Les quatre lliçons dels 20 anys de la col·lecció Pont del Petroli
“… el nom de l’editorial apareixia en blau intens entre l’aiguat en forma de pantalà. I el seu nom va ser pels segles dels instants: edicions Pont del Petroli. I els cavalls del mar van riure d’estar sempre mirant el mico de l’Anís.”
Així presenten l’exposició sobre els 20 anys de l’editorial Pont del Petroli els seus fundadors Joan Puche i Paco Fanés en un breu text que condensa molt bé l’esperit d’una aventura que ha sumat durant dues dècades inspiració i complicitat. Durant tots aquests anys, han estat molts els temporals (els polítics i els físics) que han assolat ciutat i país, i en canvi aquella aposta es manté dempeus, malgrat “la por de les façanes”, tan enganxada encara en una Badalona que no acaba d’aixecar el vol.
Al voltant d’aquesta efemèride i de la fantàstica exposició que es pot veure a l’Espai Betúlia fins el Nadal… quatre lliçons al voltant d’aquesta iniciativa cultural… amb l’objectiu de recordar-nos que no tot va malament i que les fórmules d’èxit s’han de socialitzar i replicar.
- Especialització i compromís amb la qualitat. (Auto)exigència i coneixement en primera persona d’un àmbit cultural concret, una fórmula força particular en què els promotors són tota vegada autors i divulgadors. Al capdavall, els 20 anys de feinada editorial deixen un llegat molt interessant, que ha complert una funció de reivindicar veus amagades i apuntar-ne de noves.
- Continuïtat i reinvenció constant: teatre, música, arts plàstiques… i versos, és clar, molts versos. Un aparador molt ric –i que es disfruta especialment en l’exposició del Betúlia– i que s’entreveuen en una aposta d’una (més…)