Compromís amb les persones, el discurs d’Agnès Rotger al ple de serveis socials

Avui ha tingut lloc un ple municipal extraordinari dedicat a la gestió dels serveis socials, una oportunitat per explicar la gestió que els treballadors municipals i el govern de la ciutat realitzen per garantir els drets de la ciutadania.

“Agnès Rotger es va mostrar contundent en la resposta. Durant la presentació de l’informe requerit pel PP, la regidora va explicar que durant el 2016 es van tramitar 683 ajudes d’urgència social, així com 154 aquest any. Així mateix, durant el 2016, es van atendre 1.800 persones amb dependència, 160 persones sense sostre, es va fer seguiment de 350 casos de desnonaments, mentre que el servei d’integració sociolaboral de l’Ajuntament va orientar 1.300 veïns. En total, la suma de les ajudes directes i les gestionades a través d’entitats és de 420.000 euros. D’altra banda, Rotger i els seus companys de govern van assegurar que no s’havia tallat el consum de subministraments bàsics a ningú i que la baixa despesa es deu al fet de no haver “prioritzat” el pagament de deutes de particulars a les empreses.” (De la notícia del Línia Badalona)

A continuació, la intervenció completa de la regidora:

Bon dia, alcaldessa, regidores, regidors.

Avui estem aquí perquè el Partit Popular ha forçat un Ple Extraordinari. Els seus arguments són alarmistes i un dels punts de l’ordre del dia, com ja ens té acostumats, és la reprovació del govern en polítiques socials. Podria ser, doncs, un mal tràngol, però creiem que és una bona oportunitat per explicar-nos i per parlar amb una mica de profunditat dels Serveis Socials, que molt sovint resulten invisibles tot i que fan una feina imprescindible en aquest nostre malmès estat del benestar.

A continuació llegiré l’informe que hem preparat, responent per ordre a totes les qüestions que es plantegen.

Punt número 1. Parlar de paràlisi és un insult als treballadors i treballadores de Serveis Socials, que han tramitat, el 2016, 683d’urgència social. I el que portem de 2017 ja en són 154 alguns encara en procés.

Són molts expedients, amb la complexitat que comporta cadascun. Que ningú es pensi que això és signar un paper i passar per caixa.

Aviat podran llegir la Memòria de 2016, que igual que vam començar a fer l’any passat, procurarem que no només sigui un recull de dades com s’havia fet sempre sinó també un document pedagògic que permeti a qualsevol persona entendre perfectament tot el que s’ha fet durant l’any.

I en aquesta memòria hi trobaran que els ajuts d’urgència social, tot i ser importants, suposen només entre un 1 i un 2% del pressupost. Perquè els Serveis Socials no són un expenedor de xecs, una mena de beneficiència del segle XXI. Donar diners ho pot fer qualsevol, però la feina que fan els treballadors i els educadors socials no. Ells són el recurs més important que hi ha. Atenen les famílies i fan amb elles un pla de treball personalitzat amb l’objectiu de millorar la seva situació general, no només l’econòmica: s’ajuda a la formació o a la recerca de feina, es deriven els fills a serveis socioeducatius, es tramita una teleassistència per als avis…

Els ajuts d’urgència són només la punta de l’iceberg de tota aquesta feina, que és de molt valor afegit.

Però com que aquest valor afegit és difícil de quantificar, no tinc més remei que fer servir unes quantes dades per il·lustrar aquesta varietat de tasques que s’han fet als Serveis Socials de Badalona el 2016, que recordem que atenen aproximadament 20.000 persones.

El 2016, doncs:

–Es van atendre 1.800 persones amb dependència

–Es van orientar 1.300 persones al servei integració sociolaboral

–Es van atendre 160 persones sense sostre

–Es va fer seguiment de 334 casos d’absentisme escolar

–Es va fer el seguiment de 1.400 Rendes d’Inserció Mínima, o sigui Pirmis

–Es van arribar a les 4.400 teleassistències, 1300 serveis d’ajuda domiciliària i gairebé 700 plans individuals d’atenció

–Es van gestionar l’arranjament de 182 habitatges

–Es va fer el seguiment de 350 casos de desnonaments, 470 persones ateses a Ofideute

–Es van atendre 450 dones al SIAD

–Es van derivar a colònies i casals d’estiu 575 nens i nenes

–Es van fer 30 projectes i activitats comunitàries on van participar més de 1500 persones.

Entre moltes altres coses.

Això no vol dir que les prestacions d’urgència no siguin importants. Aquests ajuts són un suport a les persones que tenen una necessitat puntual, normalment mentre esperen començar a cobrar la Renda Mínima d’Inserció.

I passant al punt número 2, explicaré quant s’ha gastat i per què.

El 2016 hi havia 500.000 euros pressupostats a la partida d’ajuts. D’aquests, 100.000€ provenien del departament de Cooperació, i eren una reserva d’ajuts per si venien refugiats. Però com saben molt bé, el govern espanyol del Partit Popular ha incomplert els seus compromisos amb la Unió Europea i no ha permès l’arribada d’aquestes famílies que fugen de la guerra i de la misèria. Per tant, no es van poder utilitzar.

En ajuts d’urgència social es van gastar quasi 255.000€. Cocretament es van tramitar 683 ajuts – més que l’any  anterior.

Però a aquests ajuts hi hem de sumar els que han donat les entitats del Tercer Sector que subvencionem per això. En total, 165.000€ que també han complementat les nostres ajudes.

Van quedar, doncs, 145.000€ sense gastar.

Per tant, la suma total de les ajudes directes i les que s’han tramitat a través d’entitats és de més de 420.000€.

La primera idea important, doncs, és que les necessitats de les famílies s’han atès, i això ens hauria de fer estar tranquils pel que fa a l’interès dels nostres conciutadans.

El que no ens pot deixar satisfets, a mi no me’n deixa gens, és que haguem hagut de recórrer a les entitats per fer una part de la feina que ens tocaria a nosaltres. I ara explicaré què ens ha portat a aquest punt, que de fet són una suma de motius:

Un de molt important: s’han endurit els criteris d’acreditació per demanar ajuts. Entre el 2015 i de ple durant el 2016 s’aplica la LRSAL –la reforma del règim local espanyol-, i també la llei de transparència afegeix noves exigències. Estem totalment d’acord en aplicat un control estricte dels diners públics. Però no és fàcil aplicar aquest rigor en un sistema com el que tenim, més propi del segle XX que de les necessitats actuals. Avui el paper encara viatja amunt i avall com si no s’hagués inventat internet ni la signatura electrònica; els programes informàtics no s’entenen entre ells i cal que els treballadors entrin les dades fins a tres vegades, el pagament és lent i el procediment ineficient. A això hi hem de sumar diferències de criteri i d’interpretació entre els diferents departaments de la casa. Però tot això, els regidors del Partit Popular ja s’ho saben de memòria. Perquè és el bonic sistema que ens van deixar. I si les lleis s’han tornat tan restrictives és precisament per intentar que gent del seu partit, corrupte a més no poder, deixés de ficar mà a la caixa.

Si el sistema hagués estat sòlid, els entrebancs s’haguessin superat sense problemes. Però parlem clar: el govern del Partit Popular no tenia cap interès en fer funcionar els Serveis Socials. No van fer absolutament res per modernitzar el seu funcionament, ni per organitzar millor el servei, ni dotar-lo de recursos, amb prou feines va mantenir serveis com el servei d’atenció a les dones o els plans de desenvolupament comunitari, perquè l’atenció a les persones vulnerables no era, ni és precisament la seva preocupació. I nosaltres vam heretar aquest sistema que s’aguantava amb pinces. O més aviat, que s’aguantava gràcies a la professionalitat i compromís dels treballadors i treballadores.

Però és clar, un sistema tan fràgil, si el vas tensant, tensant… acaba per fallar.

I no som l’únic municipi que està en aquesta situació, perquè aquesta sensibilitat social del Partit Popular ha perjudicat a ajuntaments de tots els colors polítics. Remenin l’hemeroteca: L’Hospitalet, Barcelona, Mataró, Terrassa, Alacant… A tot arreu es denuncia que els Serveis Socials estan col·lapsats, amb manca de professionals, llistes d’espera, dificultat en les tramitacions…

I també a Espanya, és clar… Un exemple molt clamorós: l’ajuntament de Majadahonda, governada pel Partit Popular. Aquí retallen el servei de Serveis Socials i tanquen l’anualitat amb 3 milions d’euros de Serveis Socials no executats. Ah, i per cert, amb un superàvit de 16 milions d’euros. Potser això els hauria de fer baixar la demagògia. Bé, suposo que això és impossible.

No oblidem que estem en el context d’una crisi que està molt lluny d’acabar-se i que s’ha acarnissat en ciutats com la nostra. Hi ha noves necessitats, que demanen noves tramitacions, com per exemple en la lluita per la pobresa energètica o la defensa de l’habitatge.

I quan més mans i cervells necessitàvem, més en vam perdre, gràcies a la llei Montoro, una altra cortesia del Partit Popular. A l’Ajuntament de Badalona van desaparèixer més de 200 treballadors. També vam perdre eines molt valuoses que ens permetien ajudar la ciutadania, com la Llei de l’Habitatge del 2015, una llei molt avançada en defensa d’aquest dret bàsic i que provenia d’una ILP. El Partit Popular es va assegurar que el Tribunal Constitucional la tombés –com sembla que també ho farà ara amb la 4/2016. Més. Aquest any ha reduït a la meitat l’aportació en els ajuts de lloguer. I després van fent mocions criminalitzant les ocupacions.

Una perla més: el 2016 es va reduir un 88% l’aportació del govern espanyol en polítiques socials a Catalunya. Un exemple gravíssim: la llei de la dependència. El Partit Popular paga només el 18% del cost, i no el 50% com li tocaria. Estem parlant de la gent gran, dels nostres avis.

Així demostra aquest partit el que li importa la defensa de les persones que tenen dificultats.

En fi. El punt ens demanava què pensem fer per arreglar aquest desastre que ens van deixar i que ens continuen amenaçant. I el pla és el següent:

–Un dels problemes és la manca de reglament i circuit, que donaria seguretat als treballadors, evitar diferències d’interpretació del que es pot fer o no i de com s’ha d’acreditar, i donaria agilitat i eficiència al procediment. Sabem que el Partit Popular va intentar de fer-ho el 2014, però no es va poder aprovar pel seu contingut xenòfob. I ja no van fer res més per millorar el sistema, de manera que hem de tornar a començar. Sort que hi ha molts ajuntaments que sí que han fet la feina, i la mateixa Diputació, de manera que tenim una base ferma per començar. Estem treballant a nivell tècnic i jurídic amb aquesta base.

L’aprovació d’aquest reglament i circuit, sumat a una millora informàtica que ja estem treballant, millorarà molt la concessió dels ajuts.

I a això hi hem de sumar un reforç administratiu per alliberar de determinades gestions els treballadors i els educadors socials. Durant dos anys ho hem fet a través de plans d’ocupació (hem aconseguit fins a 20 professionals, administratius i integradors). Ara hem tingut l’excel·lent notícia que la Generalitat incorpora al Contracte Programa des d’aquest any la figura de l’administratiu com a part dels equips bàsics, amb una ràtio establerta segons la població, com els T i ES. També es tindrà en compte les zones d’especial complexitat per augmentar els professionals de ràtio.

Fernando Fantova, un gran expert en serveis socials, recorda que estem en una crisi de sistema, i seríem molt miops si només ens centréssim en factors endògens, i seguíssim fent pedaços… perquè hem d’anar més enllà. Hem d’anar a l’arrel del problema. I a Badalona està gairebé tot per fer.

Recordem que com no tenim:

–Banc d’aliments municipal

–No hi ha parc d’habitatge públic municipal

–No hi ha alberg social

–No hi ha menjador social

–No tenim centres oberts públics per a infants en risc d’exclusió

I hem de començar a treballar a fons. Per això ja hem engegat projectes com la Taula Sense Llar i Pla pilot del sensellarisme a Catalunya, estem impulsant amb el Consorci Besòs el Pla mancomunat de dispositius d’allotjament temporal, Housing first i intervenció de professionals en medi obert, el nou model centres oberts, nous pisos lloguer social, la Mesa d’Emergència… on per cert s’han adjudicat 74 pisos, al 2015 només 5.

O sigui, que tenim clar que hem de reforçar els ajuts però sobretot hem de trobar solucions estructurals: a aquest govern ens hi hem posat, i per això hem impulsat polítiques com els microcrèdits, plans d’ocupació més ben pagats o la construcció, després de molts anys, d’habitatge de lloguer social. Per sort, en aquesta voluntat no estem sols, i en molts d’aquests projectes hem comptat amb les aportacions del Partit Socialista.

Un altre element importantíssim a nivell nacional, perquè canviarà moltes coses: el setembre començarà a funcionar la renda garantida de ciutadania, on s’incorporaran a tot Catalunya unes 62.000 persones provinents de la RMI i les famílies monoparentals amb feines amb pocs ingressos. I a Badalona fem un pas més, seguint experiències com les de Barcelona o A Coruña.

Per això hem decidit dotar-nos d’un recurs més eficient, que simplifiqui la gestió (burocràcia) dels nostres professionals, compacti perfils i ajuts en un sol tràmit i sobretot, promogui l’autonomia de les persones.

Per això amb la Diputació, iniciem un Pla de Prestacions Econòmiques i socials de ciutat en aquesta direcció, que podria acabar sent una Renda Garantida Local. Tenim un repte immens, ajudar a sortir del llindar de la pobresa a moltes famílies de la nostra ciutat. Hem d’activar aquestes famílies i ho podrem fer, si aquestes llars tenen uns recursos garantits.

Sobre el punt tercer, referent a la pobresa energètica

Com ja hem explicat altres cops, tenim una partida de l’Àrea Metropolitana d’uns 700.000 euros, que es manté fins a exhaurir la partida i es pot augmentar si és necessari. Per tant, que ningú pateixi perquè no hem perdut ni un euro, el tenim al calaix.

Aquest programa de l’AMB té 3 fases, i nosaltres n’afegim una 4a:

1: Evitar talls de subministrament. Entre gener-juny 2017 hi ha hagut 3177 talls evitats. Hem lluitat molt per aconseguir fer-ho. Vam pressionar Gas Natural perquè no complia la llei, posant en perill les famílies badalonines. I a partir del març van començar a enviar les llistes de les persones a qui pensaven tallar la llum o el gas.

2: Informar a les famílies de com reduir el cost energètic. S’ha fet formació específica als tècnics perquè poguessin assessorar.

3: Tramitació del pagament deute a les empreses. Això és el que no hem prioritzat, perquè suposa un volum de feina administrativa que, tal com ja hem explicat abans, no podem assumir. No som el cobrador del frac. No treballem per aquestes empreses que fan un negoci indecent amb els drets bàsics.

2016: 822,22€

            2017: 8.452,57€. d’aquests ja pagats 2.085,45€

            Total pagats: 9.274,79€ de 763.659€

I la 4a fase: La que afegim nosaltres, que és la part preventiva. Hem aprofitat programes d’auditories energètiques de l’AMB, la Diputació i el Consell Metropolità de l’Habitatge. El 2016 programa pilot 74 famílies amb resultat excel·lent d’estalvi per a aquestes famílies. Per tant, és una aposta prioritària.

Estarem així sempre? Segur que no. Juntament amb la resta d’administracions públiques hem exigit a les companyies una major corresponsabilitat en la pobresa energètica. Que signin un conveni segons el qual han d’aportar almenys el 50% del cost. La Generalitat està negociant i esperem que arribin a un acord. I no acceptarem que la feina burocràtica que ens toqui l’hagin de fer els nostres treballadors socials.

Punt 4. Sobre el trasllat de l’SBAS 5, tal com vaig dir al seu moment:

–Vam seguir criteris tècnics en aquest trasllat.

–No hem rebut cap queixa formal, i els puc assegurar com a regidora del districte 5 que cap associació de veïns ens ha plantejat aquest tema ni el té sobre la taula.

–Però, ja ho vam explicar, revisarem com ha funcionat tot plegat quan faci un any. Si els tècnics i la ciutadania ho valora positivament, mantindrem aquest SBAS a Jaume Solà, sumant amb el del districte 1, amb qui ja compartia cap perquè són equips relativament petits.

I voldria recordar que la feina social no és només esperar que vingui la gent al despatx. Es visiten domicilis, es fan coordinacions al territori… Per tant, els Serveis Socials continuen perfectament presents al districte 5.

Per cert, igual que ho fan a la zona de la Colina tot i que els despatxos de l’SBAS 2 són a Can Cabanyes. Una qüestió que al seu temps ja va provocar rebombori i que ara s’ha vist que era una bona decisió tècnica.

I ja que hi som, lligo aquest tema amb el punt 5, sobre la seguretat. El trasllat dels SBAS 1 i 5 de Jaume Solà eren necessaris perquè les instal·lacions de La Plana i del Pavelló de la Penya que havien estat avaluades per inspecció de la Generalitat i no complien ni de lluny els estàndards de seguretat i qualitat. La millora en aquest sentit és evident.

La situació a Llefià i La Salut és just la contrària. La decisió política de traslladar els dos equips i mantenir-los junts després de descartar l’opció de Torre Mena ha provocat problemes gravíssims. El Centre Cívic no és un lloc digne per atendre aquest volum de persones ni perquè hi treballi tanta gent. Per què es van dur i mantenir allà, amb falta d’espais, d’intimitat, de mitjans, de seguretat, sense cap pla? Una altra mostra de la desídia total del govern anterior respecte els treballadors i els veïns de la ciutat.

Aquest govern hi hem millorat la seguretat, amb presència permanent de guàrdia urbana i amb altres mesures als despatxos que no puc especificar, però és urgent treure l’equip de Llefià. Ho tenim tan clar que al Pla Recupera ja vam incloure aquest trasllat. Tenim el pressupost, 300.000€, tenim el local, tenim el projecte i aviat podrem començar les obres.

Una altra partida aprovada al Pla Recupera són 10.000€ per a mesures de seguretat en general. Part d’aquestes aniran a reforçar el servei de Sant Roc, on també hi hem garantit la presència policial.

L’aposta per millorar les instal·lacions, en benefici dels usuaris i dels treballadors, és claríssima. Un SBAS no ha de ser menys que un CAP.

Encara sobre aquest tema: hem elaborat un circuit i un procediment de seguretat als Serveis Socials. S’ha treballat entre sindicats, SS, recursos humans i seguretat, i ja estem a l’última fase dels treballs que s’han fet durant més d’un any. De fet, estem pendents d’una última reunió per validar el procediment.

No voldria acabar aquest punt sense fer un agraïment als treballadors, que aquí com a la resta del país estan contenint el malestar de tantes persones que en aquest moment de crisi els costa tirar endavant i no veuen la resposta que voldrien. En alguna ocasió això es tradueix en agressions, que per sort acostumen a ser lleus, però que no hem de tolerar. Per això és important prevenir, com estem fent, i si hi ha algun problema, els treballadors ja saben que estem amb ells.

Sobre el sisè punt, no entenem de què ens parlen. Hem llegit i rellegit la seva moció del 28 març i entre els acords no hi hem trobat la creació de cap comissió.

La veritat és que no ens ha estranyat perquè no és la primera vegada que ens trobem que estan molt despistats. Hem rebut alguna pregunta últimament on s’embolicaven de mala manera. Nosaltres intentem donar resposta, per transparència i perquè tenim coses per explicar, però a vegades és difícil perquè no sabem de què parlen exactament. I sembla mentida, perquè la ciutadania els paga deu regidors i tres assessors, i seria interessant que fessin la seva feina…

Si de veritat volen millorar el servei públic, sisplau, deixin de fer demagògia i reprovacions per problemes que vostès han provocat. Preguntin’s, qualsevol dia. Estarem encantats de compartir el que estem treballant i de rebre les seves idees. Però si no volen treballar amb nosaltres per la ciutat, sisplau, deixin almenys de posar pals a les rodes. No a nosaltres: als ciutadans. Als que voten Esquerra Republicana, Guanyem o el Partit Socialista, però també els que voten el Partit Popular. Quan tomben una llei d’habitatge, perjudiquen a tothom. A tothom.

O sigui que gràcies per l’oportunitat d’explicar-nos.

I acabo amb una invitació i un prec: a tots els grups municipals que tinguin ganes de fer una ciutat més justa per a tothom, que creguin que és millor construir que difamar,:tenim la porta oberta. Estem davant d’un gran repte i necessitem el compromís de tothom.

I el prec, sobretot pel Partit Popular: si no se sumen, almenys deixin’s treballar. Gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *