Les cicatrius del somriure

“… Una rialla del tot diferent, una rialla desbordant d’amor per la vida, per tots els al·licients inesperats que conté. Per un moment hauries jurat que la persona de l’Olivia reposava en el seu riure, quan el fet era que reposava en la seva cicatriu”. Així és Indignació, l’última novel·la de Philip Roth, la balança que es debat entre la llum i la foscor, l’oportunitat de ser, la fatalitat de deixar d’existir. Roth fa valer els seus quasi vuitanta anys, per proposar-nos una mena de conte moral, senzill en la forma però amb una trama que acaba tocant el cor del lector amb la mà freda de la mort. Què s’amaga rera la rialla d’una dona bonica? És el somriure? O és la cicatriu? Situat rera el mirall, Roth fa un recorregut per les ferides de diferents personatges en l’Amèrica dels cinquanta, uns pocs anys abans de la gran revolució cultural dels seixanta. Les cicatrius explorades a Indignació estan causades per la sobreprotecció, el puritanisme, la repressió sexual, la violència de l’estat, l’addicció… El pes de la història modela l’individu, però en fer-ho el fereix, i a vegades el fereix de mort. I un es pregunta si els fils de la història estan moguts per l’atzar o pel destí i si, finalment, tenim alguna possibilitat d’èxit si ens promposem de descabdellar l’embolic. Quan tanques el llibre, et quedes amb aquestes preguntes als llavis, mentre et sembla veure en un ràpid reflex la mirada descreguda i impenetrable del vell que és, avui, Philip Roth. No saps si riu… o plora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.