Aquests dies de joia consumista, rodejats de tanta varietat de productes i amb aquestes presses per comprar-obligatòriament un queda com anul·lat, com paralitzat. Un marxaria, si pogués, uns quants dies a un país allunyat d’una altra religió.
Però sort en tenim que, a vegades, algú ens ben aconsella i deixem el viatge per un altre dia. El meu germà gran em va recomenar un cedé de música que cada vegada que escolto no puc evitar emocionar-me. Es tracta de l’últim treball de Miguel Poveda, Desglaç. Recull de dotze poesies, cantades i musicades, dels poetes Jacint Verdaguer, Valentí Gómez, Joan Margarit, Maria Mercè Marçal, Joan Brossa, Enric Casasses, Narcís Comadira, Josep Piera, Sebastià Alzamora, Gabriel Ferrater i Joan Barceló. Poca broma.
El toc aflamencat que hi posa aquest artista badaloní millora, si és possible, aquestes poesies. Tot el treball vessa professionalitat, amor i delicadesa cap a una llengua, cap a una cultura, que també és ben seva. Com ja acostuma a ser norma el cedé s’acompanya d’un devedé on s’ensenya el treball d’estudi i tot el procés creatiu.
Si aquests dies els passa com a la majoria, és a dir, no saben què comprar provin de regalar (-se) aquestes poesies musicades. Se’ls hi posarà la pell de gallina.
Jo també l’he comprat, i tens tota la raó, cada vegada que l’escolto m’agrada més.
Els poemes són preciosos i això que a mí em costa llegir poesia, però amb aquest CD t’arriba i m’emociona.
Vaig tenir la sort de veure en directe l’espectacle "Desglaç" a l’Auditori de Barcelona i em va semblar espectacular. Si teniu l’oportunitat d’anar a un concert no dubteu ni un segon a comprar l’entrada. La interpretació de "Boca seca" ja val tots i cadascun dels euros que us facin pagar. Jo encara no m’he comprat el disc però caurà segur abans que acabin les festes.
l’altre dia me’l van recomenar
i encara no he tingut temps de regalar-me’l per nadal (però ho faré)
n’he escoltat algun tros a internet i és una passada