Connexions des de #Badalona

"Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva." (Joan Argenté)

Publicat el 12 de maig de 2009

Participar no és només fer d’usuari…

Si Badalona hagués tingut una comissió de festes el concert d’ahir de Manel s’hagués desenvolupat en un espai més adeqüat, no hi haguéssin hagut cadires de per mig i a l’acabar, hi hagués hagut una barra de bar per fer una cerveseta tot comentant la jugada. I això no vol dir que la tan esperada comissió solucionarà el que no funciona per art de màgia, i tampoc vol dir que s’hagi dubtar per defecte de la feina dels tècnics municipals. Això vol dir el que vol dir, ni més, ni menys. Que les coses funcionen quan hi ha complicitat, que les decisions funcionen quan sumen. Si hi hagués hagut una comissió de festes, l’esborrany de programació s’hagués discutit en una taula àmplia i representativa, en la qual diverses persones haguéssin fet notar als tècnics municipals que programar el grup revelació de la música popular del país en un lloc tan petit i amb tantes dificultats d’accés no tenia gaire sentit, i que Manel actua generalment amb el públic dret i que esgota les entrades allà on va, i que en acabar un concert de festa major el mínim que s’ha de demanar és poder prendre alguna cosa, i més si el concert es dóna per acabat abans de les 11 de la nit. Alguns veuen l’impuls d’una comissió de festes com una pedra a la sabata, una complicació més en un escenari que ja és prou complicat. Malament, malament, malament. La comissió de festes significa la incorporació de més mirades, de més veus en la feina de fer festa. Més ulls que miren, més orelles que escolten… on és el problema? Al capdavall, la nova cultura emergent es basa, precisament, en compartir i col·laborar: en l’època dels google docs, resulta que a Badalona encara passem llista! Fer festa és una feina, una feina important, una feina de ciutat. “Participar no és només fer d’usuari ni de peó de l’engrenatge: és sentir-se part activa real, és exercir l’esperit crític, l’estat d’opinió, saber valorar el què aporten els altres, discutir, proposar, acordar…”, deia la Dolors Sabater aquest cap de setmana en un imprescindible apunt. Que la política sigui l’art de fer aflorar el talent… no el de normativitzar-lo.

Foto: Xavier Giró / Vilaweb Badalona.



  1. Estic d’acord amb el que dius.
    Només discrepo en un punt (encara que no del tot) Si l’escenari del concert dels Manel hagués pogut estar al capdamunt de les escales de Santa Maria, i el carrer del Temple estigués  (com estava el dia 11) lliure d’obstacles, potser hauria estat més plaent, amb més aforament i amb la intimitat i complicitat que ofereix Dalt la Vila per un concert d’aquestes característiques. 

    Així doncs, a banda d’aquest punt, subscric tot el que dius. La comissió de festes ens cal ja!
     

  2. Amic Oriol, m’agradaria que abandonessis aquest esperit tant genuí badaloní. Aquest esperit , incrèdul, que no pot assumir cap èxit fora del que no és el nucli i grup relacional més proper a l’existència d’un mateix. És un desig, només un desig.

    Quedi dit abans de tot , que et tinc i tindré en alta estima per la teva dedicació ,estima  i compromís cívic a la ciutat .

    Per mi, el concert de Manel ha estat un èxit rotund, tant artístic com d’organització. El lloc adequat. Ja vas comprovar que la seva proposta no dona per grans espais. No els veig al Turó del Caritg per el gaudi festiu de més 8000 mil ànimes badalonines com les que es van aplegar diumenge ,ni a la Plana (on ,per cert, els Gossos divendres passat van congregar molts més badalonins que el concert que estem comentant) ,tampoc al Zorrilla on tenim un aforament malauradament   limitat ( 425 butaques).

    Respecte les cadires ,malgrat puc entendre el que em dius, no sobraven. El to del concert dels Manel t’ho hauria d’haver deixat  clar.

    El propi cantant et va donar la resposta, ells no son Lou Reed. Ni els Manel van aixecar al públic ,ni el públic es va veure en  necessitat d’aixecar-se.

     En activitats gratuïtes que formen part de les programacions festives com La Mercè, Tarrega,  Mercat de Vic , etc.  no és gens anormal trobar-te un ple com la de l’altre dia. Hi ha gent que no s’ho vol perdre hi arriba abans.  Són coses de la festa. I de la molt bona programació musical d’aquest any.

    Tu mateix ,com estret col·laborador del Festival Blues i Ritmes em viscut critiques del públic i de crítics musicals qüestionant l’adequació del Teatre Zorrilla per determinades propostes musicals. I tu mateix ,malgrat tot, has defensat la programació en el teatre. Ara ,seguint un criteri molt similar, toca defensar:

    1.L’encert dels programadors de les festes.

    2.Defensar Font i Cusso com una plaça per a propostes d’aquest estil. De folk i pop reposat com els Manel, el Javier Muguruza l’any passat i/o Xazzar l’any 2007.

     Enlloc de sentir-se  complaent per l’èxit que a la teva ciutat han assolit un grup que t’agrada, va i carregues contra no se qui i ,a més  si hagués  estat organitzat per mi i/o una autentica comissió  ho hagués fet millor. En fi. No tinc paraules.

     

    Si us plau ajuda’m a trobar alguna formula representativa per constituir la Comissió de Festes de Badalona que proposes. Però mulla’t i diga’m qui entra i qui no. Em temo que si tu i/o els teu cercle més pròxim no entren ja no serà tan  idíl·lica. Aquí van alguns criteris que segur que compartim.

     

    1.
    Les persones que participen han de tenir aquests valors .Saber valorar el que aporten altres, discutir, proposar, acordar. Fonamental.

    2.
    Ha de ser representativa  d’una ciutat gran de 215.000 animes. La representativitat ha de ser territorial (tots els barris si han de sentir representats).Com  dius molt bé ,són unes festes de ciutat. I no de poble.

    També han d’estar representats avis, joves, dones, persones amb discapacitat. Evidentment ningú no  si pot trobar exclòs.

     3.
    Suposo que si els fons són 100% públics com és el cas, caldria veure quin tipus de representació política tenen els grups polítics representats a l’ajuntament.. Però ull, també s’hauria de contar amb els grups polítics i entitats no representats i que tant bé canalitzen a la societat civil com  organitzadors de les festes alternatives.

    4.
    Les entitats culturals també han de tenir un paper fonamental, hi participen activament.
    Però no hauríem d’oblidar altres entitats socials(esplais ,entitats de nouvinguts…..)

    5.
    Per altra banda la comissió hauria d’incloure algunes personalitats de rellevància cultural i social de la ciutat.

    6.
    Una comissió operativa no pot ser més gran que 15 persones, ni menys petita que 10.

    7.La selecció dels integrants ha de ser transparent i ha ser fruit si més no d’algun debat intern entre entitats.

     

    Jo ho he pensat molt però no em surten els noms.I a tothom a qui consulto ,uns en diuen que és cosa de l’ajuntament i altres ,la màjoria, que no ho saben . A veure si amb la teva ajuda  i el teu contrastat ull clinic podem veure una mica més de llum i concretar més aquesta  comissió tan desitjada . Així d’aquesta manera poder decidir si hi ha cadires a un concert de Manel i, sobretot, si ens dediquem a muntar bars per comentar l’excel·lència manelera. De veritat creus que una comissió li toca opinar sobre aquests temes. Això si que és participació, i de la bona. Llàstima que amb aquesta comissió, la formula Comissió +(més) bar  –(menys) cadires = (igual a ) Manel perilla seriosament. Qui tindrà la culpa aleshores? Segur que els mateixos, oi?

     

    Amic Oriol , crec sincerament que Badalona necessita massa critica com la que  acostumes a oferir. És més Badalona necessita gent  com tu, però crec que ja va sent hora de començar a visualitzar en positiu les coses que funcionen i no perdre’s en els detalls .A Badalona hi ha coses que funcionen i ,globalment ,les Festes de Maig, són per quantitat i qualitat un dels exponents d’això que et comento. Observa les coses bones que hi ha a la ciutat i atreveix-te a  explicar-les. Pots començar per les Festes de Maig, t’ho recomano.

    Segur que ens en sortirem. I no serà ni una tonteria, ni la verge s’ens haurà aparegut, ni molt menys una carambola.

     

  3.          
    Crec que centreu massa el debat en la idea d’una
    Comissió de Festes. Personalment Dani estic en desacord amb els plantejaments
    que fas en el teu comentari. Previ a la “Comissió de festes” hi ha algunes paraules
    en la reflexió de l’Oriol que crec que són de les quals cal prendre nota: complicitat,
    sumar, incorporació de més mirades, de més veus, compartir, col·laborar…. I
    crec que això és el que cal fer i que es podria fer, si es vol, amb i sense
    comissions.

             
    Els Manel. Font i Cussó no era el millor lloc. Abans
    Ca l’Arnús. Potser, no ho sé, la conclusió hauria de ser que havent-hi
    Ca l’Arnús no ens cal Font i Cussó.  L’espai
    de Gossos era encertat. Ca l’Arnús és un encert en tots els sentits (hauríem de
    millorar el tema dels accessos), però Manel a Font i Cussó no.. i no passa res.
    I és una opinió i un sentir que he escoltat en molta gent coneguda: famílies de
    l’escola, amics, gent a qui ja no els vaig dir que vinguessin perquè m’ho temia,
    familiars, coneguts, gent que se m’ha adreçat i m’ho ha comentat… els
    mateixos que, ep, consideraven un gran encert i estaven contentissims que els
    Manel fessin un bolo a Badalona. (Aprofito per dir, i això sí que és un
    comentari individual perquè ningú me n’ha dit res, que la pífia d’aquestes
    festes ha sigut portar Giulia y los Tellarini)

             
    Sincerament crec que la programació de les Festes
    de Maig d’enguany ha estat bona, que Ca l’Arnús és un dels millors encerts, i
    que a Can Solei i a Ca l’Arnús hi han de passar coses més sovint… Tant se val
    si les programa l’Ajuntament o algú altre: Amics de la Música, Blues i Ritmes,
    etc. La bona programació de les festes de Maig demostra, a més, una cosa: que
    no és una qüestió de recursos econòmics (aquest any n’hi havia menys, oi?), sinó
    de sensibilitat, imaginació, capacitat… i aquí és on torno al post de l’Oriol,
    en el sentit que no podem desaprofitar escoltar les veus, mirades,
    suggeriments, contactes, etc. dels qui en saben o, senzillament, volen dir-hi
    la seva.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Badalona és un poble? per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent