Sembla que Artur Mas li està agafant gustet a això de deixar passar oportunitats. Si fins fa ben poc el nou Estatut havia de durar una generació, ara es veu que la via autonomista està enterrada, així com la federal. Però, oh sorpresa, la independència tampoc no és l’alternativa del senyor Mas. Per ser-ho, els vots afirmatius haurien de guanyar per un 66% per "no dividir la societat" (sic!). Llàstima que el líder convergent no faci servir els mateixos criteris que en tots els altres casos. (segueix…)
Per començar, quan Montenegro es va voler separar de Sèrbia (sobretot per agilitzar el seu ingrés a la UE), al senyor Solana no se li va acudir res més per impedir la independència que fixar un llindar mínim de participació (50%) i vots afirmatius (55%) per a què la UE acceptés el resultat. Per sort per tothom, però especialment per al senyor Solana, el sí va guanyar per sobre del 55%, i ara Montenegro és un Estat independent. I la societat montenegrina està tan o tan poc dividida ara com abans del resultat del referèndum. (En canvi, no vull ni imaginar què hauria passat si els unionistes, amb un 46% de vots, s’haguessin imposat als independentistes (amb un 54%), tenint en compte com les gasten per aquells vorals en aquests temes).
El líder de CDC deu trobar que la societat catalana -la mateixa que es manifesta tan pacíficament un 1 de desembre, la que té el rècord mundial de matrimonis mixtos, etc.)- té més risc de dividir-se que la montenegrina, per això reclama un 66% de vots. Però, per ser conseqüent, també ho hauria d’aplicar en les altres consultes electorals, on ell es presenta de candidat. Per exemple, en les últimes, es podria dir que la societat catalana estava dividida entre els partidaris de CiU i els que no volien que guanyés -o això deia la propaganda convergent, on s’oposava CiU a la resta de forces. I es podria dir amb tanta legitimitat com quan Mas parla de divisió entre l’opció independentista i totes les altres.
Malauradament per a Mas, CiU només ha arribat a situar-se 20 punts (vint: aviat està dit!) per sota del 66% en tres ocasions, les de les majories absolutes de Pujol. Que potser governar amb majoria absoluta -però lluny del 66% reclamat- va dividir la societat? Si ho va fer, com és que Mas i companyia no van al notari per declarar que no governaran mai més (ni es queixaran pel fet de no governar, és clar) si no treuen un suport superior al 66% dels vots? I si no la va dividir, per què amb la independència hauria de ser diferent? Per què ell creu que està legitimat per ser president només amb el 31% dels vots (18%del cens) i en canvi els catalans necessitem més del doble per a ser independents? I ja que hi som, em pot mostrar Artur Mas algun exemple d’independències que hagin creat divisions on no n’hi havia? Si realment volgués la independència (almenys tant com vol ser Califa en lloc del Califa), hi posaria tantes traves?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!