Projecte, projecte, projecte (sobre Badalona i el PP)

El PP ha guanyat les eleccions. Com ha assenyalat en Daniel Albalate: ha sumat 26.890 vots amb un discurs irresponsable i xenòfob. Per contra, PSC+CiU+ICV +ERC/Accent/RCat/JERC+CUP n’han aconseguit 43.484. Són les 5 forces que en la seva campanya han deixat clar per activa i per passiva que estaven en contra els plantejaments del senyor Garcia Albiol. El PP ha guanyat les eleccions, sí; és la força política més votada (i no pas per poc). Però el seu plantejament, que és significatiu, no és majoritari, ni al saló de plens ni al carrer. Aquest és un argument relliscós, ho sé; però tots els que diuen que el poble ha parlat: ¿a qui es refereixen, als 26.890 vots del PP o als 43.484 dels que s’han passat la campanya repetint fins a la sacietat que amb la cohesió social no s’hi juga?

Qui de les persones que van votar diumenge no tenia al cap que el que estava en joc era el model de ciutat? Democràcia versus populisme, ras i curt. La polarització entre els dos factors ha estat tan extrema que, en bona part, ha escombrat Esquerra de l’Ajuntament i ha erosionat ICV-EUiA i CiU.

A hores d’ara, s’està decidint qui és l’alcalde de la ciutat. En Ferran Falcó, el líder de CiU a Badalona, sembla que optarà per votar-se ell mateix i no sumar a l’acord de PSC i ICV per evitar un govern xenòfob a la ciutat. En fer-ho, afavorirà la investidura de Xavier Garcia Albiol com a alcalde. (… continua)
Fa temps que molts demanàvem a Ferran Falcó que ens digués què faria en aquest cas. La resposta, calculadament ambigüa, satisfeia les nostres demandes. “Nosaltres ja hem dit que al PP nosaltres no li facilitarem el pas al govern (minut 5:15 en l’entrevista que el 18 de maig es va emetre a Badalona Televisió). Caldria demanar a Ferran Falcó que complís el que va prometre, i que si no ho va prometre (ja saben, allò del tot i que)… perquè no va fer res per aclarir el malentès?

Hi ha arguments legítims i enraonats a favor de deixar governar el PP.

No els comparteixo, però els respecto. Tanmateix, em costa entendre perquè CiU no va plantejar obertament aquesta opció als electors. És clar que de la bona entesa amb el PP en depenen ‘estabilitats’ massa valuoses a Barcelona, al govern de la Generalitat, a la Diputació i, a partir del 2012, molt probablement també al govern de l’estat. Què s’aplicarà, aquí; l’interès del partit o l’interès de la ciutat? 

Hi ha qui diu que aïllar el PP al govern impedirà que Xavier Garcia faci demagògia i que continui mentint des de l’oposició. Un argument vàlid, sinó fos perquè la demagògia i la mentida es poden propagar amb molta més virulència des del govern (vegeu el trist cas del govern del País Valencià).

D’altres diuen que el PP al govern s’enfonsarà sol, que no pot aplicar la majoria de propostes sobre immigració (i és veritat). Però per al PP, la immigració ha estat un vehicle, no pas un objectiu. Veurem un canvi en el to i en les mesures a aplicar, ja ho veuran.

El PP fa temps que treballa per demostrar que pot (i vol) governar a Catalunya, i fa servir Badalona com a exemple.  Excel·leixen en la tasca: han convertit una presència testimonial d’un regidor a una de decisiva, amb 11 edils. La planificació estratègica ha estat, en aquest sentit, exemplar. Per quin motiu hauria de deixar de ser-ho ara que han aconseguit el que volíen? Veurem com en Miguel Jurado, molt actiu durant la campanya, passa a un segon pla i el partit mostra una cara més centrada, fins i tot professional.

No volen governar Badalona, o millor dit, Badalona és un pas necessari en un projecte que la sobrepassa. Volen que la nostra ciutat sigui l’exemple del que el PP podria fer a Catalunya. A la FAES ja han començat a planificar les ‘grans’ inversions que Badalona rebrà a partir del 2012, com a punta de llança del PP a Catalunya.

Finalment, es diu que un govern a tres seria un desgovern, obviant que, segurament, més greu que això seria una oposició desgovernada i sense una línia de treball consensuada. Tan difícil és un govern a tres com una oposició a tres, no els sembla?

Perquè no estem parlant de si és fàcil o difícil, sinó del que toca o no toca.

I crec que ara és el moment de proposar noves solucions als nous problemes. 

Ara toca definir plegats un model de ciutat, un nou ‘exemple’ Badalona. Estem parlant dels compromisos i les accions conjuntes que poden fer els 43.484 votants per convèncer els 26.890 votants del PP que la ciutat és, principalment, un projecte col·lectiu obert i possible. Badalona com a facilitadora d’oportunitats, no com a carreró sense sortida.

Govern ampli (govern a tres, tan de bo hagués pogut ser un govern a 4 o a 5), sí. Però principalment, acords amplis i generosos entre partits, agents socials, societat civil. Projecte, projecte, projecte. El repte ens interpel·la a tots.

M’agradaria dir a en Ferran Falcó, i també a en Carles Sagués o a en Jordi Serra, que la ciutat els farà costat, si ells saben estar a l’altura. Que governi qui governi al capdavant, però que no governin els que, amb el suport de tanta bona gent, volen trencar la convivència.

És que ens hi juguem massa.

4 pensaments a “Projecte, projecte, projecte (sobre Badalona i el PP)

  1. Oriol

    Entenc els arguments que exposes, i en part els comparteixo. És natural, saps que aprecio i respecto les teves posicions i saps encara més coses que ara no exposaré obertament.

    Però deixa’m comentar el teu apunt amb una reflexió.

    No hi havia una “llista de la convivència” sinó moltes i sols 3 han accedit al consistori. Tu mateix admets que el teu còmput de vots és relliscós.

    No em vull allargar. Crec que els riscos són obvis. Teniom dret a sospitar que el PP no està preocupat per Rumania sinó que podria voler rebentar el model de convivència lingüística i amb la sentència a la mà començar el camí cap a València, allà on la llengua corre el risc de ser un patuès residual i domèstic.

    És un risc. Greu.

    Però potser que seria hora d’afrontar els riscos.

    Els catalans tendim a deixar els reptes per a demà passat. I ens agrada massa mirar si la gespa està massa seca o massa llarga.

    Això de Badalona s’estendrà. Per entendre’ns, “la roja se viste de azul”. I si en comptes de posposar el problema l’acarem? I si en comptes de voler-ho impedir comencem a fer coses per canviar el rumb? I si en lloc d’esquivar la situació l’afrontem amb rigor, amb tanta capacitat com tinguem? I si ens esforcem per ser millors? I si d’una vegada per totes abandonem les divisions absurdes, els tacticismes acovradits i aquest aire de migdiada que el nostre país transmet? I ja saps (ho aclareixo pels altres lectors) que cap d’aquestes expressions t’anava adreçada. Justament, em sembla que amb Accent i els vostres companys de viatge heu intentat fer-ho d’una altra manera.

    Però no em sembla que un “frontisme” antiPP pugui ser l’eix d’una convocatòria. Preferiria una cita més encoratjadora. Alguna cosa com ara: se’ns ha girat feina. Tenim un repte increïble al davant, un combat sofisticat i punyent que exigeix rigor, intel·ligència, disciplina i molta moral.

    Què? Som-hi? No intentem guanyar al despatx el partit que s’ha perdut al camp. Preparem-nos per a la Copa d’Europa.

    Amb una abraçada ben forta, 
        

  2. Potser no te “mol” a veure pero es un punt de vista sobre qui ha de governar …

    Que governin o no…¡¡ depèn dels motius reals que creguin que han dut al PP a guanyar…
    Intento explicar-me

    Si realment (realment) creuen que amb Albiol la ciutat aniria enrere : que cedeixin al que hagin de cedir pel bé dels badalonins.

    Si realment creuen que el PP ha guanyat vots en base a mentides : que no els deixin governar.
    Que facin el que sigui necessari i desprès que s’apropin als “enganyats” via l’Albiol i que els hi facin veure que no s’obliden de ningú i que també tenen capacitat de resoldre aquests suposats problemes.

    Si realment creuen que l’Albiol a fet servir la xenofòbia i la por de la gent de manera inacceptable que pactin amb qui sigui … per que hi ha un BE superior que fa possible pactar uns amb els altres… i als altres amb els uns; i així podria fer efecte el lema “femhoplegats” ( i de pas ERC-Accent- Reagrupament i JERC també guanyarien )

    Si realment creuen tot això , no poden deixar governar l’Albiol, per que ha fet “trampes” i el que no podem permetre es el “tot s’hi val”.

    No ens poden deixar en mans de un trampós, mentiros, demagog… si estimen Badalona NO ENS PODEN deixar orfes, sempre en cas que creguin tot l’abans citat.

    Seria com deixar en Mourinho dir totes les mentides i que en Pep no hagués dit : PROU , fins aquí… doncs ara a Badalona , i en el cas que fos veritat tot el que diuen estem en el punt de dir PROU.

    Però de debò tothom creu que Albiol ha guanyat per la mentida… la demagògia.. la por… la xenofòbia… ¿?

    Potser el que passa ara, es que, qui mes qui menys, comença a fer autocrítica i veu que la seva gestió o campanya no ha estat a l’altura de les circumstàncies.

    Potser en el fons algú també creu que l’Albiol ha fet bona feina… potser algú creu que tants vots de diferencia i tants barris de blau no son només coses de la demagògia i la por… i per tant encara que li treguin alguns regidors fruits de la por, la veritat es que els hi ha passat la ma per la cara des de fa molt de temps…

    Potser algú creu que es un mal menor que governi 4 anys el PP… i senyors quan hi han dubtes no pot haver unitat ..

    Potser algú també pensa en que son molts els vots PoPulars i que pot haver molta gent que s’indigni si governa l’Albiol , però mes encara si no ho fa.

    I com tot a la vida quan no estàs convençut de quelcom .. no ho aconsegueixes.. i com a exemple us diré que la meva filla de 4 anys encara dorm amb mi… i es per que en el fons .. M’agrada.

    Ens uns dies veurem si les conviccions de cadascú son reals..o no ¡¡¡

    ESTAN CONVENÇUTS SENYORS POLITICS ???? o potser ja no tant.

    @edgarstejada

    (el mateix que he comentat +o- al blog d’en Pep Mita)

  3. Oriol,
    Deixa’m dir-te que sumar unes forces que s’han presentat per separat i amb
    programes diferents per “deixar en minoria” el PP és fer una mica de
    trampeta. Tu mateix ho mig insinues amb altres paraules més suaus, i l’amic
    Janquim em sembla que també ho fa. Jo ho tinc clar, el discurs de l’Albiol ha
    estat el més votat i, per tant, l’Albiol ha de ser l’alcalde. Demà ho explicaré
    amb més detall al meu blog. Molts records!

  4. Oriol,

    Estic totalment d’acord amb la teva anàlisi, de principi a fi.  Lamentablement no hem tingut temps de parlar personalment però espero que després d’aquesta setmana trobem el moment per fer-ho.

    Catalunya es juga a Badalona molt més d’allò que una majoria pensa, i si alguns creieu que des d’aquí es construeix la independència aneu errats, l’Oriol descriu perfectament l’aposta que organitzacions ultra-conservadores i  defensores a ultrança de la unitat d’Espanya sense propostes federalistes, han fet posant una pica al Flandes Català que som nosaltres, i aquesta aposta creieu-me va més enllà del nostre municipi. Estem a la primeria línea de defensa i han fet un forat per on entrar. I sí, molts direu que el PSC representa el revés de la mateixa moneda, aneu errats de nou. Trenta anys de democràcia no son suficients per construir al que 300 anys han aconseguit imposar. En Ferran te a les seves mans més del que mai ha pensat que hauria arribat a tenir.

    Gràcies i salutacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *