La Resistència

Blog d'Oriol Ges

Eleccions al Barça. Laporta President!

«Durant el seu mandat es van expulsar els violents de l’estadi, es va sanejar econòmicament el club i es va posar Unicef a la samarreta»

Joan Laporta i Estruch va ser president del Barça durant els anys 2003 al 2010. Va dedicar part dels millors anys de la seva vida a fer un club més fort, viu i sa. El va modernitzar i professionalitzar, recuperant la seva catalanitat i materialitzant la idea que el Barça és “més que un club”. Durant el seu mandat es van expulsar els violents de l’estadi, es va sanejar econòmicament el club i es va posar Unicef a la samarreta. Laporta va aconseguir el Barça més català, solidari, universal i competitivament, el millor del món.

L’estil genuí que va crear en Johan Cruyff i que va potenciar la directiva de Laporta amb els diferents cossos tècnics durant el seu mandat, va establir les bases del futur que són els èxits actuals. La llavor que Laporta va plantar servirà perquè la propera dècada del club sigui tant o més prodigiosa que la de l’etapa 2003-2010.

Malauradament, des del 2010 fins enguany, la imatge internacional del club s’ha enterbolit amb un fet que no havia succeït mai, ni tant sols durant els mandats d’en Josep Lluís Núñez! El Barça, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu han estat imputats per delicte fiscal i la FIFA els ha imposat una sanció que impedeix que el club pugui fitxar durant tota una temporada. Fort, eh? En concret, la Fiscalia demana 2 anys i 3 mesos de presó per Bartomeu –que ara es presenta a la reelecció- 6 anys i 7 mesos per Rosell i 33,6 milions d’euros en multes i indemnitzacions.

Precisament això és el que va denunciar en Johan Cruyff, una de les figures més carismàtiques de la història del Barça, a l’hora de donar la seva firma a la candidatura de Joan Laporta. Ell lamenta que la imatge del club s’hagi deteriorat en els últims anys per la substitució d’Unicef per Qatar i la judicialització de l’entitat. El club ha d’obrir-se una altra vegada al món i netejar la imatge dels últims anys. Netejar la imatge i també la samarreta, ja que Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu l’han tacada amb el nom d’una dictadura on Unicef hi té vetada l’entrada.

Laporta sempre ha sostingut una idea de futbol generosa amb l’espectacle, única al món, defensor de l’estil creat pel propi Cruyff, aplicat per Txiki Berigistain, Rijkaard i Guardiola i actualment per Luis Enrique, que va retornar al Barça al 2009 amb l’ajuda del propi Laporta.

Personalitats com Xavier Sala i Martin, Pilar Rahola, Joel Joan, Màrius Serra, Toni Albà, Mossèn Ballarín i exjugadors il·lustres com Johan Cruyff, Pichi Alonso, Víctor Muñoz, Eric Abidal, Alexanko, Roger Grimau, Roger Esteller, Audie Norris i tants i tants altres donen suport directe a la candidatura de Joan Laporta perquè torni a liderar un Barça guanyador.

La Masia és una fàbrica de somnis des d’on es fixen les bases dels nous èxits, la pedra angular del club. Bartomeu, el president del Barça col·locat a dit per Sandro Rosell i que ningú ha votat, ha intentat carregar-se el futbol base. Per ell és un error fer jugar amistosos als joves del planter amb el primer equip o fer-los debutar als partits de la Copa del rei. Només cal veure com amb el propi Bartomeu, el Barça B ha baixat de categoria. Excel·lent, oi?

En les eleccions al FC Barcelona és clau debatre els diferents models que proposen totes les candidatures que opten a la presidència. Bé, totes, no. La del senyor Bartomeu, no, perquè encara no ha assistit en CAP debat electoral. És un menyspreu a tots els socis que el senyor Bartomeu no vulgui exposar públicament el seu projecte. Algú m’ho explica? Per covardia, potser? Fugir de les seves responsabilitats tal i com va fer Sandro Rosell amb la seva dimissió –cal recordar la seva frase del 2010 “no us fallaré”- no sembla ser la millor manera per optar a la presidència.

El Barça necessita tornar a erigir-se com un club multiesportiu: durant l’etapa de Laporta, el Barça era considerat el millor club poliesportiu del món pels èxits de les seves seccions professionals i també per la seva dedicació a la promoció de l’esport amateur i de base.

El Barça necessita més participació activa dels socis. El club ha de tornar a ser de tots els socis i sòcies. Cal que hi hagi fòrums permanents per la participació directa i vinculant dels socis en la presa de decisions, com per exemple decidir el model de la samarreta.

El Barça és i ha de ser un club català global, democràtic i obert al món. Sense cap mena de dubte, el Barça ha d’estar al servei de Catalunya, de les seves institucions i de les decisions transcendentals que es puguin prendre en un futur.

Per tot això penso fermanent que Joan Laporta és el millor candidat per defensar aquests ideals i encadenar una altra dècada d’èxits. Us demano, socis i sòcies del barça, que el proper dissabte 18 de juliol el voteu a ell com a proper president del club.

Per un barça de tots. Pel Barça. Laporta President!

Article original publicat al diari Manresainfo.com 

Resposta a l’article “El Komintern Nacional”

Resposta a: https://ivanlqf.wordpress.com/2015/06/24/el-komintern-nacional/

Els propagandistes del Govern activen la precampanya de la llista del President que a tres mesos d’unes suposades eleccions que encara no estan convocades, no se sap ni amb qui es farà, ni quan, ni el nom que tindrà ni quin programa electoral presentarà a la ciutadania. En definitiva, la “Llista del fum”.

La nova ocurrència processista és dir que hi ha hagut un “Michael Jordan de la banca” – Charles Goodhart- que es va oferir a ERC i a l’extraparlamentària SI per organitzar el Banc Central de Catalunya però, curiosament, la mateixa persona no es va entregar a Mas ni als seus acòlits, que són els que governen la Generalitat i per tant sí que tenen poder de decisió. En l’article també es diu que en Charles Goodhart va marxar escandalitzat de Barcelona veient la negativa d’ERC i de SI. Com és que ho va fer quan podria haver treballat pel Govern Mas fent “feina ingent”?

No està bé inventar-se fets d’aquest calibre, més quan SI no ha tingut cap tipus de tracte amb en Charles Goodhart per organitzar cap Banc Central.

L’autor s’oblida de comunicar que cap de les estructures d’Estat que MasJunqueras van signar per via del “Pacte per la llibertat” s’han portat a terme. Cosa que sí és certa. Dos anys i mig de fracassos estrepitosos però els Massistes continen alimentant l’autoengany col·lectiu.

Valoració dels resultats de les eleccions municipals

Millor Manresa (MoVeM-RCAT-SI) no ha aconseguit entrar a l’Ajuntament. Diversos poden haver sigut els factors, entre d’altres:

Manca de coneixement de la marca: Millor Manresa es va presentar públicament a la ciutadania el 24 de març de 2015, tot just dos mesos abans de les eleccions municipals. Va arribar tard. Com a anècdota, alguns membres de les meses electorals del Lluís de Peguera em preguntaven què era “Millor Manresa” –no havien sentit mai a parlar de nosaltres-, altres es pensaven que ens dèiem “Més Manresa” i fins i tot una presidenta de mesa –la única que em va demanar l’acreditació d’apoderat- es preguntava si això tenia res a veure amb el Basquet Manresa, ja que l’eslògan incorpora “Resa”. Sentint certes frases, me n’adono com d’allunyada està la ciutadania de la política. O com d’allunyats estem nosaltres dels ciutadans, també. Per tant, si ni tant sols et coneixen, tampoc es plantejaran votar-te.

Errors comunicatius i d’imatge: Millor Manresa va llençar la seva precampanya amb l’eslògan “Endrecem Manresa”, sense saber-lo lligar bé amb la nova marca electoral que als cartells figurava en petit al marge dret. Hi havia persones que es preguntaven, amb raó, qui eren aquells d’”Endrecem”. Tampoc sabien que allò anava relacionat amb les eleccions municipals. Per altra banda, als cartells electorals el logo de Millor Manresa quedava difuminat i tampoc s’identificava bé de qui era aquell plafó petit, de color sèpia i amb la foto dels primers cinc candidats.

Millor Manresa no té cap marca nacional a darrere que ens ofereixi cobertura mediàtica. ERCiU tenen MasJunqueras i el control absolut dels mitjans públics i concertats. La CUP té unes quotes mediàtiques molt superiors a les que tenia Solidaritat quan era al Parlament. C’s i Podemos tenen les grans televisions espanyoles que els fan campanya de forma descarada a totes les “tertúlies”. PP i PxC són marques que cotitzen molt a la baixa i ICV ha estat engolida per Podemos-Colau. Per tant, si tens un bon altaveu nacional, tindràs uns bons resultats locals, sigui quina sigui la teva tasca a nivell municipal.

Tant DM com C’s han gaudit d’un vot televisiu que els ha permès entrar a l’Ajuntament fent una campanya de mínims (són els dos únics partits que no han enviat la tramesa electoral a totes les cases, entre d’altres) i sense haver treballat durant tota la legislatura per la ciutat. Prova d’això són els resultats del joc organitzat pel Col·legi de Periodistes i el Galliner el passar 17 de maig. Que si bé era un joc amb un alt component freak, servia per avaluar què en sabia cada candidatura de la seva pròpia ciutat. Els de C’s ni tant sols s’hi va presentar i DM va quedar quarta, empatada amb ICV. A favor de Democracia Municipal diré que han superat el handicap de lligar la marca DM a la de Podemos. Si s’haguessin presentat com a Podemos encara haurien augmentat més el seu nombre de vots.

Campanya fluixa i poc engrescadora. Millor Manresa no ha mossegat prou, no ha atacat ERCiU per vendre fum amb un “procés” que no estan disposats a culminar, no ha atacat la seva línia de flotació a l’hora de voler un “procés” acordat amb Espanya en el que ni tant sols es planteja la insubmissió. No ha mossegat amb la Sobirania Fiscal, amb la bandera espanyola que continua presidint l’Ajuntament ni tampoc amb la retirada de l’estelada després de fer una genuflexió a la junta electoral. Millor Manresa tampoc ha agafat el bou per les banyes amb la mala gestió de certs temes de gestió municipal.

Millor Manresa no ha sabut articular una candidatura independentista atractiva pels votants independentistes abstencionistes. Al 9N 23.952 manresans i manresanes van votar SiSi a la independència. El diumenge, només 17.967 ciutadans van votar partits que diuen donar suport al procés. Què han fet, doncs, els prop de 6.000 manresans independentistes que no han votat cap força independentista? És possible que molts s’hagin quedat a casa i alguns hagin optat per DM, ICV o fins i tot pel PSC, forces que en cap cas prioritzen la independència sobre altres qüestions. És trist que l’independentisme unilateral no hagi sabut articular una candidatura que sigui atractiva per aquest independentisme que no vota a les municipals. Aqui, la gent de Millor Manresa hem fallat.

Però sabeu quina és la gran derrotada de la nit electoral, no només a Manresa sinó a tot Catalunya en general? La DUI. Uns resultats que maten la DUI a curt termini i ens allunyen del 27S. Un 27S que a aquestes alçades ni Mas ni Junqueras han convocat per decret i ABSOLUTAMENT NINGÚ els ho retreu.

Hi ha independentistes que pretenen un 27S de partit per acabar amb el President i col·locar-se ells de guanyadors. Ells seran els que impediran la convocatòria de les eleccions. Ells, ERC, com sempre posaran els interessos de partit per davant dels del País.

Ada Colau ha demostrat que les llistes unitàries serveixen per sumar i guanyar. Per això és necessari que els independentistes que realment sabem com es fa la independència i no vivim de prometre-la, treballem units. Millor Manresa ha sumat MoVeM, Reagrupament, Solidaritat Catalana, ex-membres de Manresans i altres independents però amb això no n’hi ha hagut prou. Cal seguir ampliant el cercle.

Per què és trist que l’Ajuntament de Manresa retiri l’estelada?

Primer de tot hem de tenir clar que la independència és un acte revolucionari i d’insubmissió a l’actual Estat que oprimeix la nostra nació. Fer la independència implica saltar-se la legalitat espanyola i per això cal valentia i no tenir por de les amenaces que arriben constantment de la meseta. Cal tenir en compte, també, que els actes de desobediència civil són part d’un Estat de dret democràtic que es desenvolupen en societats madures.

A l’últim debat electoral al Teatre Conservatori, el dimecres dia 20 de maig, vaig felicitar l’alcalde de Manresa per no retirar l’estelada. Avui li diria que lamento la seva decisió de no mantenir-la. La majoria dels ciutadans de Manresa volem la independència i com a tal, l’Ajuntament ha d’obeir a la voluntat majoritaria del poble sense agenollar-se a uns tribunals aliens a Catalunya. No podem permetre que Espanya guanyi per la força de les lleis allò que mai guanyarà per la força de les urnes.

Si davant d’una simple resolució de la Junta Electoral espanyola acatem les seves ordres i no mostrem fermesa, com pretenem ser un Estat independent?

Una decisió difícil: deixo la coordinació de l’ANJI al Bages

Demà dimarts deixaré de ser el responsable de l’ANJI, l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes, a la comarca Bages, per un motiu concret: em presento a les eleccions municipals a la meva ciutat. Seré el candidat número 3 per la llista “Millor Manresa”, la unitat entre el Moviment Veïnal Manresà (MoVeM), Reagrupament independentista, Solidaritat Catalana per la Independència (SI), ex-membres de la candidatura Manresans i altres independents implicats en el teixit social de la ciutat.

Deixo la coordinació de l’ANJI bàsicament perquè crec en la no acumulació de càrrecs. No considero ètic presentar-me a les eleccions per una llista electoral i a l’hora ser el Coordinador comarcal de l’ANJI, una organització transversal que agrupa des de liberals fins a comunistes lluitant per un objectiu comú. Cal predicar amb l’exemple.

Deixar la Coordinació de l’ANJI no m’ha sigut gens fàcil perquè és un projecte que uns quants joves vàrem iniciar a finals de maig de 2014 amb molta il·lusió i ganes de treballar. Amb en Joan Gil, en Marc i l’Aina Rosell, en Francesc Mestres, en Carles Forné i en Lluís Vall, amb el suport d’en Jaume Garcia, consideràvem necessari crear un grup de joves independentistes per la consulta del 9N.

anji2 anji3

Com a ANJI hem fet diverses activitats dirigides a apropar l’independentisme als joves: Vam organitzar, amb tot el suport de l’ANC a Manresa, el “concert per la independència” a la sala Stroika amb els “Brams”. Vam col·laborar amb la Marxa de Torxes del 10 de setembre i participar a la V. Vam fer reunions i trobades amb la majoria d’equips directius dels centres de secundaria i universitats de Manresa, per conèixer la seva disponibilitat per fer-hi xerrades de l’ANJI sobre la participació dels joves al 9N, sempre amb el suport d’en Jaume Garcia. Vam fer dos actes al Lluis de Peguera, a primer i segon de Batxillerat; a l’Institut de Cal Gravat, a parlar amb els nois de 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat; a la Joviat, fent tres xerrades a la sala Montserrat pels graus formatius, 1r i 2n de Batxillerat i a l’institut de Sallent, gràcies als companys ANJI d’allà.

anji4 IMG-20141022-WA0060

Pel 9N, a més a més de col.laborar amb la giga enquesta, vam celebrar el debat pels joves al Teatre Els Carlins, amb les diferents joventuts polítiques que donen suport al procés, un debat moderat per l’ANJI amb la participació d’una seixantena de persones.

B05XXEoCQAEsjnl

Ràdio Sallent i Ràdio Sant Joan de Vilatorrada van fer programacions especials amb la participació de l’ANJI i Manresainfo ens ha habilitat una columna d’opinió. Per acabar, el dia 21 de febrer d’enguany una bona colla de bagencs i bagenques vam anar a l’assemblea nacional de l’ANJI a Sabadell.

Dit això, agraeixo tot el suport rebut per l’anterior secretariat local de l’ANC a Manresa, a en Jaume Garcia i a tots els que heu fet possible aquest projecte: Joan Gil, Marc i Aina Rosell, Carles Forné, Lluís Vall, Adrià Herrero, Albert Segarra, Anna Comellas, Arnau Padró, Carla Peñarrubia, David Báez, Esther Vilalta, Guillem Flores, Gemma Báez, Helena González, Cristina Hidalgo, Irene Guanyabens, Joan Segarra, Jordia Rotcher, Judit Cervantes, Judit Giménez, Júlia Plajà, Francesc Mestres, Júlia Ramon, Laia Fernandez, Marta Manubens, Marta Padrós, Mihai Georgescu, Meritxell Junyent i Guillem Farré. A tots vosaltres, gràcies i fins aviat!

Moltes gràcies a tots!

El dissabte passat vaig sortir escollit cap de llista en les eleccions primàries que la gent de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) vam fer a Manresa. Un total de 74 ciutadans van venir a la Plaça Sant Domènec per escollir els candidats que representarem SI a la llista unitària Millor Manresa, integrada per Reagrupament, el Moviment veïnal MoVeM, exmembres de la candidatura Manresans, independents implicats en el teixit social de la ciutat i la pròpia SI.

Per primera vegada qualsevol ciutadà empadronat a Manresa té la possibilitat d’escollir de forma oberta quins candidats i amb quin ordre es confeccionarà la llista que presentarem a les eleccions municipals del proper 24 de maig, fugint de l’habitual confecció opaca i poc democràtica de les llistes tradicionals.

logo millor manresa

Vull fer un agraïment especial a tots els manresans que us heu acostat a la urna i us emplaço a continuar treballant perquè la política municipal sigui cada vegada més transparent. Els companys de SI que m’acompanyaran a la llista seran l’Arnau Padró, en Carles Chavarria, l’Olga Rodríguez, en Pep Selga, a Fina Forgas i en Jordi Grau. Ells són l’exemple en el que hem d’enmirallar-nos quan des de fora ens diuen el que hem de fer. No oblidaré mai que vosaltres sou els que heu posat SI allà on és i els pocs als que us dec el més profund dels meus respectes.

Aquest és un repte il·lusionant: Tots junts farem una Millor Manresa! 

Ho hem aconseguit. Hem fet la unitat independentista a Manresa!

Els representants de Movem Manresa, Reagrupament Independentista (RCat), Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i membres a títol individual de la candidatura Manresans (MNRS), de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i de l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI) hem arribat a un acord per presentar-nos junts a les eleccions municipals a la ciutat de Manresa.

perfiltwittermillormanresa

Hem aconseguit la unitat independentista entre tots els que tenien la voluntat i les ganes d’unir-se. El vot útil independentista és aquell vot que pretén donar representació als grups i moviments independentistes que tenen clar com faran la independència. Per això a Manresa la gent de Solidaritat, Reagrupament i Movem, conjuntament amb un bon grup d’independents de la societat civil manresana, hem posat per davant els interessos de Catalunya i de Manresa renunciant al nostre partit i apostant per una unitat que no suma sinó que multiplica.

La unió ens permet treballar plegats per un objectiu comú: fer de la capital del Bages punta de llança de l’independentisme a Catalunya, apostant per una Millor Manresa que apropi la política al ciutadà i al conjunt de barris de la ciutat.

Suma’t al projecte independentista, unitari i social de Manresa!

Endavant les atxes!

Em presentaré a les eleccions primàries de SI a Manresa

Avui hem pogut llegir la notícia apareguda als mitjans de l’obertura del procés d’eleccions primàries de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/50051/solidaritat/obre/eleccions/primaries/ciutadania Personalment, celebro que la formació de la qual en sóc adherit des del juliol de 2010 faci un pas endavant i vulgui acostar la política municipal als ciutadans. Mai ningú, fins ara, ho ha fet.

Com a jove, independentista i membre de ple dret de l’ANC he decidit presentar-me a les eleccions primàries de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a la ciutat de Manresa, per formar part de la llista de SI per les properes eleccions municipals.

L’atzucac en el que es troba el procés, per culpa d’una classe política “catalanista” que tot i tenint majoria absoluta al Parlament fa de tot menys avançar decididament cap a una DUI clara i honesta, cal tornar-nos a implicar amb un moviment independentista racional i conseqüent. Un moviment que defuigi de qualsevol mena de pacte i entesa amb l’autonomisme que ens vol seguir lligant al Regne Espanya.

Les eleccions municipals són importants perquè des dels municipis es pot treballar decididament per l’alliberament nacional: des d’exercir la sobirania fiscal fins a instar el Parlament a declarar unilateralment la independència perquè TENIM PRESSA!

Les municipals també formen part del procés i els independentistes hi hem de ser, perquè no podem entendre el futur de Manresa sense parlar del paper que la nostra ciutat tindrà en la futura Catalunya independent.

Visca la terra!

Sobre la psicologia del procés

En el sí del procés s’ha estès aquella superstició de desitjar d’una forma extrema la independència per tal d’aconseguir-la.

Aquesta creença, la de desitjar molt un objectiu per aconseguir-lo, no solament és falsa, sinó que produeix obsessió malaltissa. És aquesta la principal raó per la qual tants i tants catalans no suporten que hi hagi compatriotes seus que no s’empassin les paraules buides de Mas i de Junqueras. Per realitzar el nostre objectiu hem de desitjar-lo moderadament, adquirir les habilitats necessàries per aconseguir-ho, treballar-nos-ho molt i tenir una mica de sort. Les dues condicions intermèdies són les més importants, adquirir habilitats i treballar, i, tot i així, sovint no aconseguim el que ens proposem.

El procés, però, es basa en una falsa drecera, que lliura als catalans de treballar i aprendre, la idea de desitjar desaforadament la llibertat. Si ho fan, molts catalans pensen que de manera màgica atrauran una mena de corrent còsmic que els concedirà desitjos a l’estil de la llàntia d’Aladí. Els psicòlegs saben que desitjar massa és fins i tot contraproduent perquè desperta la resposta obsessiva de la ment.

Sovint ens agafem a idees falses que ens porten al fracàs. Si realment els catalans ens atrevíssim a explorar altres propostes per aconseguir el nostre objectiu, canviaria per complet la nostra percepció de moltes de les nostres pors o amenaces inventades sobre el procés. No ens cal desitjar la independència, ens cal treballar per aconseguir-la. Quan optarem per un independentisme racional i conseqüent?

Tenim pressa!

El 19 de desembre de 2012 hi va haver un gran acord, el famós ‘Pacte per la llibertat’ entre Artur Mas i Oriol Junqueras, fruit de la majoria absoluta que tenen al Parlament de Catalunya. En aquell pacte s’afirmava que ERC i CiU “coincideixen en la voluntat de donar la veu als ciutadans mitjançant una consulta i en la voluntat de situar Catalunya com un nou Estat d’Europa”. Resulta, però, que ni es va fer la consulta -el procés participatiu del 9N no va tenir cap mena de vinculació ni jurídica ni política- ni som un nou Estat d’Europa. Encara. Han passat més de dos anys i Catalunya continua exactament igual degut a la inoperància dels dos principals partits polítics de casa nostra.

A l’Annex 2 del pacte també s’afirmava que es construirien deu Estructures d’Estat, vitals per assolir la independència. No n’han complert CAP. Cap ni una. El cas més flagrant és el de “Fer efectiu, durant el 2013, el desplegament de l’Administració Tributària catalana a partir de les accions endegades per l’actual Govern i de les quals es derivin el pla directiu, el projecte executiu i la Llei de l’Administració Tributària catalana.” MEC. Al gener del 2015 la Generalitat recapta els mateixos impostos que al 2012, menys d’un 5% del total. Tenir la clau de la caixa és vital per poder de construir el futur Estat català i no s’ha tingut la valentia suficient per augmentar els poders recaptatoris de la Generalitat. L’única cosa que ens han volgut vendre com una gran estructura d’Estat ha estat una loteria “pròpia”.

Però què han fet ERC i CiU, durant aquests dos anys, a part de dilatar el procés, perllongar l’autonomia, permetre l’espoli fiscal i acatar totes les prohibicions espanyoles emeses pel Tribunal Constitucional? El balanç del pacte de Govern entre Mas i Junqueras del 2012 el podem qualificar de dues maneres: positiu, si el que volien era governar una autonomia de fireta. Negatiu, si el que es pretenia era fer la independència.

La pregunta que et faig a tu, que ara mateix estàs llegint aquesta carta, és la següent: continuaràs confiant amb els mateixos polítics de sempre que mai han complert les seves promeses per fer de Catalunya un nou Estat independent? Creus probable que aquells que durant 30 anys han governat una autonomia amb majoria absoluta, ara faran la independència?

Deixant a banda el paper galdós dels nostres representants polítics, quina és la força de l’ANC? El mateix any de la firma del “pacte per la llibertat” tots els associats a l’Assemblea vam aprovar que al 2013 faríem referèndums oficials d’independència a tots els municipis de Catalunya amb col·laboració amb l’AMI, l’Associació de Municipis per la Independència, de la qual Manresa n’és membre. Al 2013 no els vam fer. Aquell any vam llançar la campanya de recollir signatures perquè el Parlament de Catalunya fes un referèndum d’independència abans del maig del 2014 –campanya del Signa un vot– i en cas que no el portés a terme, que declarés la independència l’11 de setembre de 2014. El 19 d’octubre de 2014 vam fer una gran concentració a la Plaça Catalunya demanant Unitat i eleccions al cap de tres mesos. La última reivindicació dels que som membres de l’ANC era que es convoquessin eleccions anticipades abans de les municipals. Per enèsima vegada, ERC i CiU ha aprofitat la seva majoria absoluta al Parlament per ignorar les peticions de la societat civil organitzada i no convocar res fins després de l’estiu.

De totes maneres, ara és l’hora. Ara és l’hora d’aconseguir que en les eleccions del proper 27 de setembre aconseguim una majoria parlamentaria disposada a fer una Declaració Unilateral d’Independència per culminar el procés i exercir la plena sobirania nacional. Ara és l’hora de seguir els passos de Solidaritat Catalana per la Independència, que ja al 2011 va presentar la DUI al Parlament. Caldrà tornar, doncs, a organitzar una candidatura unitària que incorpori la DUI com a principal punt del programa per deixar-nos d’històries i obeir d’una vegada per totes la voluntat del poble de Catalunya. Tenim pressa!

 

* Versió completa de l’article publicat al diari Regió 7

L’ANC s’ha de convertir en un partit polític i passar per sobre dels que han segrestat el procés

Fa més de dos mesos, dos milions de catalans vam votar en el 9N. Vam demostrar, una altra vegada, estem a punt per a la independència. Després del 9N, enlloc d’accelerar-se, El Procés s’ha aturat, enfangat en unes discussions estèrils entre uns partits que porten dos anys marejant la perdiu: ERC i CiU.

Cada dia que passa sense fer el pas definitiu va en contra nostra, en contra de la independència. Si ho deixem per més tard, posem el procés en mans de Rajoy que convocarà les eleccions espanyoles quan més li convinguin i donem la oportunitat als partits espanyols a fer la nova enredada unionista amb renovades, i com sempre, falses promeses de comprensió, reformes impossibles de la constitució i altres “pastanagues” pensades per a que no puguem ser independents.

Les eleccions són URGENTS!
Volem Votar!
I necessitem fer-ho ara!

Durant aquests dos mesos enfangats, CiU i el president Mas han anat posant condicions a la convocatòria d’eleccions i ERC des del primer moment ha rebutjat la unitat impedint qualsevol mena d’acord amb CiU, obviant que fins fa poc els havien donat suport parlamentari.

L’escena viscuda aquest cap de setmana és de traca i mocador: ERC anuncia en una roda de premsa un acord inexistent, al cap d’una estona surt publicat al Facebook de Pilar Rahola surt publicat l’SMS que Mas ha enviat a Junqueras i ja tenim la troca ben embolicada: les discussions entre uns i altres pugen de to i arriben fins i tot a faltar-se el respecte.

Aquesta “no-entesa” i mal rotllo entre els dos principals partits del país pot comportar la no convocatòria d’eleccions. De fet, avui ja ho advertia CDC:

CDC: “Si valorem que una precipitació pot portar al fracàs del procés, no donarem suport a unes eleccions immediates” http://ara.cat/_4c8653f5 

Però què és això!? Què no hi ha prou raons per a convocar eleccions ja, abans de que els catalans llancem per la borda que El Procés i una oportunitat històrica!?

El poble ja no podem estar més temps callats! Què s’han cregut ERC i CiU?

Volem eleccions ja!

President, convoqui!
Junqueras, no posi pals a les rodes!

Però què farem si ERC i CiU són incapaços d’arribar a un acord? El procés morirà? No! Personalment, com a membre de ple dret de l’ANC, proposaré la modificació del punt dels estatuts de l’ANC on es diu que no ens podem constituir com a partit polític i configurar-nos com a tal, de forma eventual i transitòria, amb l’únic punt de declarar unilateralment la independència des del Parlament de Catalunya. Cal reorganitzar el front independentista de la línia dura, tal i com proposà fa uns dies Hèctor Lopez Bofill. Cal unitat d’acció davant la inacció dels dos principals partits d’aquest país!

HECTOR

Sobre l’ANC i les autoinculpacions

Per què no m’autoinculparé?

Any nou, vida nova… i blog nou! Dedico la primera entrada a les autoinculpacions promogudes el dissabte dia 3 a Manresa per l’ANC, ja que en el sí de l’assemblea territorial de la capital del Bages hi ha hagut un fort debat intern sobre una campanya que, personalment, trobo fora de lloc.

No pot ser que l’independentisme vagi sempre a remolc del que faci o deixi de fer el Regne d’Espanya i llurs institucions. Si el 23 de gener de 2013 el Parlament de Catalunya va aprovar per majoria absoluta una Declaració de Sobirania que individuava Catalunya com un subjecte polític, per què ens ha d’importar tant el que digui una querella imposada per un tribunal espanyol que nosaltres no considerem com a propi?

Si som un poble sobirà, per què legitimem la justícia espanyola acudint a les seves portes a autoinculpar-nos per allò que molts vàrem fer amb la consciència ben tranquil·la?

M’agradaria que l’ANC es mobilitzés per fer efectives les seves pròpies reivindicacions. Si fem memoria, el 19 d’octubre de 2014 l’ANC exigia eleccions en tres mesos (click per ampliar la captura):

Diari el Punt Avui

Resulta, però, que el proper 19 de gener al Parlament de Catalunya, Artur Mas i Oriol Junqueras debatran uns pressupostos autonòmics que per res preveuen la independència. Per tant, una de les meves preguntes és: com és que l’ANC no organitza cap acció perquè els partits que tenen majoria absoluta al Parlament convoquin eleccions per culminar el procés i fer la independència?

Ja ha passat el 2014, l’any de la independència. Se’ns escapa el tren. No tenim ni unitat, ni eleccions anticipades, ni full de ruta, ni DUI a la vista ni res tangible que ens faci creure que serem independents a curt termini.

Cada dia que Mas i Junqueras allarguen el procés és un dia que regalem en safata a l’Estat perquè organitzi el seu cavall de troia –Podemos– a casa nostra i acabi fent-se seus els indecisos que havíem de fer-nos nostres. Cal ser més pro actius i portar nosaltres la iniciativa. L’ANC hauria d’impedir als partits tradicionals segrestar el procés de la manera que ho estan fent, posant per davant els seus interessos electorals als del País.

No creieu que la millor resposta davant de l’acceptació per part del TSJC de la querella contra alguns membres del Govern seria que el mateix President complís amb allò que des de l’ANC s’exigia el passat 19 d’octubre? No ens afecta que un tribunal, que nosaltres considerem aliè a la sobirania de Catalunya, accepti una querella absurda. El que ens afecta és que la nostra pròpia classe política –la mateixa que rep els cops- es quedi palplantada i no actuï de forma CONTUNDENT davant les amenaces constants del Regne d’Espanya. Si des de Catalunya sabem fer una cosa molt i molt bé és queixar-nos: “que malament ens tracten, des de Madrid”. A part d’actes simbòlics farem alguna acció que tingui algun efecte pràctic per assolir l’objectiu?

Volem que l’ANC sigui la comissió de festes d’un Govern que no preveu la independència –només cal que us mireu per sobre els pressupostos pel 2015- o volem que l’ANC exerceixi com a lobby de pressió als nostres polítics?

Mas i Junqueras són els que tenen majoria absoluta al Parlament i els que tenen poder per convocar les eleccions. Tenen tot un poble darrere seu que els demana UNITAT, URNES I INDEPENDÈNCIA. La resta d’independentistes els seguirem i anirem tots a la una si arriben a un acord per fer la independència. En cas contrari, tal i com afirmà Hèctor López Bofill en una piulada a Twitter

HECTOR