#vacancesBDN: reivindicació d’una Badalona que val la pena!

En aquest enllaç podeu accedir a tots els continguts publicats en la sèrie #vacancesBDN, un intent de reivindicació de Badalona durant l’agost –per bé que jo he tingut la sort de poder sortir força– i també durant tot l’any. De fet, la majoria de suggeriments no tenen caducitat.

Aprendre a mirar el món des de la cova de Plató

M’ha impressionat l’Aquí no hem vingut a estudiar d’Enric Juliana, un llibre a mig camí de la biografia, el tractat d’història i l’assaig polític i q amb l’ús de la primera del plural en començar el darrer capítol esdevé tb reflexió personal de certeses, dubtes i pors.

El llibre ens situa davant d’un gran mirall trencat (o deformat, com volgueu, xq tota mirada és subjectiva). Malgrat no compartir (òbvi) algunes de les tesis de l’autor (i q aquest projecta al present) he après i desaprès d’una història recent i… vigent. Exercici recomanable.

Tots mirem el món a través de la nostra pròpia cova de Plató, també l’autor; però el focus posat en els vaivens d’una força tan decisiva com ho va ser el PSUC i el PCE, i amb personatges com Moreno Mauricio, Ormazábal o Comorera convida a moltes lectures ibèriques.

Vaja, que en el llibre hi ha tanta informació i és tant potent i original el que s’hi explica (i s’hi analitza) que ‘Aquí no hem vingut a estudiar’ és, més enllà d’algunes ‘pulles’ a l’independentisme, un instrument útil, que permet, malgrat tot, afinar la mirada pròpia.

El llibre ressona a Badalona, “on tot és nou encara q sigui vell”. Moreno Mauricio, l’heroi q no es va posar de puntetes per sortir a la foto (MVM), va ser un personatge molt recordat x mon pare, amic de l’autor, tb compromès en aquell (re)despertar de la ‘fi’ del franquisme.

Un principi de realitat que és també invitació a un millor debat

Més enllà de la tesi (compartida, i àmpliament explicada i divulgada arreu: per exemple aquí), 6 exercicis de (diguem) mètode que em semblen interessants i útils a partir de la lectura del Principi de Realitat del Jordi Muñoz, publicat per l’Editorial L’Avenç.

1️⃣  És possible escriure un llibre de part, –“mirada particular sobre el present i el futur del país que parteix d’un compromís polític que no tinc cap interés a amagar”–, sense caure en el pamflet.
2️⃣  L’esforç de valorar (“i dialogar”) amb els arguments contraris. Un entrenament diari que no hauria d’admetre excuses. Ens interpel·la a totes i em temo que especialment… a tots.
3️⃣  La fal·libilitat: els articulistes: “tenim responsabilitat col·leciva d’autoexigència i autoavaluació”. “Fins i tot un pessimista com jo hi va caure [en l’excés d’entusiasme]”. Honrada revisió dels ‘errors’… ja té mèrit q el faci precisament un dels q més la va encertar.
4️⃣  Reivindicació del bon to: presentar idees incòmodes amb una certa delicadesa és necessari perquè siguin s’hi presti atenció i convidin al debat. Fugir de la ‘boutade’ tan efectista com estèril.
5️⃣  Contra la linialitat, causalitat… fullderutitis: “pq el Procés, ens el mirem des d’on ens el mirem, és un fenomen sociopolític molt complex q demana matís en l’anàlisi si és q volem entendre alguna cosa. És polièdric, divers i fins i tot contradictori.” L’ànàlisi multibanda. “No es tracta de fer pronòstics sobre què passarà en el futur: és un exercici tan arriscat com inútil. (…) Ser capaços d’identificar analíticament els factors que poden influeir en l’evolució del conflicte en un futur proper”.
6️⃣  Entendre i reconèixer els inevitables ‘raonaments motivats’ (és a dir “buscar raons i arguments per arribar a conclusions preestablertes”)… millorar la qualitat i el sentit de totes les converses pendents (intra i inter).

En el significatiu ‘seguim buscant’ amb que acaba el llibre… la sensació que aquest llibre en crida un altre que, em sembla, no s’ha escrit encara des del federalisme o l’autonomisme i potser una versió/adaptació en castellà.

Finestres d’oportunitat per reprendre el Museu del Còmic

Ja és una realitat el parc de Can Bada, una de les obres estratègiques clau del nostre govern. Connectivitat, renaturalització, participació ciutadana. Estem molt contents, finalment!

Ja és una realitat el parc de Can Bada, una de les obres estratègiques clau del nostre govern. Connectivitat, renaturalització, participació ciutadana. Estem molt contents, finalment!

[RESUM DE LA CINQUENA SETMANA DE JULIOL] Badalona ha invertit prop de 4M d’euros en preparar un edifici, fruit d’un conveni vigent amb el Departament de Cultura per acollir Museu del còmic. Cal ‘reajustar’ el projecte? D’acord! Però aquesta aposta és vigent, tenim una oportunitat per reprendre el fil. Un comentari en relació a aquesta notícia, publicada per eldiario.es:

“El sótano donde se esconde la historia del cómic catalán: 400 cajas buscan un lugar para no acabar en la basura. El archivo del Museu del Còmic de Barcelona, oculto en un local desde hace ocho años, corre el riesgo de acabar en la calle al quedarse sin un espacio donde guardarse” Podeu llegir la notícia, aquí.

Fa sis mesos el Parlament instava al govern a ‘reprendre’ el conveni per readaptar-lo. El text aprovat per ERC, JxC, Comuns i PSC deia: “continuar la política d’adquisicions dirigida a constituir una base patrimonial”, com podeu llegir en les actes del Parlament.

Del tema, ERC-Avancem en feiem el mateix dilluns aquest comunicat.

Darrera setmana del curs polític, en què podeu ampliar la informació en aquests tres apunts específics també al blog:

I també repescar més informació al web d’ERC Badalona (amb diferents posicionaments d’interés) i en aquest Continua llegint

#laCiutatQueEnsEspera 16, 17 i 18: Ricard Vilaregut, Anna Pérez Català i Elisenda Alamany

Fins aquí la primera tongada de veus de #laCiutatQueEnsEspera. Des de mitjans de juny, han estat de moment 18 persones que des de perspectives molt diferents han intentat respondre sobre els reptes que tenim com a societat, sobretot des d’una perspectiva urbana. Aquests darrers set dies, ha estat el torn de Ricard Vilaragut, Anna Pérez Català i Elisenda Alamany.

Continua llegint