en conèixer-se que una part de la propietat posava el monestir a la venda. Després sembla que l’anunci que s’havia publicat en un portal immobiliari s’ha retirat. La notícia ha generat inquietud (comprensible) i ja algunes propostes (saludables). Al voltant del tema, apunto una mica d’informació i amplio la línia de treball a nivell de govern.

Context:
  • Sant Jeroni de la Murtra està situat dins el Parc de la Serralada de Marina i presideix un dels seus paisatges més reconeixibles, estimats (i una mica també, oblidats), a la Vall de Betlem. Es va fundar l’any 1416 i es va declarar monument històric artístic el 1974. És una joia del gòtic català, testimoni d’esdeveniments històrics importants.
  • La Generalitat va declarar el monestir Bé cultural d’interès nacional el 2014 i aquesta figura en determina avui la màxima protecció: vetlla, entre d’altres, la conservació a partir dels criteris experts i històrics i els usos, assimilables als originals (agrícoles, religiosos, d’estada, culturals…) i sense afectar el conjunt paisatgístic. Això restringeix el què, el com i l’on. Els voltants de Sant Jeroni també estan assegurats per altres figures de protecció que condicionen i restringeixen qualsevol modificació urbanística.
  • El monestir té dos propietats, una part (la majoritària) aplega els hereus de la finca i l’altra a la Fundació Climent Mur, vinculada amb l’església i que és qui articula la major part d’usos actuals i en vetlla el mínim manteniment. La part que sembla que s’ha posat a la venda és la de l’empresa: aquesta part inclou un tros del monestir (claustre, capella, entre d’altres), però també dues unitats adjacents on hi ha possibilitat de desenvolupar determinats usos de retorn econòmic (són les anomenades casetes d’estiueig i l’antiga hostatgeria, actualment en estat quasi ruïnós). Aquests dos elements, conformen la única part l’ús de la qual la empresa no ha cedit a la Fundació.
  • Ara s’ha conegut que el monestir està en venda (almenys ho ha estat durant unes hores), però això no ésexactament una novetat. La propietat privada del monestir sempre ha estat interessada en treure un rendiment econòmic del mateix, i en els darrers anys consten diferents intents en aquesta línia, el més sonat dels quals va ser el projecte del camp de golf, que per sort no va tirar endavant.
  • La qüestió no és tant que estigui en venda o no sinó què s’hi pot fer, perquè això determina la possibilitat real que el monestir perdi o disminueixi el seu valor de patrimoni al servei de la ciutadania. A dia d’avui, el monestir té un valor incalculable, però, per entendre’ns, val poc econonòmicament atès que la part aprofitable és relativament petita (cases d’estiueig i hostatgeria) i amb uns usos molt restrictius i poc rendibles.
  • El conjunt de Sant Jeroni difícilment té sortida al mercat sense una modificació de planejament.

Arribats a aquest punt:

  • El govern de la ciutat no facilitarà cap canvi de planejament que perjudiqui Sant Jeroni i el seu entorn, entès com un capital cultural i paisatgístic incomparable (i irrenunciable) a Badalona i a l’àrea metropolitana. Això és un fet.
  • Per bé que el Monestir i el seu entorn no corren perill, és evident que hi ha importants vulnerabilitats: en primer lloc, està per redactar el Pla director, instrument clau per diagnosticar les patologies i per començar el debat rigorós i exigent sobre els seus usos. Aquí cal que la propietat faciliti d’una vegada que aquest pla es pugui fer donant permís d’accés a totes les instal·lacions. Els ho hem reclamat en dues ocasions en els darrers mesos. Ho tornem a fer ara. En segon lloc, l’estructura de la propietat no ajuda a l’estabilitat necessària per assegurar el Sant Jeroni que ens mereixem.
  • Com a govern estarem al costat de Sant Jeroni i el que significa per la nostra cultura i història i no descartem l’opció de compra. És greu i insòlit que un monument d’aquestes característiques no tingui ni un sòl metre quadrat de titularitat pública. S’ha de valorar qui, quan, quant i com… són preguntes de calat.
  • És per això que és imprescindible el consens polític i social. Una bona notícia d’ahir: Òmnium Badalona demana un pacte entre institucions i entitats per reclamar un Pla Director q garanteixi la conservació de Sant Jeroni de la Murtra.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Badalona és un poble? | s'ha etiquetat en , , per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent