Quant a oriol_llado

Benvinguts al bloc de notes virtuals d'Oriol Lladó (CV). Sóc periodista, i en els darrers temps m'he especialitzat en l'àmbit ambiental i tecnològic, tot i que això no ha pogut refrenar la meva passió per qüestions més intangibles, potser més ben representades en aquest bloc: el cine, els llibres, el rock'n'roll. Visc a Badalona, que és on desenvolupo bona part de la meva tasca associativa. Amb Òmnium Cultural, amb l'associació Ritme&Club, amb el col·lectiu ciutadà Badalona2011.cat, i un llarg etcètera.Aquest bloc va començar el gener de 2007, tot i que abans havia malviscut una primera versió del mateix, on només penjava ocasionals articles fets per altres mitjans. L'any 2005, això si, vaig mantenir, junt amb la també periodista Laura Garcia, un bloc de viatge, que va mirar de resumir el camí que vam fer de Chicago, Illinois, fins a Ushuaia, a la Terra del Foc.

Debat sobre cultura que no sembla més del mateix

Estimulant debat #ActivemlaCultura, en clau Badalona, però no només. Molt interessant, per cert, la tria de ponents que recull la mirada artística inclusiva i comunitària; que lliga cultura i educació i reivindica l’art urbà… i que no sempre són presents en aquesta mena de debats.

Aquí podeu repescar l’acte en la seva totalitat i al meu blog sobre cultura i Badalona fa molts anys que he anat abocant idees i reflexions… Per si us ve de gust, hi podeu donar un cop d’ull aquí. D’altra banda, la Rosa Carbonell, una de les ponents, ha fet un interessant fil de TW desenvolupant alguna de les idees.

De la xerrada, jo em quedo amb:

  • La necessitat de la mirada estratègica, i a la ciutat els centres cívics han de jugar un paper. Falcar impuls de la creació i dels drets culturals. La cultura crítica, eina per repensar-nos com a societat. (Rosa Carbonell)
  • Deixar la grandiloqüència i anar a buscar les iniciatives ‘micro’ q poden fer un tot. Actualitzar el Continua llegint

Núvols negres sobre el teixit productiu

Aquesta setmana el Museu de Badalon ha tornat a obrir les portes. Dimarts vam visitar amb la família l'exposició Retrats (quina alegria recuperar la cultura sense pantalla entremig!)... un recorregut delicat i molt estimulant pel fons propi (i més) amb alguns tresors que valen una visita (i dues!). 'Em quedo' amb els ulls de les germanes Gassió de Torrents Lladó, el traç del Sarriera del Villaubí, les miniatures del Casagmas de l'Opisso, el fabulós Vicenç Bosch de Casas i sobretot... el sorprenent retrat de la lectora al jardí de Can Miravitges, de Ros i Güell.

Aquesta setmana el Museu de Badalona ha tornat a obrir les portes. Dimarts vam visitar amb la família l’exposició Retrats (quina alegria recuperar la cultura sense pantalla entremig!)… un recorregut delicat i molt estimulant pel fons propi (i més) amb alguns tresors que valen una visita (i dues!). ‘Em quedo’ amb els ulls de les germanes Gassió de Torrents Lladó, el traç del Sarriera del Villaubí, les miniatures del Casagmas de l’Opisso, el fabulós Vicenç Bosch de Casas i sobretot… el sorprenent retrat de la lectora al jardí de Can Miravitges, de Ros i Güell.

[RESUM DE LA DARRERA SETMANA DE MAIG] A banda del ple del cartipàs (apunt específic aquí), aquesta setmana ha estat actualitat a Badalona:

En clau econòmica, el cas de Nissan ha focalitzat tota l’atenció, també a la nostra ciutat. Uns dos cents treballadors de l’empresa automobilística són de Badalona. La notícia del tancament de les plantes de Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca és devastadora en clau metropolitana i nacional: cal afegir-hi molts llocs indirectes. Als plens de la Diputació de le l’Ajuntament vam aprovar dues mocions de suport i que podeu veure aquí i aquí.

Ah, i del ple de la Diputació en Continua llegint

Quatre preguntes i respostes sobre el ple del cartipàs a Badalona

☑️ Tombem augment de sous i dietes PP i càrrecs innecessaris.
☑️ Mantenim capacitat de treball polític grups oposició.
☑️ Assegurem el poder fiscalitzador del ple.
☑️ L’inexcusable procés de modernització de l’Ajuntament no queda afectat.

El PP rep un seriós correctiu (avís) en el seu primer ple a Badalona. L’habilitat comunicativa d’Albiol endolceix superficialment la derrota… però la realitat és que els populistes no aconsegueixen tirar endavant cap dels punts de gruix polític que havien plantejat d’inici.

La #Badalona post #Covid19 té grans reptes:

👉més desigualtat i noves pobreses.
👉empobriment teixit productiu.
👉precarietat parc immobiliari.
👉crisi climàtica (qualitat aire, sanejament, erosió).

ERC treballarà pensant en la ciutat. Hi ha projecte.

ℹ️ Més informació sobre el ple:

Continua llegint

Cultura i projecció. El cas de l’Estraperlo

Sobre el poder de projecció (=oportunitats) que té la cultura. Reflexions al voltant de la programació inquieta i especialitzada de la Sala Estraperlo del polígon de Can Ribó, a Badalona, i que fa uns pocs dies reunia 55.000 persones en un concert online. Amb cita a altres esdeveniments culturals que salten el terme municipal i que mostren com música, cinema i arts són també eines per a la reactivació cívica i econòmica. El vídeo cita també el festival Blues i Ritmes, el Filmets, el Li Chang, la Fàbrica de Creació de la Mobba, el Cryptshow, la Tertúlia Flamenca, el Taller BDN… però també podem sumar els casos de la Fundació Èpica de la Fura dels Baus, de múltiples experiències d’art urbà, per exemple vinculades amb Kognitiff, etc.

Continua llegint

(Inquietants) primers detalls sobre el nou govern local

#Biodiversitat als marges dels parcs del districte 3, a #Badalona. Rams de #naturaurbana que hem anat recollint a casa en aquests dies d'alarma sanitària. Foto compartida al Twitter en el dia de la Biodiversitat.

#Biodiversitat als marges dels parcs del districte 3, a #Badalona. Rams de #naturaurbana que hem anat recollint a casa en aquests dies d’alarma sanitària. Foto compartida al Twitter en el dia de la Biodiversitat.

[RESUM DE LA QUARTA SETMANA DE MAIG] Aquesta setmana passada el govern del PP a Badalona ha donat a conèixer els primers detalls sobre la seva organització interna. En un comunicat, ERC hem mostrat la preocupació per la manera com han sortit debilitats en l’estructura els serveis socials i l’àmbit de feminisme. A l’aprimament de serveis socials i la desaparició de ‘feminismes’ denunciats en la nota, afegeixo més incongruènces: deslligar urbanisme de territori, adscripcions d’organismes inexplicables (#Badalona Cultura a Turisme? Consorci Bdn Sud a Seguretat?), reducció de convivència a tema d’ordre públic…

Per cert, així explica el PP les seves prioritats per #Badalona: #Covid19, neteja, seguretat i totxo. Ok. L’important, però, és el q hi falta: la lluita contra la desigualtat i la segregació escolar, l’aposta per l’habitatge, les mesures per abordar la crisi climàtica…

⚠️ Aquesta setmana al blog també he parlat de ‘la ciuat dels 15 minuts’ en clau de Badalona (vegeu l’apunt aquí) i del projecte que SÍ que existeix en clau de Continua llegint

La gran plaça republicana, en defensa de l’espai públic

Hi ha moltes maneres d’explicar la ciutat que volem; la ciutat al capdavall com la gran plaça pública del projecte republicà, com el gran espai compartit obert a tots i a totes, accessible, el lloc on passen coses i on podem treballar millor per la igualtat d’oportunitats. També el lloc on l’escletxa, on l’esquerda de la desigualtat es mostra amb més cruesa. Aquesta és la ciutat que tenim, i a la vegada, la ciutat que aspirem a millorar.

Dues maneres de descriure-la, dues maneres d’aproximar-s’hi. La primera la dic amb l’expressió de l’exalcaldessa Dolors Sabater que, agafant el fil de Francesco Tonucci (aquí podeu aprofundir), sempre diu, i trobo que és un encert, que no hi ha millor de treballar per una ciutat per tots i per totes que fer-ho des de la perspectiva dels infants. Una ciutat pensada per als més petits és una ciutat pensada per la gent amb dificultat de mobilitat, per la gent gran; també pensada com el lloc obert a les oportunitats, com el lloc obert a l’intercanvi.

Al voltant d’aquesta ciutat amb ulls d’infant quan estavem a govern precisament vam començar a dissenyar parcs Continua llegint

Hi ha projecte: reivindiquem-lo i millorem-lo

Sí q hi ha projecte. En la feina del govern Guanyem, ERC, ICV-EUiA, amb suports puntuals de PSC i JxC, es prefigura un model de ciutat q no és contra ningú, sinó a favor de #Badalona. Un banc de polítiques q cal posar en valor, actualitzar i millorar.

Som-hi! En aquests enllaços podeu ampliar aquelles línies de treball per una #Badalona més justa. No comencem de zero, per sort. Si a algú li interessa estirar el fil:

👉Pla de govern 2015-2019.
👉Pla d’Actuació Municipal.

I cal situar també la proposta de modernització de l’administració a #Badalona, finalment assumida el 2019 (👉http://ow.ly/QJPc30qI4af) i el document polítiques públiques d’habitatge (👉http://ow.ly/lF8p30qI4cf).

“Menys del que volien, més del que es pensaven.” Una frase interpel·ladora de Ricard Vilaregut, q fa balanç d’aquells anys (👉http://ow.ly/ze5u30qI4ev). Insisteixo: els ponts q caldrà refer tenen una base més sòlida del q ara, immersos en el retret, podem entreveure. Seguim #Badalona!

Transcripció del vídeo:

Es parla molt aquests dies que les esquerres, les forces de progrés de Badalona, necessiten un projecte. I efectivament, necessitem recuperar el to, recuperar les Continua llegint

Repte: salvar la xarxa de comunitat

Ocells confinats (tornarem a volar!). Aquesta és la meva contribució a #ElGranMosaic, una gran obra d'art col·lectiva de l'artista Joan Fontcuberta impulsada per Òmnium i el Cruïlla Barcelona. Més informació, cliqueu a la foto.

Ocells confinats (tornarem a volar!). Aquesta és la meva contribució a #ElGranMosaic, una gran obra d’art col·lectiva de l’artista Joan Fontcuberta impulsada per Òmnium i el Cruïlla Barcelona. Més informació, cliqueu a la foto.

A banda del canvi d’alcaldia a Badalona (que podeu aprofundir aquí i aquí) l’actualitat de la setmana ha continuat girant al voltant del confinament i la crisi sanitària. De les ciutats i pobles que ens van quedant després de l’ensulsiada de la Covid19 i de la incertesa i la por que ens van quedant a tots plegats en la mirada en parla en bona part en Toni Soler en aquest article: “Aquest replegament no es deu només a l’afany de seguretat, sinó a la sensació que les pàtries comunes, els espais de consciència col·lectiva, s’estan engrunant a una velocitat de vertigen.” El repte (majúscul), preservar la xarxa de la comunitat.

I de ‘salvar’ la cohesió, aquestes dues notícies agafades al vol de l’actualitat.

Torna el PP. Crítica i autocrítica i, malgrat tot, crida a l’acció

[Transcripció del vídeo] Torno amb el diari de confinament, un diari que cada vegada és més un comentari de l’actualitat, un seguiment del dia a dia de la ciutat de Badalona. Una ciutat que cada cop més va recuperant aquesta normalitat, com el país, però que a Badalona doblem l’aposta. A aquesta normalitat incerta, plena de perills, plena de reptes –potser també plena d’oportunitats–… però aquesta normalitat a Badalona és una mica més complicada. I ho és des de dimarts en què torna a l’alcaldia Xavier Garcia Albiol i un PP que ja va convertir la nostra ciutat en el laboratori del nou populisme i que ara té l’opotunitat, en aquest context de desigualtat creixent i de tantes crisis solapades, de reinventar aquella fórmula. Una fórmula que funciona electoralment –és evident–, però és una fórmula que no funciona per solucionar els problemes de la ciutadania.

Què va passar dimarts? Doncs dimarts vam viure en viu i en directe el fracàs de les esquerres. Fracàs compartit, fracàs que ens interpel·la a tots i a totes. S’ha dit molt i s’ha dit com un mantra interessat: la culpa és de Guanyem. I certament, la darrera decisió, per mi, personalment, i dit des del respecte i des del reconeixement, és equivocada. Però la responsabilitat no la podem fer recaure sobre una sola força. I per mi n’hi ha una, de força, que se n’està ensortint massa bé, d’aquesta. I es diu Partit Socialista. I és el PSC que fa dos anys feia una moció de censura amb C’s i PP, i que fa un any feia un Continua llegint

El PSC s’ha de decidir

Queden quatre dies. El PSC ha de triar: o bé sumar amb un govern de progrés amb Dolors Sabater (mà estesa!, companys) o bé facilitar el retorn de Albiol i el PP. Hores greus a #Badalona.

  • Recull de premsa sobre la crisi política a la ciutat.
  • Diari de confinament #41 sobre el tema.
  • Continua llegint

    La ‘nova normalitat’ que cal discutir

    [Aquest apunt és la transcripció del diari de confinament #48, que podeu veure aquí]

    Aquests dies es parla molt de ‘nova normalitat’, un concepte que es presenta com a merament descriptiu però que en canvi té una agenda al darrera, una agenda que hem de desvelar i denunciar. De fet, hi ha aquest intent d’associar normal amb natural; per tant si una cosa és natural és una cosa que no es discuteix, que es dona per descomptada perquè ve imposada per un acord tàcit o una llei divina… doncs no, precisament al contrari.

    Viure en societat és una altra cosa. Des de la perspectiva republicana defensem que viure en societat surt d’aquesta conversa continuada sobre qui som, cap on anem i per tant Continua llegint

    Un ple sense paraules, a l’espera

    [Aquest apunt és l’adaptació del vídeo amb el diari de confinament #46 que podeu repescar aquí]

    Avui dissabte 2 de maig ha tingut lloc el primer ple telemàtic de la història política de Badalona, en el context d’aquesta emergència sanitària; i de fet és en el marc del decret d’alarma que es poden realitzar aquestes sessions amb aquest format. En aquesta primera vegada un reconeixement i una felicitació als tècnics municipals que ho han fet possible. I esperem que aquesta primera vegada pugui tenir continuïtat en un futur; de fet, sembla evident que les eines tecnològiques –utilitzades amb sentit comú i pel comú– ens poden ajudar a un major seguiment i control per part de l’oposició i la ciutadania de l’acció de govern.

    Tanmateix, d’aquest ple n’esperavem molt més. Sessions com la d’avui s’han anat Continua llegint

    Setmana d’impàs amb notícies que poden ser ‘llavors’ de canvi

    Temps de redescobrir el 'verd' al costat de casa.

    Temps de redescobrir el ‘verd’ al costat de casa.

    [RESUM DE LA SETMANA] Setmana d’impàs a Badalona (sobre la crisi política, vegeu aquests dos apunts al blog: Catacrac a la política municipal i Un ple sense paraules, a l’espera) en la qual, amb tot, han passat coses d’interès i que aquest apunt pretén recollir. És el cas de l’inici de les festes de maig (confinades), el dia del Treball (amb tants reptes, també i en especial en clau local), la campanya #joemquedoaBadalona, el manifest dels centres oberts de la ciutat o la posada en funcionament d’un nou punt de distribució d’aliments que pot ser una oportunitat de repensar el model. Tot això, per cert, ho podeu ampliar a Continua llegint

    Catacrac a la política municipal

    Jordi Giménez per a @BadalonaMati

    Jordi Giménez per a @BadalonaMati

    La política municipal ha fet un catacrac rotund aquesta darrera setmana, amb la detenció de l’alcalde Pastor per haver-se saltat el confinament, per resistir-se a l’autoritat i per conduir en estat d’embriaguesa.

    El meu resum de la situació seria:

    • Empatia, generositat, exigència… i mirada llarga.
    • La Dolors Sabater és la meva candidata.
    • No hauríem de caure en un nou xantatge del PSC (o nosaltres o Albiol), amb els riscos que suposa (posició personal).
    • Projecte i reptes de ciutat damunt la taula. La ciutat no pot parar.

    Sobre la crisi, ERC Badalona ha fet aquest comunicat. Per cert, que sobre el tema podeu ampliar informació en aquest recull de premsa que vaig actualitzant a mesura que van sortint nous articles i reflexions.

    Al voltant del tema he fet aquests dos vídeos, que acompanyo amb la transcripció.

    Continua llegint