Connexions des de #Badalona

Durant uns dies, al meu microblogg (twitter) he anat desgranant la història d’un nàufrag. Aquí teniu el conte, versió completa:

• Dia 1: M’aixeco en una llarga platja. Recordo la tempesta i aquella barca. Arreu, les restes del naufragi. Com a mínim estic sencer.
• Dia 2: Ara ja sé que sóc en una illa. El verd de la selva i el blau del mar són els meus companys d’habitació. Per quant de temps?
• Dia 3: La línia de l’horitzó em fereix impertorbable. Acceptar això és la primera lliçó del nàufrag.
• Dia 4: He somiat que despertava en un manuscrit de Dafoe. He escoltat tambors llunyans enllà del turó.
• Dia 5: No eren tambors. Era la teva veu. Començo a entendre què faig aquí.
• Dia 6: He estat remenant entre els baguls llençats a les roques. Memòries esventrades. Reprenc el fil de la conversa en un tros de roba.
• Dia 7: He trobat un gorg amb l’aigua més fresca i dos arbres amb fruita que em somreia. Avui és el dia del descans.
• Dia 8: Miro enllà, enllà, esperant veure el vaixell que em tornarà a casa. La sorra de la platja alimenta un immens rellotge.
• Dia 9: Si em pensava que era un nàufrag gaire original… la realitat m’ha desmentit amb un cansat sospir.
• Dia 10: A l’illa, encara. He decidit fer una foguera a dalt del penyassegat. Serà un far, serà el teu far.
• Dia 11: He començat a construir una embarcació: la vela l’he feta amb retalls de la roba trobada als baguls, retalls de la vida d’altres.
• Dia 12: Sé que l’embarcació no superarà l’embat de la primera ona. Però segueixo, fatalment exaltat. Em lliuro a la derrota.
• Dia 13: I sí, la tercera onada ja ha enfonsat la barca. El mar m’ha llençat de nou contra la sorra de la platja.
• Dia 14: I de cap a la sorra em pregunto si el nàufrag és el que escriu o el que llegeix, o són els dos a la vegada. S’ha fet de nit…
• Dia 15: … i la lluna m’encega, en aquest racó de món. Tanco els ulls. M’adormo, com si tornés al dia 1.