Codi de Barres

Els catalans, alguns catalans, seguirem aquest mundial de futbol amb el mateix esperit de sempre. Ja que la nostra selecció, un any més, és no-oficial podrem triar qui volem que guanyi. I en aquest món només poden triar els afortunats. Jo, per exemple, enguany, trio la selecció de Togo. Togo perquè l’Àfrica es mereix més alegries que cap altre continent del món. És d’urgència que es tregui de sobre tots els estereotips que arrossega desde fa segles i per algun lloc es comença, per exemple, per un mundial de futbol.

Els catalans, alguns catalans, som molt més afortunats que els energumens seguidors de la fúria española. Ja es poden incentivar els jugadors amb primes galàctiques, ja poden fer anuncis guais, ja poden tenir tots els mitjans de desinformació a favor seu (els d’aquí i els d’allà) i creure’s superiors a la resta de cultures i llengües del món; el seu fracàs serà estrepitós, total, clamorós. M’hi jugo la constitución. Tant de bo acabin perdent de penal injust al temps de descompte. Ens ho passarem pipa.

És possible que un amic vingui a veure alguns partits a casa ja que des d’on viu no sintonitza el canal on els passaran. Ell anirà amb la selecció espanyola, cosa que em sembla molt bé, només faltaria, cadascú defensa qui vol o qui pot. Ja ho veig a venir: ell se n’enriurà una mica de mi i jo una mica d’ell. I alegria. La resta és literatura o política-de-diumenge-a-la-tarda.