Connexions des de #Badalona

“Hi ha moltes coses per agafar, allà fora. Pots agafar una papallona, una pilota de beisbol, un encostipat, un somni o un tigre per la cua; pots agafar una onada, o el vent, fins i tot pots agafar un ritme; a mi també em pots atrapar, si pots; però quan estiguis preparat per alguna cosa més… pots agafar aquest tren”. Aquesta frase encapçala la bonica carpeta de ‘Catch the train’, l’impressionant disc que Dan Zanes va fer l’any 2006 amb collaboracions de Nick Cave, Kronos Quartet, Blind Boys of Alabama o Natalie Merchant, i és un resum preciós de la mirada meravellada i compromesa d’aquest rocker, savi joglar del folcklore nordamericà, artista majúscul. El tren de Zanes va fer parada dissabte a la tarda al teatre Zorrilla de Badalona, on aquest mes d’abril té lloc el Blues i Ritmes. Després de la fosca descàrrega de funk abstracte de Me’Shell Ndégeocello dijous passat, Zanes va portar la seva recepta infalible de gospel, soul, country, blues i el ‘Nueva York’ més ‘hispano’ i va convertir el teatre en una autèntica festa on grans i petits van embogir davant el ritme endimoniat de temes com ‘El Pescador’ o ‘Walking the dog’ (vegeu vídeo). L’intèrpret, que en uns pocs dies actua al prestigiós Royal Festival Hall de Londres, va oferir un gran concert de rock, disfrutable per nens de 6 anys i per senyors de 50 i no va caure en cap dels ‘clichés’ de l’animació infantil. Entre el públic hi havia molts periodistes musicals amb els seus fills. A la sortida, la cara d’uns i altres era tot un regal per a la gent que ajudem a organitzar el Blues i Ritmes i que aquest any ens havíem arriscat força en posar de cap de cartell una persona tan inclassificable com Dan Zanes. L’artista va reconèixer el paper que juguen els ‘amfitrions’ en el fet musical. D’acord, algú ha de tocar la guitarra, algú ha de cantar… però algú ha d’oferir la casa, el porxo, el pati, algú s’ha d’assegurar que les llums són càlides i boniques, i que hi ha cafè i xocolata acabada de fer. En el camí per arribar a aquesta visió del rock com a via de crexiement comunitari, –quina declaració d’intencions, senyor!–, Zanes va reconèixer la feina del Blues i Ritmes. Un tren que no pot parar en cap estació? Malament. El Blues i Ritmes va ser l’estació on Dan Zanes i els seus amics van fer parada dissabte. Era la nostra feina com a rockers de cor. ‘… pots agafar una onada, o el vent, fins i tot pots agafar un ritme; a mi també em pots atrapar, si pots; però quan estiguis preparat per alguna cosa més… pots agafar aquest tren!’. A Badalona, dissabte’ va passar ‘aquesta cosa més’.