Han passat més de quinze dies. I no passa res. No hi ha cap obligació envers ningú. He estat malalt, je, je. He anat de viatge a un indret on no hi havia conexions, je, je. Tot és mentida, i no passa absolutament res. Hi he tornat, no al mateix punt on ho vaig deixar, tot i que aparentment ho sembla. Sembla el que jo vull que sembli. I per què he tornat? No per comprovar res sinó perquè he sentit una veu per la ràdio i era una que escrivia blogs, entre altres coses. Jo només escric blogs, tota la resta de la meva vida escrivint blogs. No és un càstig ni tant sols un autocàstig, és una funcionalitat en aquest món instrumental, ple de destins acomplerts, jo he nascut per escriure blogs, igual que d’altres no neixen per a ser militars. Bé, tot més o menys igual: Estatut sense estatut. Status sense quos, mentides i no passa res absolutament res, he estat malalt je, je i he anat de viatge sense moure’m ni un mil.lígram.
El mateix que l’entradeta més això que no significa res.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!