LA DIGNITAT DELS VALENTS
Aquests dies veiem una sèrie de gestos, que tenen un denominador comú, mantenir la dignitat i actuar amb llibertat i normalitat, una cosa que un poble poruc i una societat sempre pendent de no sortir del guió que tenia assignat es un pas endavant molt representatiu.
Efectivament, la Sentència del Jutge Vidal que havia mantingut les seves activitats encara que sabia com podia acabar la historia, la sortida de Piñol de la Vanguardia fart de la censura del mitjà, la insubordinació col·lectiva en el 9 N amb més de 2 milions de valents, molts d’ells fent el gest d’autoinculpació amb solidaritat amb el seu President amb una querella per atrevir-se a posar les urnes, en Raul Romeva dient adeu a Iniciativa per no trair el seu pensament amb un posicionament de burla a la societat i una proposta poruca i impossible. Ahir mateix en Joan Laporta en aquest cas va donar un altre lliçó del tema que parlavem en exigir fer el judici en català.
De fet, hem vist com la caverna espanyola ha reaccionat furibunda, i els acomplexats nostres també han dit la seva. Es molt senzill, en un judici a Catalunya declarar en la teva llengua i propia del país, amb la picabaralla amb el jutge i la constatació que no hi havia traductors a la sala. Tot plegat hauria de provocar la indignació dels Rivera, Camacho, Caja i companyia per un atropellament a una llengua, però esclar, això nomes es denunciable en la seva ficció amb la llengua castellana.
Aquest gest nomes fa que tornar a constatar que la llengua feble es la catalana, en àmbits com el cinema, l’etiquetatge, la justícia i molts altres fronts es minoritària i vexada constantment davant l’altre llengua que alhora ens volen vendre esta amenaçada a Catalunya.
De totes maneres, nomes cal un gest de dignitat per posar el sistema potes amunt. Actuar amb normalitat, amb respecte i exigir-lo per un mateix per veure que tot eren focs d’artifici i que com moltes coses depèn de nosaltres que perdurin en el temps, ho canviin sense aturador.
Cal prendre nota per la futura República Catalana, i no fer un problema on no n’hi ha, el Català la llengua oficial com a tots els Estats, serà la protecció vital que li fa falta, i obviament respecte a totes les llengues i especialment una que es d’us comú a molts catalans, com es el castellà, que no hauria d’ocupar lloc d’oficialitat, no li cal i ho hem d’exigir als nostres partits. Una llengua es un patrimoni i no podem ser culpables de la desaparició de la nostra quan ho hem pogut evitar. El cas esperpèntic de Laporta no pot ser la normalitat.