Primer confiança, després acords: maig 2015 a Badalona

Sistrells des del 'mirador' del carrer de Gràcia.

Sistrells des del ‘mirador’ del carrer de Gràcia.

Ahir em vaig assabentar per la premsa que Convergència a Badalona busca una candidatura unitària per a les eleccions municipals de 2015. Sorpresa, prudent satisfacció i també un punt de preocupació.

Aquest és un tema massa important com per convertir-lo en un vistós joc de titulars. Hagués estat bé una conversa prèvia, oi? I també disposar del temps suficient per estudiar amb tota la fredor possible el màxim nombre de variables i dades. Se sabia de la nostra disponibilitat i interés.

Però en realitat haviem tingut una conversa prèvia; el 15 d’abril, concretament. Va ser una reunió al local d’ERC, amb una representació de pes de Convergència i també del partit republicà. Allà els vam plantejar la necessitat d’avançar acords i estudiar fórmules de suma, també la de la candidatura, però especialment la d’un treball més proper i coordinat amb totes les forces que ho desitgessin amb l’objectiu de bastir ponts, refer confiances i abordar finalment una de les grans assignatures que tenim com a ciutat: la falta d’un projecte compartit que dibuixi les grans línies de Badalona en els pròxims 10 anys.

No en va sortir gaire res més que vaguetats, d’aquella conversa, finalitzada, personalment, amb una certa decepció i tristesa. Vam pensar que ja ho aniríem trobant… fins la notícia d’ahir. Per què ara? Per què així?

Parlem-ne, és clar; i si la cosa va de veres i té opcions de sortir (no convida a l’optimisme la recent resposta negativa d’ICV i PSC), posem el comptador a zero.

ERC ja es va presentar l’any 2011 amb un lema que deia Fem-ho plegats; i jo, com a candidat, he aprofitat cada oportunitat per reclamar un compromís compartit que assenyali el màxim nombre de consensos per explicar a la ciutadania que hi ha un model de ciutat alternatiu, més humà, més just, més proper… D’aleshores ençà, ERC ha treballat amb una certa regularitat (coordinant accions i presentant al ple mocions conjuntes) amb la gent d’ICV-EUiA; també hem mantingut contactes continuats amb els anomenats crítics socialistes.

Hi hagi candidatura unitària o no hi ha moltes qüestions a anar abordant… junts.

Una primera: els actuals partits de l’oposició han de fer valer el seu pes decisiu perquè el pròxim 9N els badalonins poguem votar amb normalitat, assegurant el cens i la disposició d’equipaments. Les tres forces participen del Pacte Local pel Dret a Decidir, encapçalat per l’exalcaldessa socialista Maite Arqué.

Altres qüestions a tractar:

  1. és imprescindible refer les confiances, molt trencades entre els actuals polítics locals després de les fallides converses de la moció de censura i les expectatives frustrades (sembla que no hàgim après res). No hi ajuden determinades escenificacions, la veritat. 🙁
  2. cal estudiar bé els escenaris de futur per determinar mitjançant quina fórmula podem ser més eficients per assegurar un govern més proper, transparent i eficaç. I cal estar molt al cas de com acaba la reforma electoral que ha anunciat que vol fer el PP.
  3. hem de treballar perquè tot plegat, més enllà de les declaracions d’intencions de torn, es vegi també al ple municipal avui, i que no es tornin a donar aprovacions difícils d’entendre com la del pressupost d’inversions a quatre anys vista presentat pel PP i aprovat d’inversions aprovat per CiU.

Badalona necessita un govern sòlid, estable, solvent i plural, que no tingui por a escoltar a la ciutadania. ERC està disposada a parlar-ne amb tots els que pensin igual.

I arribar a tots els acords possibles. Això no només vol dir parlar de coalicions electorals.

Cal molt més que això per recuperar el pols de la ciutadania, en risc a la nostra ciutat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.