EPITAFI PER A UNA DISBAUXA
De vegades, qualsevol horabaixa de tardor, dos vailets
agafen els seus
antics cavalls de cartró i, a la mateixa hora que els
guardians
tanquen els jardins públics, parteixen sense motiu.
Mentre colquen, feliços, capolen entre la pluja tots els
retrats i les tupades del llibre de família.
I no tornen pus mai.
Algú recorda que un dia, fa temps, els va veure com es
descosien les boques amagats rere feixos de flors
marcides.
Barcelona, maig de 1974
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!