11 de març de 2018
0 comentaris

Consum(o), que b(une)o ser diferent(e)!

Consum, que bo ser diferent! Diuen en un dels seus eslògans promocionals. Un eslògan que, curiosament, recorda aquell de l’Spain is diferent!

El cas és que –com és ben sabut- hi ha hagut una polèmica perquè (alguns, encara no tots) els productes de la marca blanca de Consum ja no porten el nom en valencià. La decisió sembla que és de retirar el valencià de tots els productes de la marca blanca. Decisió que no ha estat desmentida pels fet.

Segurament és que, malgrat l’eslògan, molesten alguns dels diferents. O és que alguns diferents es molesten per la presència d’uns mots que els recorda massa el catalán?

Alguns ens n’hem queixat, de la reducció de la ja escarransida presència de rètols en valencià,  a través dels seus canals detenció al client; no puc saber-ne la quantitat, però el cas és que el fet ha tingut la seua repercussió i ha arribat als mitjans de comunicació, i evidentment, a les xarxes socials, on hi ha (hagut) un cert rebombori.
Els responsables de Consum han respost(?), ens han dit, particularment i públicament, que ells continuen apostant pel valencià! Una aposta històrica, diuen! Quina barra!
Això sí, ens agraeixen els nostres comentaris i ens diuen que els traslladen al departament corresponent. Eufemisme per paperera?

Però, quina és la presència del valencià en Consum?

Jo em vaig fer soci-client de Consum ja fa uns anys. Llavors els vaig demanar que la targeta identificadora fóra en valencià, o almenys, en bilingüe, rien à faire!

És cert que publiquen una revista en valencià (amb el “valencianíssim” títol Entre nosotros); a l’interior, la majoria dels escrits són en valencià, un valencià, sovint generat pel traductor automàtic.

 

Els rètols, a les botigues, són sempre en el “valenciano de Castella”, en ocasions hi ha rètols, subordinats, en valencià; alguns, però… fan plorar!

I l’idioma de la megafonia, moltes vegades s’assembla sospitosament, al de Shakespeare. Això sí, el bilingüisme, llavors és amb el castellà, per allò dels turistes, és clar. (Gràcies sien dades a Consum per permetre’ns aprendre l’anglés, també!)

Des que va saltar la polèmica, jo no hi havia tornat a posar els peus, ni la cartera, en cap dels establiments Consum. L’altre dia, però, hi vaig anar per tal de comprovar si havien fet marxa enrere, o no; la meua sorpresa va ser que no només hi havia molts productes en estricte monolingüe (sense comptar els que no són de la marca blanca), i els altres amb el valencià mig dissimulat, subordinat, per la tipografia… sinó que, a més, em vaig trobar amb aquesta curiositat, un producte etiquetat en cinc o sis llengües, entre les quals, l’espanyol costa de trobar i el català no hi és ni se l’espera! I per cert, jo no tenia massa clar de quin producte es tractava fins que no vaig mirar a través del plàstic transparent.


Cap problema doncs amb les llengües altres! No dificulten la comprensió de l’etiqueta (que és una de les justificacions per les quals retiraven el valencià!).

Un últim detall, les adreces de les pàgines web de la marca són en castellà, com: www.entrenosotros.consum.es/tumascota. O comomelodicentelocuento.com , monoligüe castellana que no deixa opció al valencià!

De què ens estem queixant? Perquè, al remat, en valencià només apareixia, estrictament, com a molt, el nom del producte; els avisos de composició, caducitat, conservació… estaven en castellà, únicament! O siga el xocolate del lloro!

Dissortadament, el panorama és ben gris, en aquest racó de país pel que fa a la presència de la nostra llengua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!