Ahir al vespre es van donar els premis Enderrock a la sala Bikini de Barcelona. I ja van per la dotzena edició. Felicitats!
Ens va agradar molt trobar-hi tota mena d’amics, coneguts i saludats. No ens va agradar tan constatar, un cop més, que els gin-tònics de Bombay te’ls fan pagar a preu d’or. Dono tot el meu suport i cada dia entenc més el fenomen de les entrompades (o botellón, per dir-ho com El Periódico).
La sala estava plena com un ou, majoritàriament de joves, de totes les tendències; ja no només rock o pop o jazz o música celestial, sinó una mica totes i ben barrejades. Hi van actuar el Pascal Comelade & Enric Casasses, els Whinskyn’s, els Dijous Paella, el Roger Mas, els Refree i la Troba Kung-Fu. No hi vaig veure cap estelada, cosa que em va alegrar d’allò més ja que normalitza el sector. Cada cosa té el seu lloc.
I els nostres enemics -en terminologia de Miquel Bauçà- ballant sevillanas. O musiqueta militar.