22 de setembre de 2010
Sense categoria
1 comentari

Agustí Villaronga i la bellesa de ‘Pa negre’

Totes les notícies que he llegit de l’estrena al Festival de Sant Sebastià  de Pa negre són magnífiques, euforitzants, engrescadores. Bravo, Agustí! Esper que els mitjans de comunicació catalans sien tan favorables com els bascos i els espanyols! I sobretot desig que el jurat s’enamori del film, de la teva poesia fonda!
N’Agustí ha agafat la magnífica novel·la d’Emili Teixidor, Pa negre, i algunes de les seves històries com Retrat d’un assassí d’ocells, carregades amb la força i el dramatisme de la postguerra catalana, i sense por ni vergonya, enfrontant-se com sempre amb els llocs comuns i els estereotips, ha aconseguit crear una cinta clàssica i nova amarada amb la bellesa del creador d’imatges no vistes mai que ens conten veritats immenses sobre nosaltres mateixos amb nins, joves, mares, batles, vils, assassins, etc. com a protagonistes, com a paràboles carnals de la veritat amagada.
Vaig fer feina amb ell i Antoni Aloy en el guió d’El mar de Blai Bonet i sé l’entrega apassionada, artesana i esplèndida al seu treball de guionista, al seu treball de càsting, al seu treball de direcció d’actors, i, sobretot, al seu treball de director. Un director poeta la

qual cosa en aquests temps d’un cinema de plàstic i de plastilina, de sèries comercials i d’històries sense bruc ni suc és una meravella que hem de celebrar a les totes.
Bravo, Agustí!
NO AMOLLIS!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!