ALBERT CORTES MONSERRAT

La campanya per les eleccions europees evidentment encara no ha començat, però les conferencies, actes de presentació, i  diversos fòrums van en augment, i s’observen diferencies importants entre els dos candidats sobiranistes què Catalunya vol portar al cor d’Europa.

Pel que fa als partits, Esquerra segueix insistint una coalició sobiranista amplia amb CIU, PNB i altres partits per tenir mes possibilitats, donat la reducció a 50 eurodiputats de l’Estat, i reclamar conjuntament els greuges d’aquest a les nacions sense estat, mentrestant CIU no contempla aquesta possibilitat, i tant sols estudia reeditar Galeuscat o anar en solitari, però en un excés de interpretació electoral catalana nega la possibilitat conjunta perquè es visualitzi els vots d’uns i altres.

De totes maneres els dos candidats, professionals fora de tot dubte en els seus respectius àmbits d’economia i de historia, i què en un principi tenien un desacomplexat aire independentista, per la part d’en Tremosa sembla que cada dia tenen que fer-se perdonar per aquest tema, i el candidat ha rebaixat el to amb exemples com les entrevistes a diaris espanyols afirmant que no es independentista, i què amb seleccions esportives, concert econòmic i reconeixement ja estaria satisfet, dient a la legitima manifestació deu mil a Brussel·les que ara no toca, una clara imitació a  Pujol, arribant a lloar el mot federalista, i elogiant el pacte del Majestic CIU-PP, pacte que el va fer demanar la baixa del partit per estar-hi amb desacord, tot amanit amb una clara vocació de ser la Holanda del Mediterrani, però nomes en el pla econòmic, apart del llast del número dos triat per Unió, i que fa arribar a la famosa ambigüitat convergent quant es tracta d’arribar a l’Estat Propi.

Per la seva banda, el candidat  d’esquerra Oriol Junqueras, en la seva conferencia de presentació ha estat molt mes directe i desacomplexat, explicant que anirà a Europa a explicar  el greuge discriminatori que pateix Catalunya davant l’Estat, i legitimar el nostre procés d’autodeterminació, també en to irònic ho ha contraposat a la casa gran què volen alguns en un país petit, o als que debaten si servir a Catalunya o al govern estatal, al·ludint a CIU i PSOE-C.

Ha recordat referint-se en Tremosa que d’experts en alliberament nacional, Catalunya n’està plena, però malauradament no han alliberat mai res, tot hi què s’omplin la boca amb aquestes paraules.

També com a diferencia, i seguint el seu currículum innegable en el mon sobiranista, Junqueras estarà a Brussel·les per reivindicar el que sent i el que creu, què evidentment sempre toca, i es una decisió inajornable si no volem que sigui irreversible.

En resum sembla que si no arriba l’entesa, cosa molt complicada, les dues campanyes son força diferents, una amb el llast d’un partit que no s’acaba de definir, i què una de les dues parts de la Federació es ben definida en direcció contraria, i un altra que a pesar dels moviments contradictoris de la direcció republicana, sembla que el candidat no portarà el fre de ma posat.