Un temps guanyat per buscar la millor solució

Aquí recull o les meves notes per al ple d’avui, dedicat de forma íntegra a Badalona Capaç. En aquest altre enllaç trobareu un breu apunt meu al FB al voltant de la necessària autonomia de la Fundació Badalona Capaç.

La redacció és esquemàtica, ja que és un text per ser dit, no només llegit, tot buscant una major naturalitat i espontanietat. De totes maneres, pot ser útil per saber de primera mà el què he dit al ple.

En primer lloc, l’informe complet sobre el projecte i les negociacions de Badalona Capaç que he presentat en nom del govern:

Captura de pantalla 2016-11-24 a les 23.17.22Bona tarda a tots i a totes…

  • Es parla de 530 dies que aquest govern no porta el tema al ple. No és cert.
  • 146 dies, en tot cas, si comptem com a data el ple de juny (que és quan l’expedient va estar finalment completat per a la seva tramitació després que els promotors atenguéssin els requeriments dels informes preceptius de comerç i mobilitat). Menys dies si considerem que l’expedient no es va tancar definitivament (darrers papers pendents)  fins el setembre o unes poques setmanes si tenim en compte el darrer canvi en el conveni entre les parts, que entra al registre a finals d’octubre.
  • No son 500 dies, per tant.

Sí que van ser 482 els dies que l’anterior govern va fer passar entre la primera proposta d’Hàbitat de modificació de PGM, finals de 2013, fins l’aprovació al ple d’abril de 2015.

Els 146 dies des de juny de 2016 són un temps perdut?

Treballem, en tot cas, pq siguin un temps guanyat en buscar i trobar una solució.

Temps guanyat:

  • Guanyat pel debat ciutadà, per bé que malauradament convertit en xoc i confrontació en les darreres setmanes, guanyat per les reflexions i el coneixement sobre el territori, les contradiccions de fer ciutat.
  • Guanyat per trobar i prendre la millor solució per aquest col·lectiu de persones, per la Fundació que les representa i pel municipi.

Aquest temps d’estudi i reconsideració anunciat el passat juny no ha estat per capritx, per covardia o per ganes de fer mal.

Per què el govern decideix invertir aquest temps de revisió:

  • Una modificació de PGM és una acció perdurable, de gran impacte, la ciutat es fa a través del PGM. És normal que un govern vulgui dir-hi la seva. És normal i és bo.
  • El govern busca també un projecte que permeti recuperar la pau social, un consens que és desitjable des d’un punt de vista conceptual, però també pragmàtic. Quan vam suspendre la tramitació és evident que no hi havia consens. Tampoc avui, i això, a tots, ens hauria de fer pensar.
  • D’altra banda, el govern decideix que cal valorar la importància o no del valor ambiental del turó, un nou vector, fins al moment absent en el debat. Per això encarrega un informe a BR, informe encarregat via AMB i que ha comptat amb la col·laboració d’institucions com el CREAF i diferents universitats.

Fins aquí tenim un govern que assumeix el que és governar, i que decideix aguantar la pressió perquè és la seva feina, per això va ser votat, trobar les millors solucions pel conjunt de la ciutat.

La suspensió de la tramitació es fa amb dues premisses:

  • el govern assumeix el problema de la Fundació i es compromet en la seva solució.
  • el govern anuncia que es dóna un temps per averiguar si hi ha alternatives, sense descartar-ne cap, ni tan sols la que s’estava tramitant.

El govern ha dit sempre que:

  • calia garantir una solució possible, segura i el màxim de ràpida.
  • que la solució havia de donar resposta a les necessitats de la Fundació.
  • que la solució havia de tenir la seva complicitat, això expressat amb accents diversos per les tres formacions de govern.

I ens posem a treballar…

Amb tot això:

  • al setembre, abans del termini definit, presentem una primera proposta a la Fundació que és rebutjada. És la proposta de la Mobba, rebuda amb interés per diferents col·lectius… però que no concita l’acord amb la Fundació.
  • unes setmanes més tard, a principis d’octubre, el govern presenta una nova proposta, recollint les crítiques de la Fundació a la primera idea.

Això és exemple d’un diàleg, i de la voluntat del govern de donar resposta i assumir compromissos.
En què es basa la proposta?

  • Inversió pública, a través d’AMB, en un solar municipal previst per a equipament i sense ús assignat al carrer de la Ciència, a Montigalà. Exemple de compromís per les polítiques socials lligat amb els objectius de govern.
  • Equipament en trama urbana, ben situat amb transport públic i a prop d’espais interessants per generar treball conjunt: 1) limita amb un gran parc verd, 2) està a tocar d’equipaments esportius de referència i d’una zona docent amb potencial de creixement, 3) a prop de de futurs equipaments com Can Bofí Vell o el gran centre sociocultural del districte 2, al carrer Apenins. 4) molt a prop també de serveis orientats a la promoció econòmica com la Fundació Laboral de la Construcció o el Gremi d’instal·ladors. Molts espais on estudiar possibles sinèrgies.
  • La major edificabilitat que ofereix la parcel·la a Montigalà possibilitat de creixement en m2 que es poden desintar a serveis socials, com per exemple pisos tutelats.
  • Millora urbanística a montigalà: dignificació d’un pas ara en molt mal estat però molt utilitzat pels veïns, implantació d’un equipament de referència a la ciutat en un espai ara molt degradat, creació d’un espai públic amb pista esportiva homologable com demana l’associació de veïns i definint un espai per a jocs infantils, una altra de les demandes del barri.
  • S’ha dit que la proposta trepitjava la reserva docent per a construir l’escola bressol al carrer de la Ciència. No és veritat.
  • Una proposta que suma i no resta, que construeix i que no implica la pèrdua de cap espai ambiental… i que permet, a més, desenvolupar ‘ciutat’ en un barri que ha de guanyar centralitat.

En definitiva,

  • la proposta del carrer de la Ciència permet donar una resposta a la Fundació i les seves necessitats, tota vegada que es garanteix la preservació del seu patrimoni i, naturalment, també la seva autonomia i capacitat de gestió.
  • Ia proposta fa que la ciutat guanyi connectivitat barri / parc, un equipament a Sant Roc, la possibilitat de créixer equipamentalment.

Què ha passat aquestes darreres setmanes?

  • Reunions amb els comissió pares i patronat. Les converses en tot moment es mantenen amb les diferents formacions i també amb l’alcaldessa. Ja al juny, juliol i també al  setembre.
  • Inicialment bones sensacions a partir de l’octubre quant a la possibilitat de trobar una alternativa que garantís necessitats Fundació, consens social i bé comú. Després la cosa s’espatlla, i aquest mateix ple proposat inicialment pel PP n’és una de les conseqüències.
  • El mateix ens passa amb els veïns de Montigalà.

Aquest novembre certifica l’intent de recomposar relacions.

És possible tornar al consens?

  • No ho sé. El que sé és que és molt difícil que un projecte amb aquest grau de divergència i enfrontament pugui tirar endavant, sigui el de Morera o el de Montigalà… i mentrestant la Fundació Badalona Capaç esperant….

El govern busca el consens, i en això no hi ha temps perdut possible. Aquí, crec, hi hauríem de ser tots, i tan de bo el ple d’avui servís per això. És el millor que podem fer per la Fundació.

  • El consens és bo per la ciutat, és bo per la fundació i els seus interessos. No considero que el temps invertit en això hagi estat perdut, una altra cosa és si ha estat reeixit, però perdut no.
  • Creiem que amb el projecte de Montigalà és millor quant al potencial de reconstruir consensos, a més de donar seguretat a l’operació i que amb tota probabilitat asseguri un millor calendari.
  • Demanem a l’oposició que ha criticat l’especulació amb Mercadona (PSC, sobretot) que treballi conjuntament amb el govern per assegurar l’alternativa…
  • No renunciem a buscar una solució sense guanyadors ni vencedors, una solució que permeti mantenir i conservar espais, i un futur com es mereix la fundació.

Tenim un informe de Barcelona Regional, una versió del qual tenen els pares de la Fundació, que mostra l’interès ambiental del Turó del seu conjunt. Els el farem arribar. Aquesta setmana n’hem tingut la versió final. Ens oferim a fer una presentació del mateix amb els seus autors.

  • Es tracta d’un informe rigorós, ben documentat… i que conté un seguit de recomanacions també en l’àmbit urbanístic, assenyala també la vulnerabilitat del projecte del Turó de l’Enric davant una més que probable judicialització.

L’àrea que dirigeixo continua treballant en els dos escenaris; a l’espera que la ciutat i els seus agents polítics i socials puguin recomposar relacions i confluir en un projecte de futur; per què el projecte que finalment desbloquegi l’actual problema de la Fundació

  • atengui les necessitats del col·lectiu.
  • tingui un mínim consens social.
  • disposi del suport polític suficient al saló de plens.

En aquest sentit,

  • hem tingut diferents reunions de treball amb els actuals promotors per demanar-los canvis en el projecte actual i per assegurar que realment tenim tota la documentació requerida en la tramitació.
  • estem treballant també en pla especial assignació d’usos i programa funcional nou equipament

I ara què?

  • Això ja no correspon a aquest punt del ple. He intentat resumir la nostra feina  a hores d’ara i l’estat de les negociacions i converses. Per a qualsevol tema estic a la seva disposició.

Acabo amb una darrera reflexió.

La confrontació mai és un bon company de viatge en un projecte urbanístic; però quan aquest, a més, d’una vessant social, no només no és un bon company de viatge sinó que és el seu principal enemic.

Gràcies.


INTERVENCIÓ EN EL SEGON TORN, COM A GRUP MUNICIPAL

ERC – Avancem Mes sempre ha dit busquem alternatives, pq és evident que la solució que implica 2 mercadones no quadra amb el nostre model de ciutat i comerç.

I hem treballat, i en algun cas fins i tot hem coliderat el treball per buscar una bona alternativa consensuada, segura legalment i bona per a la ciutat i la fundació.

Sempre hem dit que havíem de trobar una alternativa, i que si no la trobavem l’actual del Turó de l’Enric podria arribar a ser una alternativa si hi podíem introduir millores de gruix i pes.

Sempre hem parlat de complicitat.

Aquesta complicitat s’ha expressat en la voluntat de fer un projecte que s’adigui a les necessitats de la Fundació. Aquest és el consens amb el que ens hem compromès.

Jo com a regidor d’Urbanisme i també com a cap de llista d’ERC crec que la de Monitgalà és la millor alternativa per la Fundació i per la ciutat, però per ser alternativa cal que tingui els vots necessaris al saló de plens…

I faig un prec al PSC, aquí.

Un partit que es va abstenir el 2015 i que ara ha expressat públicament i en diferents postals a xarxes que no veu clara l’operació, que no li agraden els mercadones, etc. Tenim un bon projecte, un projecte que suma. En parlem?

Però també hem dit que no bloquejariem, arribat al cas.

Si no tenim acord polític, si no tenim acord social… valorem com podem millorar de forma substancial el projecte. ERC no descarta treballar per Turó de l’Enric, sempre que porti determinades clàusules de millora i previ a l’aprovació de la seva assemblea.

  • inversió associada al torrent de la Font i a mercats.
  • millores urbanització, accessos.
  • reforç planejament.
  • millores ambientals edifici.

En tot cas, ERC creu que encara hi ha una possibilitat i vol aprofitar-la. Creu que ha d’aprofitar-la per al bé de tots.

Demana responsabilitat als partits de l’oposició pq les crítiques que fan al projecte del turó de l’Enric en privat s’expessin també en una complicitat en buscar l’alternativa. Que junts trobem la manera per fer allò que ens reclama la ciutadania, trobar la manera de presentar un projecte bo per la Fundació, bo per la ciutat, segur jurídicament, ràpid i possible.

El govern ha posat damunt la taula una primera proposta consistent i defensable.

Jo hi he treballat i hi he cregut… i hi crec. La nostra porta ha estat sempre oberta i està oberta avui, demà o quan ens ho demanin.

Al ple de desembre ha de veure el desbloqueig d’aquest tema. Ho devem a la Fundació, ho devem a la ciutat.

Tenim uns dies, pocs però suficients, per trobar la manera. Demano al PSC i a CiU que ens hi posem.

Que junts amb les tres formacions de govern presentem a la ciutat una proposta per a Badalona Capaç bona per la ciutat que sumi equipament, no que resti espais; que no perjudiqui cap col·lectiu; que ajudi a la Fundació i la seva gran tasca, que ha de continuar amb tota la seva autonomia de gestió, reconeixent la seva contribució i recuperant i consolidant una dinàmica de treball.

I acabo amb una cita a Jordi Ballesteros, i al seu darrer apunt al blog:
”Una sortida de consens no només ens permetria lluir amb orgull el concepte Badalona capaç, sinó que ens evidenciaria que amb altres maneres de treballar i d’afrontar els problemes, tenim millors perspectives col.lectives de futur.”