Sa Excremència!
Molta gent pensa que la poesia només serveix per dir coses boniques. Hi ha el prejudici d’associar el concepte de poesia als de delicadesa, bondat i amor. Però la poesia és només un codi, una manera de dir les coses. És per això que a partir de la poesia també es pot insultar.
Avui fa exactament trenta anys va morir el feixista F.Franco. Llavors molts se’n van alegrar. D’altres van plorar, i encara ploren, d’altres van canviar de jaqueta perquè intuïen que els temps que venien no els serien favorables. Molts no van fer res, van callar com havien anat fent durant els darrers trenta-set anys.
El poeta Joan Brossa va fer el que sabia fer, és a dir, escriure. Despés d’haver perdut la guerra civil i patit un genocidi, en tots els àmbits, llarg i cruel, aquella mort esperada va ser una alliberació, una venjança silenciosa.
Contra l’ús de la força, la paraula. Contra l’amenaça d’enviar-nos una altre vegada els tancs, la poesia:
FINAL!
– Havies d’haver fet un altre fi;
et mereixes, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altre mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.
Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!-
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!
20 de novembre 1975
Antologia de poemes de revolta (1943-1978)
“La vida segueix igual. Amb l’admisió a tramit Rajoy defensan la persona, sols li va faltar dir el nom de la persona que defensava, és clar Franco.
Brossa és encara un individu que encara enyorem, fonamental per seguir escrivint, per seguir estimant el nostre país, per continuar fent créixer l’arbre que ens resguardarà a tots, grans i petits, a la nostra terra. Una abraçada, Biel!