9 de desembre de 2010
Sense categoria
2 comentaris

TABUCCHI I FLAUBERT

Començaré
per mestre Antonio Tabucchi. Acab de llegir El temps envelleix
despressa
(en català a Edicions 62 i en castellà a Anagrama), un conjunt de
nou contes que es devora a tota velocitat i es rellegeix a poc a poc. Tabucchi
va dir fa poc a Barcelona que aquest llibre era un homenatge a Nine stories de J. D. Salinger que
considera el llibre de contes més bell del segle XX. Les històries tabucchianes
també són belles i malencòniques i crítiques i exaltadores i romàntiques i
retraten, amb aquesta ploma esmolada i plena d’una poesia fonda, tot un fresc
de personatges especialment grans, madurs, vells. Potser això és el que més
m’ha impressionat. Aquestes reflexions narratives des de la mitjana edat o la
tardor de la vida. Un poc el temps de l’escriptor quer va néixer el 1943.

I
alguns protagonistes són gent que habita a l’Europa de l’Est en països que
quedaren congelats en el temps i apareixen amb un altre calendari. Els tres
contes que m’han frapat més són el d’una adolescent curiosa que parlar amb un militar
a una platja de coses tan entretingudes com la guerra i la lògica, les crisis
de l‘edat evolutiva i els desacords existencials, la nefelomància i Estrabó;
l’altre és el d’un jueu rumà que des de Israel viu en la nostàlgia i enyora el
seu passat sota la dictadura de Ceausecu; i potser el més memorable és el de
László, un ex-general hongarès que habita, vellet, a Nova York, que va lluitar
contra els russos el 56, que va ser degradat i rehabilitat, tapat de medalles,
i que conta una estranya i essencial aventura a Moscou. Ben recomanable.

El 30
d’abril de1857 en el foyer del teatre
Odéon de París es conegueren George Sand i Gustave Flaubert. Eren dos
escriptors d’idees diferents, de concepcions literàries situades a les  antípodes i d’entorns poc coincidents,
però des d’un bell principi els travessà un corrent de simpatia i de
diàleg.  Ella tenia disset anys més
que ell però això tampoc no va ser un impediment per a la seva amistat. El
setembre de 1857 la Sand va escriure al Courier
de París
un article en què declarava la seva admiració per Madame Bovary. Al principi una relació
cortès, social i gens íntima. Però des de 1863 comencen a intercanviar-se
cartes. Es veieren alguns vegades al quart pis del número 2 de la rue Racine de
París on habitava la Sand i al restaurant Magny, lloc de reunió dels escriptors
de l’època; la Sand visità tres dies a Flaubert a Croisset a prop de Rouen el
1866 i des de llavors les epístoles no es van interrompre fins a la mort de
l’escriptora el 1876. La Correspondencia
(1866-1876)
publicada per Marbot Ediciones, traduïda, anotada i epilogada
per Albert Julibert i amb un pròleg d’André Comte-Sponville, és un epistolari
magnífic, entretingut i que ensenya la força de l’amistat. S’ha partit de
l’edició d’Alphonse Jacobs (Flammarion), s’han tret les notes d’escàs interés i
s’han conservat 422 cartes. Puc assegurar que qualsevol lector curiós i fervent
s’entusiasmarà amb la vida i la passió, la intel·ligència, que desprenen
aquests textos íntims plens de discussions, ullets, relats, complicitats,
malentesos, debats, consolacions, confidències, necessitats i, sobretot, una
amistat tendra i sincera entre dos “monstres” de la literatura que marcaren
cadascun amb trets ben diferents la seva època. Flaubert compromès amb la
forma, la Sand amb el fons; ell escrivint lentament, ella a tota; ell misògin,
misàntrop i apolític, ella humanista, feminista i socialista utòpica. Aquesta
correspondència que és llegeix com una novel·la feta amb totes les llibertats i
els valors de la vertadera amistat. Un luxe!

  1. eeeeeeeeeeeeeeeeeehhhhhhhhhhhhhhhhh!!!

    qquuuuuuuuuuuuuuuuuuuèèèèèèèèèè?????

    reeeeeeeeeeeeeeeeeessssssssssssss!!!!

    Ara fa onze hores que escric (faig de mecanògraf)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!