La gent feliç no mira la tele
La gent feliç no mira la tele. Ho diu un d’aquells estudis universitaris el principal objectiu del qual sembla ser convertir-se en titular de la secció de societat d’un diari o en peça ‘divertida’ en l’escaleta de l’informatiu del vespre. En aquest cas, descobreixo la notícia en l’edició digital del New York Times. L’informe es basa en un treball publicat a la revista Social Indicators Research i hi participen dues universitats de pes… Nota al marge: hi ha revistes que sembla que la seva raó de ser sigui aconseguir una cita en aquesta mena de notícies… i hi ha universitats que, amb un finançament sempre incert, decideixen donar als plans de comunicació la mateixa importància que als plans d’estudi. Però parlàvem d’un informe… Doncs bé, resulta que a partir de l’anàlisi de l’enquesta sobre temes socials que la Universitat de Chicago dirigeix des de fa 35 anys, els sociòlegs de la Universitat de Maryland mostren com la gent que fa activitats socials és més feliç, i que els que veuen un major hores de televisió són els que es consideren més infeliços. Vaja, que a tots ens hauria de tocar una mica més l’aire, i que el sol i el vent són tònic i vitamina, autèntica raó i excusa perfecta per somriure i saltar, ara i aquí… i que potser no calia un estudi per dir això. Però mira, aquesta mena de recordatoris tampoc fan cap mal. La gent feliç no mira la tele, que corri la bonanova.
Més que els que no mirem la TV som feliços, em dóna la sensació que el pes de les conclusions està en que la gent que mira molt la TV és infeliç (perquè no té res millor a fer…).
“Tanca la TV, obre els ulls”
Jo crec que el problema està en que molta gent no “sap” mirar la tele.
Fa clic i s’empassa el que en surt.
De tota manera aquest estudi jo el trobo desfassat. Ara, cada cop més la gent s'”aplatana” davant l’ordinador (no la tele) i es passa hores…I si tens un blog, ja no et dic!