Els apunts més llegits aquest mes de juliol


Els apunts més llegits aquest mes de juny

  1. Badalona, i ara què?
  2. 5 preguntes per als pròxims 4 anys
  3. Discussió sobre el futur alcalde de Badalona: 4 idees
  4. És l’hora de fer endreça
  5. Projecte, projecte, projecte (sobre Badalona i el PP)
  6. En Joan Argenté no ha perdut la poesia
  7. Després del 22M, una valoració (personal)
  8. Accent, manual d’ús
  9. D’això de la samarreta groga
  10. Al final és només gent que s’apropa a l’àgora

Em trasllado

Ha estat un bon any. Aquest blog que llegiu ha passat una mica més de 12 mesos amb la gent de Mesvilaweb: en aquest espai m’he sentit acompanyat i comfortat per lectors àvids i exigents. L’àlbum de retalls ha sortit a la llum (malgrat abans havia passat una llarga etapa a la plataforma blogger) a la ‘casa virtual’ iniciada per en Vicent Partal i l’Assumpció Maresme fa una colla d’anys. Gràcies per l’acolliment. Però inquiet com sóc, avui en començo una tercera, d’etapa. És amb la gent de Time Out Barcelona: tot un repte professional. Continuaré fent xarxa en el portal d’aquesta capçalera. Ens veiem, si us ve de gust, allà.

L’estiu, que es va acabant…

Vista espectacular del golf de Roses des de l’Escala, a principis d’agost: ja es veu, la ‘vie en rose’, quan era “vida”, i quan era “rosa”. La foto és desafiadorament oportuna per a un dia intens i un pèl atropellat. La tardor comença a conspirar en el brmmm del motor dels cotxes i el riiing del telèfon, que ja ha recuperat la impertinència. Resulta que aquest matí, m’ha semblat veure un tros de setembre que s’amagava rera un fanal.

A la platja (sèrie completa)

[POSTALS ESTIU 09] A continuació, la sèrie completa de frases –que durant uns dies he anat penjant al meu twitter— i que he titulat no gaire imaginativament ‘a la platja’:

  • Juguen a fer un castell a la sorra. L’un pateix cada cop que ve una onada, l’altre ansia el moment de l’ensulsiada.
  • Hi ha aquest home que mira l’horitzó. Té les mans creuades rera l’esquena. Està de vacances dins les vacances.
  • “Mira que t’he comprat, carinyo…” -diu ell amb un somriure impacient davant d’un enorme tauró inflable.
  • Estirada cap per avall, juga a mirar el seu company ara amb un ull, ara amb l’altre. Somriu, però quasi ningú ho nota.
  • Té les mans rera el cap i mira enlaire: un tros de sol i la ‘sombrilla’ de la tieta. El cel vestit amb camisa hawaiana.
  • Sempre m’ha agradat imaginar on els agradaria trobar-se en obrir els ulls a les persones que juguen a fer el mort al mar.
  • Quan acabi de desplegar totes les coses que du dins la bossa, ja serà l’hora de començar a recollir-les.
  • La melodia comença en un ‘politono’, salta a l’ipod, bota sobre el transistor i acaba als llavis d’un xiulador distret.
  • Estén la crema. Amb cura. Una ombra blanca en la pell de l’altre delatarà qualsevol descuit. Vet aquí la por preventiva.
  • El pintor no fa vacances. Es va mirant la sorra: allà on altres hi veuen tovalloles, ell hi veu un acolorit ‘collage’.
  • Les pilotes són planetes i els matalassos inflables, catifes voladores. I la música dels nens quan juguen, una pista.
  • En realitat, hi ha icebergs amagats a la sorra i molts titanics que naufraguen sense gosar espatllar la postal.
  • El xiringuito és millor com a ‘ideal’ que com a ‘realitat’.
  • Els retalls més llegits de l’any

    * L’àlbum de retalls es va estrenar a Vilaweb el 30 de juliol de 2008 després del seu pas per can blogspot. Aquests són els apunts més llegits dels últims 12 mesos.

    La cançó de l’estiu, sèrie completa

    Sèrie completa dels twits que durant el mes de juliol vaig anar penjant al meu twitter amb el lema: la cançó de l’estiu.

     

    • Al got, el soroll delicat gel quan es va desmuntant, l’avenç silenciós de l’aigua condensada sobre el diari.
    • Reguen al pati del costat. Remor refrescant. Les gotes són notes.
    • El ding-ding d’un mòbil de penjar que oscil·la tímidament i la llarga cortina, que fa com si ballés, en silenci.
    • Unes senyores que parlen i riuen uns patis enllà. Les seves veus salten incomprensibles de teulada en teulada.
    • S’obre el ‘vano’ amb una esgarrapada perfecta. Un ‘shec’ veloç fereix l’aire de la tarda quieta.
    • Un fil de música dibuixa una melodia irreconeixible. S’escapa buscant la frescor d’entre les ratlles de la persiana.
    • La gent va passant davant la finestra. El flip-flop de les xancletes arriba i marxa, com una onada.
    • En bici, rodant, baixada avall. Fas anar els pedals al revés. És aquell sorollet, com d’obrir una caixa forta.
    • La veïna feineja al seu pati. Quan engegui la manguera, em regalarà un arc de sant martí d’entre els esquitxos.
    • El soroll sec de quan trenques la xocolata del Magnum amb les dents. Quasi et fa oblidar que és gelat fast food!
    • Quan omples el carrer amb gegantines ‘x’ de colors… i tu, de fet, només xuclaves el granissat amb la canyeta.
    • el ziiiiip de quan tanques la cremallera de la motxilla de viatge… ‘fins aquí’, que ja no hi cap res més.

    “Recuérdame”

    “Préparese en vaso mezclador:

    Hielo
    1/3 Vemouth rojo
    1/3 Vodka
    1/3 Ron blanco
    Una gota de Angostura

    Mézclese y sírvase en copa de cocktail.”

    La cocteleria és una forma de bruixeria. Recepta del combinat ‘Recuérdame’, segons s’explica en el llibre ‘Boadas Cocktail Bar 1933-1983’, editat l’any 1983 pel mateix establiment de la Rambla i amb dipòsit legal B.42148-1983. 

    Els retalls més llegits aquest juliol