Connexions des de #Badalona

"Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva." (Joan Argenté)

Publicat el 6 de juny de 2011

Badalona, i ara què?

Ho ha dit fa una estona el mateix Ferran Falcó al seu Twitter. “Ens votarem a nosaltres i llestos.” Per tant, en Xavier Garcia Albiol, el candidat del Partit Popular que ha jugat amb els arguments de la xenofòbia i el racisme, serà el pròxim alcalde de Badalona, a partir d’aquest dissabte. 

Badalona bull des del dia 22 amb arguments a favor o en contra. I hi ha moltes preguntes a l’aire, encara avui. Aquí teniu un repàs d’urgència que, amb tot, recupera arguments força reposats. 

  • Perquè si bé és veritat que no va prometre exactament que impediria que Xavier Garcia Albiol tingués l’alcaldia; CiU va deixar entendre repetidament (minut 5.15 d’aquesta entrevista) que era garantia ‘contra el PP’ i no va fer res per aclarir el malentès entre molts votants.
  • Perquè si tan terrible va ser governar amb els socialistes, un dels arguments que fan servir els convergents avui per explicar el trencament amb el PSC, ¿per què en Ferran Falcó es mostrava tan satisfet de la feina de govern amb ells durant la campanya i al llarg de quatre anys?
  • Perquè per abordar la crisi, una ciutat pobra i desvetebrada com Badalona necessita un govern amb una majoria àmplia, que representi la majoria de sensibilitats de la ciutat, sense exclusions i sense receptes ‘màgiques’.
  • Perquè Badalona és en realitat el camp base per a un projecte de neutralització nacional i això ho diu algú tan poc ‘sospitós’ de sobrianista com el periodista Enric Juliana.
  • Perquè no hi ha cap raó objectiva –cap– que ens asseguri que un PP a l’oposició és igual a un PP amb majoria absoluta el 2015; i en canvi hi ha tantes raons –igualment subjectives, d’acord– que indicarien que un PP al govern també es pot assegurar una majoria absoluta d’aquí a quatre anys i més portant a la pràctica la segona fase d’un programa definit a Madrid molt temps enrera.
  • Perquè moltes persones i partits –amb representació i sense– haguéssin estat lleals amb un govern amb el repte enorme de liderar un nou projecte de ciutat.
  • Perquè si el criteri és que ha de governar la llista més votada, ¿com és que CiU a El Vendrell pacta amb PxC per impedir l’alcaldia del PSC, guanyador de les eleccions?
  • Perquè aquí tocava un cop de geni, i no seguir el guió previsible del canvi de cromos. I això, per cert, és una crítica a CiU, un partit tan important i amb tanta bona gent (també en Ferran, sí, i tant!), però també al PSC, que, per cert, ara té a les seves mans –és un dir, que el marge polític de Jordi Serra és avui molt escàs– no fer alcalde Xavier Garcia Albiol…

Però en tot cas, ara el que toca és bastir un projecte sòlid per a Badalona, basat en els punts d’acord, en tota aquella feina que vam deixar de fer, imperdonablement, durant massa temps. I en aquesta titànica tasca hi haurem de ser tots, i això inclou CiU, naturalment; i també els votants del PP. En definitiva, crec que ens equivocarem si plantegem aquesta tasca com una resistència. Toca construir, ara. El PP s’ha fet fort precisament en els espais ‘buits’ que hem deixat en el nostre relat de Badalona (i per extensió del país).

Ara el que ens caldrà és, paradoxalement, deixar de parlar del PP. Que no es tracta de fer front a res; es tracta de fer ciutat

Altres apunts relacionats:

+ Discussió sobre el govern de Badalona, 4 conceptes clau.
+ Projecte, projecte, projecte.
+ El PP, fase dos



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Badalona és un poble? per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent