Mitjans a Badalona (+ nota -no tant- al marge)

“El govern de Badalona”, explica en Jordi Gonzalo a El Punt del passat dia 21, “podria tancar la televisió i la ràdio locals públiques si no s’aprova un nou consell d’administració.” El PP assegura que no és l’opció que desitjaria, però, segons diu, s’hi veu abocat si l’oposició manté el bloqueig per renovar els consellers. L’1 de gener, –continua explicant El Punt–, entra en vigor el nou pla econòmic i financer que retalla el pressupost de Badalona Comunicació a la meitat. Una situació insostenible, segons el govern local, sense un nou consell d’administració que gestioni les retallades. “Si no es prenen decisions d’ajust general, la plantilla arribarà un moment que no podrà cobrar i no podrem pagar als proveïdors”, declara l’acalde Xavier Garcia Albiol. El PP només té la conformitat de CiU però no ha aconseguit la majoria necessària, ja que “el PSC i Iniciativa no veuen bé la “desproporcionada” majoria del PP en el consell”. Els ecosocialistes, amb bon criteri, també reclamen un consell d’administració més professional i menys polític.

És cert que la cosa fa olor de ‘farol’, però a pocs dies d’acabar l’any, un servei crucial per a la ciutat evidencia la seva vulnerabilitat. Els mitjans locals, escriu encertadament en Jordi Ballesteros, són “una peça imprescindible en el puzzle de la nostra ciutat i de la nostra identitat, una peça bàsica per a garantir la pluralitat i la proximitat de la informació a la que tenim dret.” Poca broma, doncs, que aquí ens hi juguem moltes coses!

  • Aquests dies corre per la xarxa una campanya virtual en defensa dels mitjans públics de Badalona. Jo ja hi he donat suport; si voleu, vosaltres també podeu fer-ho aquí.

Firmant per la campanya donem una mica d’escalf a uns professionals que ho estan passant malament, però sobretot ajudem a situar la qüestió dels mitjans públics allà on toca. Aquest no és només un tema de gestió que es pugui resoldre de portes endins; aquest és un tema de ciutat. Ho és ara, ho ha estat sempre. Com fer més amb menys?, es pregunta en Ballesteros. Jo ho diria d’una altra manera i crec que la distinció no és menor: com fer més de forma diferent? I en aquesta “diferència” incorporem-hi el ‘menys’ (obligat, atès el present context), però també la revisió de prioritats i de processos a la cerca d’una major eficiència. 

L’escenari de bloqueig actual està complicant l’abordatge d’un debat important i que, a la ciutat, arrosseguem de fa anys. Com han de ser els mitjans de comunicació públics en una ciutat com Badalona? Això no és només (bé que també) un tema de costos. Hi ha preguntes de pes: podem col·laborar més i millor amb les televisions o mitjans municipals de la comarca? Quines garanties tenen els professionals per fer bé la seva feina sense interferències polítiques? De quina manera podem fer més fluïda relació entre mitjans i ciutadania? Com podem tenir una programació més ben aliniada amb els grans reptes de la ciutat (cohesió social, reactivació econòmica, normalització lingüística…)?

En aquest sentit, m’agrada, i m’anima, que els mateixos professionals de la casa hagin apuntat solucions i propostes de millora. Fa un temps, vaig formar part d’un consell assessor de curtíssima durada: vam dimitir uns pocs mesos després de ser designats pel ple municipal. Aquell consell va apuntar algunes idees, hi ha moltíssima altra gent que podria aportar idees i recomanacions ben útils.

* NOTA AL (NO TANT) MARGE: El PP, malgrat mantenir intacta la seva vigorosa capacitat de comunicació, és dèbil políticament. Ho és al ple municipal i ho és als organismes municipals en els quals, malgrat tenir més pes del que li pertocaria, no té la majoria suficient per fer les reformes de fons. CiU, PSC i ICV-EUiA van divergir en la conformació de l’actual govern, d’acord; no hi tornem, tots vam dir el que ens semblava que havíem de dir. Avancem, en tot cas. Hi ha molts temes en els respectius programes en els quals estan a prop i sobre els quals és possible generar consensos. Hi ha una determinada visió compartida sobre la ciutat Badalona que respon, no ho oblidem!, a la majoria de la ciutadania que va votar; de fet, té majoria absoluta. És veritat que hi ha ferides encara massa tendres, un context nacional que no ajuda i, cert, visions polítiques diferents, en alguns casos (pocs, en àmbit local) irreconciliables. Però hi ha acords i línies d’acció factibles, avui mateix, i que no passen per la moció de censura (aquest és un altre tema). Deixem de queixar-nos del PP, exigim també als partits que conformen l’oposició que actuin a la una i amb visió de ciutat en aquells temes en els quals ens juguem molt més que un ajust del pressupost.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.