Plagueta de Bord

19 de març de 2013
Sense categoria
0 comentaris

la Bíblia em fa molta de companyia

ENTRE EL FRED I LA PLUJA. Aquests dies en què els meteors desfermats han fet baixar les temperatures, han tapat de neu els capcuruculls dels cim de la serra de Tramuntana i han creat una epidèmia de grip, de bronquitis i d’altres malalties emprenyadores, m’han acompanyat dos llibres que són u. Ara ho entendràs, Lector amable.

El primer text es titula Evangelis de Marc, Mateu, Lluc i Joan, amb Els fets dels apòstols, la carta de Pau als Romans i el llibre de l’Apocalipsi (Proa) i és una meravella. El motiu és ben especial. No es tracta d’una nova traducció dels Evangelis feta per un grup interconfessional, els monjos de Montserrat o un grup bíblic. Res de tot això. És una versió nova del grec feta per un escriptor, antropòleg i professor de grec i de cultura clàssica que nom Joan F. Mira que té una obra assagística ben interessant (Crítica de la nació pura) una obra literària ben llegidora (Borja Papa, Purgatori, etc.) i ha fet una traducció de la Divina Comèdia magnífica. El savi Mira sap la importància cultural d’aquesta obra que anomenam Nou Testament i que fins ara podíem trobar en traduccions canòniques que seguien les versions dels textos sagrats per transmetre doctrina i ajustar-se a la tradició i al magisteri de l’Església. Ell aquí ha fet tota una altrta cosa i ho diu ben clar des del principi: Fer una versió amb els mateixos criteris que hauria aplicat a la traducció de qualsevol text narratiu, teatral o poètic de la literatura clàssica i més concretament a la literatura en llengua grega. Ha volgut traduir fent un producte literari i no un text sagrat. Això li ha duit tres anys de feina a partir del text crític grec en l’edició de Nestle-Asland. Un any de lectures prèvies i complementàries i de lectura concentrada dels textos grecs. I dos anys de traducció directa posant-se en la pell de qui escrivia i llegia fa prop de vint segles. El savi Mira partia de la familiaritat que té amb la llengua grega, uns fonaments sòlids en la cultura religiosa cristiana i una consulta amb estudis, glosses, notes, versions múltiples al català i a altres llengües per assegurar el sentit original de cada frase i de cada mot. I una sensibilitat literària singular. El resultat és fulgurant, espectacular, excel·lent. Els Evangelis agafen una lluminositat nova, una frescor senzilla, un color desconegut, una normalitat llunys del lloc comú de les versions canòniques i tradicionals. Les idees són les mateixes però res no sona igual.

                                   &&&

PERICO PASTOR IL·LUSTRA UNA BÍBLIA MAGNÍFICA. Quin gust d’edició de La Bíblia (Proa) que et permet una lectura mot fàcil perquè té una tipografia gran amb les lletres d’una cos dotze a una columna i duu un centenar d’il·lustracions narratives, coloristes i amarades de sensibilitat. Ja en la sobrecoberta podem veure Adam i Eva en una situació ben íntima i amb una explosió de carn rosa i cel i mar intensos. De les dos mil cinc-centes vint-i-cinc planes de text només diré que han estat una traducció interconfesional feta per especialistes de l’Associació Bíblica de Catalunya, l’Editorial Claret i la Societat Bíblica i és de primeríssim nivell. El millor que té és que la pots llegir com a plaer estètic i per entendre moltes coses de la nostra pròpia cultura, de l’art, de la música. La Bíblia pot ser considerat el llibre de llibres més important de la història d’Europa que des que foren escrits fins a l’actualitat ha tengut una difusió, un pes, una penetració com cap altre llibre de la literatura europea. Els esu personatges formen part de l’imaginari europeu amb més difusió que Ulisses, Enees, Hamlet, Gargantua, el Quixot, Madame Bovary o Anna Karenina. L’artista Perico Pastor ha fet una feina sensorial: He treballat amb dos papaes diferrnts. Aquesta edició combina les pàgines de text amb un paper més rígid per a la part d’il·lustrtacions que és intercalat cada cert nombre de pàgines sempre el matreix.la meva primera feina ha estat llegir i la interpretació dels passatges dóna lloc a les imatges. Pastor ha mirat l’obra de Rembrant: Les seves il·lustracions són les d’algú que llegeix el passatges des de fora, com a protestant que era. Això ha fet que Pastor fa que les particularitats físiques i ambientals ressaltin tant. També s’ha alimentat de Gustave Doré i Marc Chagall la qual cosa fa que la seva Bíblia sigui un llibre d’estampes en les quals et passes molta d’estona penjat en els seus dibuixos i que et duen cap a visions totalment innovadores de la iconografia clàssica, que t’enlairen. Perico diu que el Gènesi i l’Èxode els troba molt interessants i l’entusiasmen el llibre de Job, el Càntic dels Càntics i Cohèlet i les històries de Rut i Jonàs. Moisès i David els troba uns personatges espectaculars i el sacrifici d’Isaac és un dels relats que l’ha impressionat més. Tot això queda reflectit en unes obres que fan d’aquesta Bíblia un llibre de capçalera, d’aquells que han estat pensat per als bons lectors, d’aquells que ert fan companyia.

[Aquest text es va publicar a suplement “Bellver” del Diario de Mallorca el passat dijous 14 de març de 2013]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!