Ernest Maragall i la reivindicació de la mirada metropolitana

La visió (inter)territorial —rica, desacomplexada, ambiciosa— és segurament un dels factors de més singularitat i valor de la proposta republicana d’Ernest Maragall per a la capital del país. La reivindicació d’una nova i reforçada governabilitat metropolitan va ser un dels elements clau de la conferència que el polític d’ERC va fer dilluns passat al Campus de la Ciutadella de l’UPF, tal i com recull aquest vídeo.

Aquí podeu repescar un recull de piulades per part d’ERC Barcelona.

El procés de metropolitanització continua avançant: cada cop hi ha més població q surt del seu municipi per treballar. Imprescindible revisar i enfortir sistema de governança a l’àrea metropolitana. Podeu accedir a l’enquesta de l’Iermbcn.

Radiografia de la mobilitat a l’àrea metropolitana

Il.lustració per a LV, obra de Pablo González.

Il.lustració per a LV, obra de Pablo González.

Lleuger descens dels moviments dels residents a la ciutat mentre que el transport públic segueix guanyant quota al privat, segons l’última Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (📊 accedir a les dades). Al voltant d’aquestes dades, dos breus apunts:

Per a qui pensem les nostres ciutats? Anar a peu continua sent el mode de desplaçament majoritari, i el transport públic manté la línia de creixement respecte vehicle privat. Tenim marge per ser més valents quant a una #mobilitat més sostenible.

A la primera corona (on hi ha #Badalona) l’ús del vehicle privat és sensiblement superior que a la ciutat de Barcelona, i també hi ha una ocupació més gran via pública per aparcament. Cal continuar avançant per extensió metro i per regular millor estacionaments.

Tornem-hi amb el 12 d’octubre…

És com d’un altre temps (vist el q ha vingut després); i tanmateix aquí, en part, comença a assajar-se una interpretació profundament restrictiva de la llibertat d’expressió i els drets polítics.

Tornem-hi amb el 12 d’octubre. Ara la fiscalia ens demana 15 mesos d’inhabilitació i una multa. En aquests moments, estem preparant el nostre escrit de defensa, previ a que es designi el jutjat que portarà el nostre judici i la data en què haurem d’asseure’ns a la banqueta d’acusats.

De les estratègies divergents en l’independentisme, reflexions al vol

Això es va enviar a totes les cases, abans del #21d. És evident q no va agradar a molts, però el plantejament seguit, ratificat a la conferència nacional, ha estat públic i defensat sense equívocs. (Via @trinitro)

De de les controvertides accions dels CDR en diferents partits, en especial per la seva significació a la seu d’ERC (📰 notícia al diari ARA), un seguit de reflexions, inicialment compartides a Twitter. Aquí van:

L’ensulsiada d’octubre i les eleccions en estat de xoc van fer que les diferències estratègiques de l’independentisme NO es poguéssin comptar bé en les eleccions. El 155 i la repressió judicial van mantenir excepcionalitat. Guerra pel relat, encara.

L’independentisme, que tant va excel·lir (potser tb abusar) en la gestió de les emocions, es confronta avui al seu mirall invers, la gestió de la frustració. En part, els CDR surten d’aquí. Alguns creuen que poden ‘pescar’ en aquestes aigües barrejades. Irresponsables.

La ‘unitat’ com la vam viure no tornarà per molt temps; això no està al caure; calen acords fora del perímetre; la independència no és només qüestió de desitjar-la i la política espanyola és encara un camp on fer feina. Sí, costa de pair. I per molts és indigerible.

El que ha passat avui ha estat depriment, però segurament no és tan greu, o no és més greu del que ja fa dies que passa, també en Continua llegint

Cartes des d’Estremera

⬆️ “Estimo Badalona, on han viscut molts dels meus avantpassats i que tant s’assembla a la meva ciutat.” Il·lusió i energia, via postal. Aquest dimecres m’esperava una carta de l’Oriol Junqueras a l’arribar a casa.

⬆️ I l’endemà, aquesta de l’amic Raül Romeva, que conté unes paraules que em semblen valuoses i que crec que paga la pena compartir.

“Sóc conscient que la situació és complexa, però justament és a Badalona on trobem la fórmula a imitar.

Ara, més que mai, ens cal mantenir el cap alt (dignitat), la mirada llarga (estratègia), el Continua llegint

L’independentisme i les 5 fases del dol

L’independentisme i les 5 fases del dol: negació (Europa no ho permetrà), ira (l’actual), negociació (entendre la correlació de forces), depressió (assumir tempo llarg) i acceptació (el primer pas per TRANSFORMAR la realitat: acceptar els condicionants en què treballem).

Seguim i seguirem, sí… perquè ‘acceptar’ no significa rendir-se ni resignar-se; significa entendre les eines i forces que tenim. Precisament perquè volem (necessitem!) la República com a projecte per millorar la qualitat de vida de tots… l’anàlisi realista i rigorós és imprescindible.

Com diu la màxima marxista, conèixer la realitat és el primer per a poder transformar-la.

Ponts epistolars

Un nen de tres anys (el meu fill petit) dibuixant una presó, i un nen de sis anys (el meu gran) a qui encara no sabem com dir-li q la mare de l’Agnès ha hagut de marxar de Catalunya per les seves idees.

Moments durs i difícils, de nou. He aprofitat per escriure a l’Oriol, un pont Badalona Estremera, via correu postal.

➡️ Aquí podeu accedir a totes les adreces dels presos per si ho voleu fer vosaltres.
➡️ I en aquest enllaç, llegir un article preciós dedicat a la Marta Rovira Vergés per part de l’exdiputada de Podemos Àngels Castells… descobrint que hi ha política en tot, també en les qüestions més íntimes.

#freeJunqueras | Però en el mur hi ha finestres, i roba estesa!

100 dies de la presó de l’Oriol Junqueras. Repesco la carta que li vaig fer arribar a principi de novembre passat i que avui encara em sembla pertinent. Com ha dit avui el president del Parlament Roger Torrent: “no serem lliures fins que sigueu lliures”.

Estimadíssim Oriol, aquesta foto mostra un fragment d’un grafit pintat fa anys en una de les parets de l’autopista C31 al seu pas per Badalona. Dues finestres pintades sobre el ciment: provocació i invitació, a la vegada.

La dura i tossuda bellesa de la Catalunya metropolitana, que sempre ha estat al cor del teu missatge polític. 

L’autopista és un mur, a la meva ciutat… En aquest mur trobarem resumides decepcions i oportunitats perdudes. Però en el mur hi ha finestres i roba estesa, i fins i tot testos i flors. En el mur, l’oportunitat. Gràcies x tot, amic!

#freeJunqueras #LlibertatPresosPolítics

Els municipis en el procés constituent

📝 Article publicat al blog d’ERC Diputació, on sóc diputat provincial.

Una societat s’explica pels debats públics que situa en l’arena pública en un moment donat, però sobretot per la manera com els converteix en polítiques efectives.En el nostre país, en viu procés constituent (malgrat l’intent de l’estat i els seus aparells de coartar el debat), hem aconseguit situar en l’agenda àmbits qüestions tan complexes i urgents com els reptes vinculats amb l’habitatge o la redistribució de la riquesa, en un context com l’actual de creixent desigualtat. El Parlament de Catalunya ha tramitat aquest darrer mandat diferents iniciatives legislatives en aquest sentit, encara que després el Tribunal Constitucional o l’aplicació del 155 les ha volgut blocar per la Continua llegint

Els reptes pendents de l’independentisme

La majoria independentista a Catalunya ha sobreviscut a les trampes de l’estat, al joc brut, a la mobilització total de la societat i a una participació rècord; “fins i tot, s’ha pogut sobreposar als seus propis errors, dubtes, esquerdes i contradiccions”. El politòleg Jordi Muñoz reflexiona avui al Diari ARA (📝 accediu a l’article) sobre l’independentisme i apunta a “notícies no tan bones que plantegen, cruament, els reptes pendents”, per bé que és cert que en termes absoluts s’ha produït un petit avenç de 112.832 vots que confirma una tendència lenta però segura de creixement de la base.

Segons l’article:

  • en percentatge de vot, l’independentisme és pràcticament allà on era: al voltant del 47%. Tres punts per sota del 50%. La gran mobilització no ha aconseguit acabar amb la majoria independentista, però sí que n’ha neutralitzat el creixement. Això ja no és, per tant, tan bona notícia.
  • l’independentisme necessita encara una acumulació més gran de capital democràtic. Superar el 50% potser no serà suficient, però segurament sí que és necessari.
  • no sembla que puguem esperar, a curt termini, grans transvasaments de vot entre blocs: les posicions sobre la independència estan força cristal·litzades. Si hi hagués canvis significatius en la correlació de forces vindrien, en tot cas, per la desmobilització d’algun sector. I, més a llarg termini, per l’efecte de la Continua llegint

“Amb el puny alçat i la mà estesa a tothom”

“També us dic que d’aquí en sortiré amb el puny alçat i la mà estesa a tothom, amb voluntat de cosir, de teixir complicitats.” Aquesta cita de l’Oriol Junqueras (📝 llegiu l’article original) explica pq és tan ‘perillós’ a ulls d’un estat articulat sobre la imposició. Fa unes hores hem conegut l’impresentable auto del Suprem que ha decidit mantenir-lo a la presó. Estem amb tu, Oriol, estem amb vosaltres Quim i Jordis.

A continuació alguns articles que amplien i reflexionen sobre la vergonyosa decisió judicial/política. El manteniment de la presó per Junqueras, Quim Forn, en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez és un escàndol democràtic i no cal ser independentista per dir-ho: un magistrat emèrit del Tribunal Suprem ho té clar (📝 entrevista)  i en Pérez Royo, constitucionalista de prestigi, també (📝 article). En Joan Queralt també s’hi ha referit en aquest interessant article.

Per cert, a Badalona, cada dilluns la plaça de la Vila es queda petita per recordar i reivindicar els presos polítics. Podeu accedir a un 📷 recull d’imatges de les concentracions.

D’això de la unilateralitat

SÍ a la unilateralitat si vol dir no parar fins aconseguir-ho, creant els escenaris q faran possible la República; NO a la unilateralitat entesa com a convenció per saltar-se els condicionants polítics. No només es tracta de voler-ho o de ‘tenir raó’.

Negociar, sí. Però com que dos no negocien si un no vol; ¿com aconseguim que l’estat s’avingui a pactar una solució política? En tot cas, hauriem d’assegurar una part important de les següents condicions: (FIL)

  1. persistència i eixamplament de resultats ‘indepes’ en les diferents eleccions a partir d’ara; aconseguit amb la suma de polítiques socials i de prosperitat des de les institucions catalanes + reconstrucció grans consensos 2/3 al Parlament.
  2. reforç de la mobilització pacífica i multitudinària (, ).
  3. explotació de les contradiccions de l’estat i del bloc del 155.
  4. desprestigi internacional de l’estat.
  5. millorar la capacitat d’influència en la política estatal.

Si algú se li acut una via més ràpida i efectiva, que la digui. No serà ràpid ni fàcil. Però serà. Tenim feina… i moltes mans i raons. Som-hi.

Està bé dir on volem anar, però és inexcusable que diguem també quins factors s’haurien de complir per a fer efectiu de veritat el nostre objectiu.

[Aquest post surt d’aquest fil al meu perfil de Twitter]

Resiliència i resistència: arribar allà on necessitem arribar

  • Hem d’assegurar que el proper #Parlament està preparat x al llarg hivern, amb tots els accents, que és capaç de defensar gir social des del govern; objectiu refer i bastir ponts. Continuar ‘parlant’ en la línia del que explica el Toni Soler en el seu article de l’ARA.
  • És precisament per això que em sembla que la millor manera d’anar-hi és amb llistes separades amb acord per amnistia (#llibertatpresos), institucions pròpies i en defensa REPÚBLICA. Veurem com evoluciona aquest debat, però és així com ho veig jo a hores d’ara amb la informació que tinc.
  • I tanmateix, davant nostre resten anys de resistir i construir, de ser ferms i dúctils, de resiliència i resistència, de sumar i de sumar. … i precisament pq no hi ha via ràpida no renunciem a cap eina x República, les necessitem totes: la mobilització i la internacionalització, naturalment; també les accions… i si cal (cal) les eleccions, i si ens convé (ens convé, malgrat tot) el #referèndum o la feina per incidir encara i fins que ens sigui útil en la política espanyola.

Continua llegint

Benvinguda República, has vingut per quedar-te

Benvinguda República, has vingut per quedar-te. Però t’haurem de cuidar (… i ens haurem de cuidar, també).

I tanmateix, la primera estructura d’estat que haurem de defensar és l’acord civil i cívic dins la nova República. Catalans tots, els del Sí a la República, els del No i els que no ho veuen clar. Ens cridaran a resistir. Naturalment. Ens tindran al costat de les institucions. Però resistir també és i serà, potser principalment, defensant la cohesió i capacitat de consens que ens han fet un projecte polític de suma.

La República comença avui.

>> Aprofito aquest apunt per enllaçar alguns enllaços que tenyeixen l’alegria d’aquest cap de setmana d’un tel de gravetat i també de la necessària fredor.

El primer és l’article que l’Oriol Junqueras ha publicat aquest diumenge a El Punt Avui: Front ampli contra el 155 + “Mai” renunciar a les urnes x revalidar la #República. Val la pena llegir-lo.

Altres articles que m’han interessat i considero valuosos en aquest crucial moment de Continua llegint