29 d'agost de 2011
0 comentaris

El darrer encontre amb Heribert Barrera

Era el dia de la consulta sobre la independència a Barcelona, el 10 d’abril. Érem a la taula de votacions del Passatge Lluís Pellicer. De fet va ser un dia molt bonic, tanta gent que va venir a votar, es respirava un ambient de llibertat compartida entre gent de totes les edats.

La meva mare i jo vam fer un descans per anar al cafè de la cantonada. Érem a la porta quan en va sortir l’Heribert Barrera, tot sol. “Bona tarda, senyor president”, li va dir ma mare. Li ho va haver de repetir que ja era una mica dur d’oïda, i jo m’hi vaig afegir. Ens va tornar un somriure amable mentre la meva mare li deia que només el voliem saludar. És cert que se’l veia gran, però també se’l veia content. Segurament per a ell, també era un dia especial aquell 10 d’abril. Ell que en deu d’haver viscut tants.

Tot seguit la meva mare em deia que malgrat algunes polèmiques dels darrers temps, l’Heribert era dels que havien lluitat tota la vida, i que gent com ell es mereixen un gran respecte.

Tant de bo la gent d’ara sabem ser dignes del seu exemple. Ell va lluitar i resistir en moments encara més difícils que els nostres. I també és bo tenir molt present que en aquest país, malgrat de vegades ho sembli, no tothom s’ha venut per un plat de llenties…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!