Badalona, escenari d’un nou experiment

El mateix dia que Alicia Sànchez Camacho diu que no convertirà la llengua en un dels temes d’atac aquesta tardor al Parlament de Catalunya, Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona, anuncia que suspèn l’ofrena institucional a la Diada. Amb un peu al fre (ara faig com si m’oblidés de la immersió) i l’altra a l’accelerador (anul·lant la Diada a la tercera ciutat de Catalunya) el PP sembla condemnat a fer bolcar el vehicle.

Però en realitat, el PP aposta per tornar al catàleg el vell número del ‘poli bueno’ i el ‘poli malo’, un útil paperot que saben interpretar amb ofici i murrieria. Les eleccions del 20N són a la cantonada i toca afinar l’estratègia. El vehicle farà una imponent (i estudiada) derrapada, però no sortirà de la carretera. Res del que passa al PP és casualitat, ja ho saben.

La cosa va així: la Sànchez Camacho fa d’embaixadora d’un (futur) partit de govern; mentre a un cantó de l’escenari, Garcia Albiol fa el seu xou, compactant files allà on el partit limita amb PxC i C’s, dues forces de militant oposició que creixeran en influència quan el PP s’enfronti a les exigències de la política de veritat (no només la dels platós de televisió).

Els de la ‘calle Gènova’ saben que ara toca administrar la tensió i, després de la interlocutòria del TSJC i el cop de ‘reformazo’ a l’assenyada CiU, s’imposa un subtil canvi d’estratègia. A les portes d’una contesa electoral on la majoria absoluta no està cantada, demanen a l’Alicia el seu millor somriure, però fan (de nou!) un ‘delicat’ encàrrec al seu millor especialista, en Garcia Albiol.

L’ara alcalde de Badalona té una projecció mediàtica molt potent i les habilitats (i les ganes) per moure’s en les aigües mogudes de la política més descarnada. El seu nom s’associa amb el PP, –avui és un dels càrrecs electe amb més responsabilitat al país–, però manté encara un perfil propi; de fet, és, quan convé, un oportú cowboy. A ell li correspon neutralitzar els dos flancs dèbils que té el PP en el seu (cojuntural?) ancorament a l’extrem. Parlant de romanesos o hissant banderes envia el missatge que no tot és pragmatisme i que el PP diu, quan cal i quan toca, les coses clares.

Després de jugar a remoure les comunitats més tocades per la pobresa i la crisi; ara, uns pocs dies després de declarar per apologia del racisme al jutjat, aixeca, amb una imprudència temerària, el fantasma de les dues badalones (entengui’s, dels dos països).

I així Badalona es converteix de nou en l’escenari d’un nou experiment. Exercint el paper de Ciutat-laboratori, víctima d’una política que la supera i la condemna a la vegada. Badalona, principi i final. Sola.

Com es munta una ciutat? (un país, vaja) es pregunten a Òmnium; entitat que, el dia 11 a les 11h, li tocarà fer el paper d’institució (així ens hem de veure, a la meva ciutat). La pregunta és pertinent, perquè té molt d’invitació, perquè remarca que això és un projecte en marxa, que això és un projecte obert. Un projecte per escriure, un projecte per construir/muntar  (entre tots).

La pregunta és encertada, deia. Que no arribi massa tard depèn de tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *